Un nacionalisme que no estiga basat en la defensa dels drets humans es imperialiste i supremaciste. En el meu llibre sobre el conflicte identitari me fea una de les preguntes que confirmen l’assert anterior, ¿per qué tenen dret els catalans a decidir i els valencians no?, ¿per qué no es respecta l’Estatut d’Autonomia?, ¿per qué volen decidir, pero neguen el dret a unes atres nacions com el Kurdistan? Sera que nomes ells tenen drets exclusius que neguen a uns atres. La justificacio de l’assimetria passa irremediablement pel prejuï i la discriminacio que s’estenen a unes atres qüestions.

 Ells creuen que tot lo mon ha d’acceptar el seu ideari pancatalaniste: una llengua, una nacio −en connotacions evidents en el nazisme−. El motiu es voluntariste, es basa en la creença d'una entelequia, tan solida com el vapor d’aigua, pero arrelada i dotada de vigor excepcional pels politics i en millons d’euros dedicats a la seua difusio. A base de repetir i repetir, fins a la fartera, creen conceptes que per familiaritat formen part de l’univers simbolic compartit. I van fent cami.

 L’expectativa crea realitats i per aço tots hem escoltat lo dels països catalans que nomes els fantasmes poden negar (poden consultar el llibre d’Antoni Fontelles: Els Països Catalans: entre l’entelequia i la materialisacio).

 Un atre dret exclusiu es practicar la censura, la d’ells es bona, pero la dels atres es roïna. Els llibres en llengua valenciana son censurats en les administracions publiques aixina com entitats, revistes i editorials proclius al valencianisme. Es documentalment comprovable sense massa esforç, aço ha segut denunciat publicament en els tribunals com tambe en la Sindicatura de Greuges i no ha servit de res. Quan apliquen el silenci o l’ocultacio al valencianisme tot lo mon calla.

 El regidor i diputat de VOX en les Corts Valencianes, Jesús Albiol, afirmava que “El Ayuntamiento de Burriana no seguirá promoviendo el separatismo catalán con el dinero de los burrianenses. No somos catalanes de segunda, somos valencianos y españoles de primera", tuit que está encabezado por la frase: 'Misión cumplida', al lado de una bandera de España. Así mismo, recuerda la lista de revistas vetadas para añadir a continuación "Al carrer"”. No hi ha cap rao per a estar subscrit a revistes que neguen l’Estatut d’Autonomia i el sentir majoritari dels valencians i les valencianes, ademes el pancatalanisme no es subscriu a revistes que no son de la seua ideologia. Aço es diu regla de tres simple i qui no ho entenga…

 Ya n’hi ha prou de cinisme, nomes faltava la septima flota americana indignada: “el primer secretario del PSC, Salvador Illa, haya instado al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a desautorizar a este edil, al que ha tachado de "energúmeno". "Esto es intolerable", ha dicho Illa en declaraciones a los medios desde Sant Boi de Llobregat (Barcelona) junto a la número 3 por Barcelona al Congreso y ministra de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, Raquel Sánchez” (Levante, 12-7-2023). El ministre de Cultura, Miguel Iceta, tambe se n’ha pujat al carro de la dignitat parcial o la moralina. Es lo que te ser un bon catala, primer s’es catalaniste i despuix ve tot lo demes: pot ser arbit, mege o drag queen.

 ACPV es permet el lux del cinisme en criticar a VOX per no comprar les revistes pancatalanistes, manifesten lo contrari de lo que fan: “Retirar del libre acceso una publicación es, por lo tanto, un acto de censura. Del mismo modo que el Ayuntamiento tiene que garantizar la presencia de todos los diarios en las bibliotecas (y ya será cada ciudadano el que elegirá qué diario quiere o no leer, sin que el Ayuntamiento se lo impida), tiene que actuar igualmente con las revistas […] aquí solo se puede leer la prensa que a mí me da la gana y el dinero del Ayuntamiento es mío, y con ellos hago el que me da la gana, incluso decidir qué prensa se puede leer y qué no, algo absolutamente antidemocrático que no puede ser permitido y que descalifica en el Gobierno de Borriana en su conjunto” (Castellónplaza, 13-7-2023).

