El govern de "Españistán" ha forçat als pobres diputats a treballar en estiu per a aprovar en presses i corregudes el nou presupost que retalla mes el gast social (39 % menys que en 2011), reduix tambe els imposts als rics, seguint aixina els postulats neolliberals de manual que exigix la Troika i en l'objectiu complit i ampliable d'una major precarisacio laboral i una societat mes pobra i desigual.

    Al PP li dona igual que puga entrar un nou eixecutiu en unes atres idees de politica economica, ho volen deixar tot 'atado y bien atado'. Es un desficaci politic, un atentat contra les normes mes basiques de la democracia, els partits han de complir el seu programa, no el del govern anterior. A no ser que sigues l'inefable Esperanza Aguirre, que per a continuar chuplant digue que compliria el programa integre del PSOE si li hagueren donat l'ajuntament de Madrit. La democracia i el PP estan renyits des de la fundacio. Abans d'anar-se'n de sa casa renovaren la privatisacio dels servicis publics per a evitar que les noves alcaldies tombaren el seu capitalisme d'amics. ¿Cóm si no a un ministre reincident i a un exministre, parelles incloses, els paga les vacacions en Punta Cana −25.000 €− un empresari que te declarat com a illegal per sentencia judicial algun hotel de la seua propietat? ¿Son regals inocents, candits d'empresaris que no saben qué fer en els diners i els donen a la ONG PP-Cáritas a canvi de no res?

     Dona igual que l'inversio en la Comunitat Valenciana o una comunitat de veïns −pintem lo mateix− vaja a ser menor que la de l'AVE en Galicia (LEV-EMV, 06-08-2015); com es veu en la magnifica infografia publicada pel LEV-EMV (23-07-2015), el mal als valencians es de jujat de guardia. Demana reflexio urgent que bona part dels valencians se tiren pedres a la seua teulada. Alguns han vingut a fer patir, lo que faça falta per a ofrenar noves glories a Espanya, que nos ninguneja i desprecia de forma sistematica. ¿Per qué li hem de donar gracies? ¿Sera per aço? Cada valencià rep 376 € menys per a proteccio social que el restant d'Espanya. Es lo que te ser considerat "subespanyol o infraespanyol" que alguns compatriotes han de compensar-ho a l'alça (non plus ultra).

    Anem a fer un experiment mental, imaginem un edifici a on hi ha un administrador de finques, al que li donen tots els ingressos, ell s'encarregaria de repartir-los conforme a les necessitats. Nos trobariem que al veï del quint, al del sext i al de l'atic, encara que son millonaris se'ls faria una regularisacio positiva, se'ls tornaria mes diners que els que aporten per la seua repetida, difosa, i inexistent, contribucio a la comunitat −el glamour, perque son grans d'Espanya, els hereus d'un dictador, perque fomenten la "Marca España" o perque poden anar, ya imputats, a reunions secretes en el ministre de l'Interior... quí sap−. ¡Che, igual que si foren un Miguel Blesa, Luis Bárcenas, Rodrigo Rato, David Marjaliza o un Francisco Granados qualsevol del PP! Aixina l'extraccio de rendes provocaria l'acumulacio d'un deute i un deficit que aniria aumentant perque els pardals tenen acces al conte bancari, i de les obres i millores s'emportarien una comissio, un mosset, a banda dels diners tornats per l'administrador, son la coneguda elit extractiva. Per no dir res de quan tiren ma del fondo de les pensions que tenen en el banc i al que estan deixant sec com una pansa, herencia no criticada i ben amortisada que ve a cobrir i compensar la politica fiscal regressiva. Una vegada chuplat diran que es del tot insostenible.

    Els dels pisos intermijos tenen sort, disponen de treball i son els que aporten mes diners al conte de la comunitat (la classe mija es la que aporta la major part del IRPF i la que soporta un païs). Si analisarem les rendes del treball aixina com la proporcio d'imposts resultarà obvi que els rics no tenen ni de llunt el paper dinamisador de l'economia si els comparem en l'aportacio de la classe mija. En saber llegir es suficient, a no ser que sigues un taliba de mercat que es dedique a manipular o a amagar una informacio que donen organismes institucionals i d'acces public. No hi ha mes cego que el que no vol vore.

    Els del baixos estan desocupats i ademes per efecte de l'acumulacio del deficit generat en els fondos comuns −per a mantindre el tren de vida dels pardals dels ultims pisos−, els carreguen de deutes, plou sobre banyat.

    Arriba un moment en que la liquidea de la comunitat no dona per a fer la reforma necessaria pel gran problema estructural, l'aluminosis detectada. La finca podria caure. L'administrador solicita una derrama que paguen com poden els dels baixos −endeutant-se− i els d'enmig, els rics es declaren insolvents i no tenen res al seu nom −com si foren l'emprenedora neboda de Marjaliza, 14 immobles en nomes 18 anys d'edat−, pero s'aprofitaran de la reforma o rehabilitacio ¡Cóm no!

     ¿En quíns adjectius podriem definir els seus comportaments? ¿Algu vol que crega que per a major gloria de la comunitat els veïns donarien els seus ingressos a l'administrador? ¿Ad algu li agrada la tolerant i criminal actuacio de l'administrador al que votarien ad nauseam per que no hi ha una atra opcio? ¿Poden creure que els dels baixos i els d'enmig es tornarien fonamentalistes de la comunitat, passejarien la bandera, se pintarien la cara, realisarien un himne que se ficarien les 24 hores −tambe com a melodia del mobil−? ¿Els d'enmig estarien contents en sufragar els gastos i el tren de vida dels de dalt? ¿Podrien anar-se'n de vacacions en permis del juge a Baqueira quan no han tornat un euro i declaren que no tenen per a menjar? Luis Bárcenas si.

    Crec que es una situacio de ciencia ficcio perque cap persona en un minim de trellat firmaria est estat de coses. Pero ¡Redeu! Una vegada ixen els veïns per la porta de casa, es produix una transformacio radical antisistema, un bon grapadet comencen a fer que la ciencia ficcio siga el pa nostre de cada dia. ¿Irracional? Si, com la conducta de vot o el mateix ser huma, com escrigue Friedrich Nietzsche "huma, massa huma". Aixina nos lluix el pel.

    P. d. Per cert, qualsevol paregut en la realitat es pura coincidencia.

J. Masia

 Imagens: siguealconejoblanco 13 rue percebe; diari Levante