Mentir per al PP es molt senzill, simplement s’oculta l’informacio i punt. Aci tenen l’eixemple de Rocío Albert que “es consejera de Economía, Hacienda y Empleo de la Comunidad de Madrid” (https://www.larazon.es/economia/financiacion-singular-cataluna-miente-que-algo-queda_20240615666cce5ffc83ee0001344a4a.html). La famosa competencia deslleal (dumping fiscal) de Madrit tampoc apareix. Val mes per lo que calla que per lo que conta.

I Compromís demostra la seua inutilitat… de nou, perque pactar a canvi de res es mal negoci. Si els traus de l’unitat de la llengua catalana i els Països Catalans, que parlen en l’intimitat, es difuminen en la massa.

He escrit mes articuls sobre infrafinançacio que tot el valencianisme sancer i aço es molt significatiu i molest per a mi.

He catalogat la negociacio per a modificar el complex sistema de finançacio com la mare de totes les batalles. ¿Es normal que en totes les modelisacions la nostra nacio, reduida a la Comunitat de Veïns imbecils, en una renda per capita per baix de la mija espanyola siga acreedora? Puix no. Pero es que com no hi ha cap explicacio racional al fet, hi ha factors ideologics per part del PP i del PSOE per a mantindre als valencians i valencianes infrafinançats i es que la tortada no dona per a un nacionalisme mes. Per aço, ofegat i entrenat en la sumissio reclames manco i mentrestant, els fariseus o estupits valencianets tan contents. Pero i cóm nos lluix el monyo.

Em permet reproduir una part aclaridora d’un articul meu nomenat Finançament: actualisacio 2017:

“b) Ángel de la Fuente, elegit per Cristóbal Montoro per a que creara el nou model, es trobà insatisfet en la metodologia, apostà per un trencament progressiu del statu quo, discuti el pes de les comunitats versus l'estat i l'alcanç de les conclusions. De la Fuente afirmava en un estudi: "Tambe resulta sorprenent la posicio de Valencia, que presenta un saldo deficitari a pesar de situar-se per baix de la renda mija per habitant.". Es un destrellat que si la teua riquea es inferior a la mija espanyola -eres mes pobre-, te quedes encara pijor en la redistribucio dels imposts recaptats que realisa l'Estat per a compensar les diferencies. En resum: dones mes que reps sent mes pobre (?¡). Per aixo afirma que "La que sí [si] te motius per a ficar el crit en el cel es la Comunitat Valenciana. El contraintuitiu signe negatiu del seu tipo impositiu simplement reflexa el fet de que, como ya s'ha vist, la regio te un saldo fiscal negatiu a pesar de tindre una renda per capita inferior a la mija espanyola -lo que a primera vista no pareix molt llogic-.". (J. Masia, La finançacio dels valencians, II, 27-02-2015).  

L'assunt de la finançacio i la fiscalitat tenen una gran profunditat i repercussions en tots els ordens de la vida, per aço crec que hauria d’estar al marge de la negociacio politica i obedir a criteris racionals, que es podrien discutir, pero que estarien fora del mercadeig o almenys un poc menys. Hem de tindre la ment oberta i es necessita saber d’a ón venim, l’historia de la negativa de Jordi Pujol al cup catala o recordar cóm el neolliberalisme i el lladrocini han creat el major deute autonomic de l’Estat Espanyol.

Si volen la meua opinio personal, que ya està negre sobre blanc fa una decada, es que el catalanisme es supremaciste i aço significa que ells tenen drets que tu no en tens. I punt. ¿I si reclamen les claus de la caixa per ad ells per qué no les puc tindre yo? Puc fer una copia.

La reflexio sobre l’idoneïtat de tindre una força nacionalista valencianista es un assunt que el gran germa ha bloquejat, censurat o eliminat de lo possible perque l’ha catalogada com a crimental. I si hi ha un poble moll… bo, mes que ‘hi ha’ com si fora un fenomen natural es que la sumissio es crea, s’entrena. Pensen en les feres del circ que passen pel foc a través de l’aro.

En 2014, escrivia que “A cap valencià, en trellat, li agrada que els seus imposts siguen insuficients, no es perque en paguen pocs, la rao es el desequilibri provocat perque aportem entre les quatre primeres comunitats i rebem com les ultimes -tant en l'epoca PSOE com en la del PP-.” (El rescat electoral: les finances de 2015). Es mes facil trobar a Willy que al trellat valencià.

Cap mentiros s’escapa si no es per la desidia del manipulat. Hi ha per lo tant, una activa ignorancia: negar-se a saber i evitar l’exposicio o negar l’informacio contradictoria. El coneiximent nos fa lliures.

Imagens: X, sevillainfo.es.