 Ells volen que tot lo mon, adversaris politics tambe, compren totes les publicacions en catala. Revistes subvencionades des de fora −i des d'aci− per organismes publics i privats, viuen de les “mandurrias” perque aci les comprarien quatre… Com diria el sociolec Lluïs Aracil: el catalanisme ha passat de la subversio a la subvencio. ¿Comprarien ells llibres revisionistes de la guerra civil espanyola, el nazisme o revistes que difongueren l’ideari de VOX? La resposta es rotundament no, llavors, ¿l’extrema dreta es podria queixar de censura, no? Son igual de llamentables els dos nacionalismes que nos atenallen, estructuralment identics i funcionalment convergents en el pancaespanyolisme.

 Un atre indignitat fon el pancatalaniste Joan Baldoví, el que parlava de l’indigencia de Ramón Tamames, en la mocio de censura, perque es referi a Joan Fuster com a pancatalaniste. ¿Despuix es queixen de que Nuñez Feijoó diga una caterva de mentires? Tamames digue una veritat com un temple. ¡Que no, que Joan Fuster no es l’extraordinari escritor Milan Kundera! (poden llegir el meu articul en la uep de ACNV: L’any Joan Fuster o la divinitat impossible o el meu tom I del meu llibre El conflicte identitari valencià a on desmonte el mit fusterià). Darrere de l’apariencia de “yayito” i d’esquerres, Baldo es un panca a ultrança, sap que no li dona vots i per aço manté un catalanisme de baixa intensitat o que va fent marcha com un talpo, pero si li apreten... brolla com un gueiser. Que l’esquerra espanyola assumixca acriticament, sectariament i de forma generalisada el pancatalanisme te delit. Es un dogma de fe que no te desviats. Ni l’epoxi.

 El politic Iván Espinosa contestava, en un mitin en RTVE (13-07-2023) a les queixes de Gabriel Rufián de la censura de revistes catalanistes de Gabriel Rufián, que “a lo mejor, es que los valencianos no hablan catalán sino valenciano […] Y ustedes no va a imponer el catalán a los valencianos que hablan valenciano y que quieren hablar español, por cierto […] el valenciano que es distinto al catalán […] la idea de introducir el catalanismo en Valencia, no le ha gustado a algunos valencianos”. Te nassos que Rufián faça bo a Espinosa, si senyor, ¡en un parell!, ¡el catala fa lo dificil o complicat possible! Si l’ultradreta fora conseqüent i honrada es dedicarien a potenciar el valencià, cosa que mai faran perque la seua ideologia nacionalista i llinguistica es castellanista i glotofagica, com la del catalanisme. Tan diferents i tan iguals.

 Llastima, que com sempre les defenses del valencià, en la dreta extrema i l’extrema dreta, mai passen del dir al fer, perque obres son amors. A dia de hui, trobem que el PP emet comunicats en catala i encara hi ha despistats que es pregunten si faran alguna cosa per la llengua valenciana, l’ideologia els crea la ceguera mes propia de l’estupidea. A la dreta centralista un regionaliste li ho consentix tot, pero si ho fa l’esquerra son roïns catalanistes. El mateix fet, pero distinta valoracio si ho fan els teus (Henry Kissinger diria: son uns fills de puta, pero son els meus fills de puta). Adeu a la rao i vixca l'irracionalitat perque a la dreta se li dona molt be incitar els instints animals.

 El pancatalanisme per a ser creible i que parara la nostra atencio i empatia hauria d’haver actuat de forma mes coherent i decent, es dir, oposta. El PSOE, en Ciprià Ciscar, al cap de la conselleria des de 1983, es carregà la normativa oficial valenciana (normes d'El Puig) que s’impartia en l’ensenyança, despacharen als professors de llengua valenciana i durant decades han acumulat desinformacio i censura contra el valencianisme en cantitats industrials. Tot aço fet pels democrates de tota la vida i pels professors universitaris pancaclonadors. Per a traure pit s’ha de ser impolut, ¿no? Si no l’hemeroteca te deixarà en les vergonyes a l’aire.

 Els socialistes podien haver triat un atre model educatiu, en el que no cabera la censura i fomentar les alternatives, ensenyar-les i que la gent decidira, aço sería infinitament mes democratic i per aço mai estigue damunt de la taula. Acabariem en la falsa dicotomia nacional: o catalans o espanyols, perque el valencianisme es lo mes natural per a un valencià. No els interessava la democracia sino l’hegemonia a qualsevol preu. ¿Quína diferencia censora hi ha entre l’universitat franquista i l’universitat pancatalanista −en especial els departaments de Filologia Catalana− per a un valencianiste? I tots callen.

Imagens: Llibresenperill, elmundo.es, ACNV.