Tornem al problema de la censura en l’actualitat, els catalanistes posen el crit en el cel perque els governs de PP i de VOX deixen de comprar revistes pancatalanistes, assunt que nomes consta en Borriana. Hem de recordar que les comprava el PP quan governava a soles −de no dir ni mu a garantisar que les tornaran a comprar−. El responsable de cancelar les subscripcions es el partit d’ultradreta que manté un discurs anticatalaniste i practiques antivalencianes −vol llevar l’autonomia mentres que ocupa cadiretes autonomiques−. ¿Algun espanyoliste, pancaespanyoliste o pancatalaniste ha denunciat la censura −que practicaven ells− contra els llibres escrits en valencià? Evidentment no. ¿Acas te el dret exclusiu el catalanisme a no ser censurat?, ¿per qué no te el mateix dret el valencianisme?, ¿per qué les victimes pancatalanistes es mostren bochins de la llengua valenciana i tots callen?

Tot lo mon hauria de saber que el PP mantingue el catala en l’escola, oficialisà la norma catalanista en la AVLl i censurà les normes del Puig. Els pancatalanistes mai, i dic mai, arribaren tant llunt. A pesar d’aço, els regionalistes o blaverets no dissimulen lo contents que estan dels governs PP-VOX, vergonya aliena es lo mes suau que m’ix, gracies ad estos el valencianisme no es llevarà de damunt mai l’estigma. Els que fem valencianisme a diari no els interessem perque no som de la seua corda, de fet, per aço nos ningunegen. En fi, qué els importa si tenen els seus 15 minuts de gloria i si els valencianistes d‘esquerra protestem es que som roïns. La rao es diafana: no som el mateix grup perque no compartim el mateix desti. No crec que ningu haja entes la trascendencia de l’afirmacio.

I com que el valencianisme, per als regionalistes, es sempre secundari −en el millor del casos−, mes que acceptar es mostren devots del nacionalisme espanyol i venen l’insubstancial, reduccioniste o gestual valencianisme que practiquen a canvi de que el conservadurisme escampe com una taca de petroleu. Hem observat una desbandada de regionalistes que abandonaven el valencianisme per a entregar-se a PP i VOX, no a soles era una qüestio tactica perque es eminentment ideologica. Lo primer es lo primer.

A l’atra vora del riu, hi ha idees compartides perque el catalanisme vixque molt a gust en els governs del PP, moltissim, inclus ho han reconegut; tambe la RACV i Lo Rat Penat, venuts per un plat de llentilles, convertits en el braç armat que colaborà activament en la desaparicio d’Unio Valenciana (en la llista de l’indignitat) i de crear la divisio en l’accentuacio convergent (2003) que desembocà irremediablement en la desfeta del valencianisme. Estaven imbuits del doblepensar orwellia del gran germa en estat pur: sabien que el PP era pancaespanyoliste, pero el crimental parava en sec la resolucio de la contradiccio. Aixina, per art de magia de la miseria intelectual i moral, podien ser pancatalanistes i valencianistes al mateix temps. En la boqueta chiconina criticaven… el catalanisme, pero no al seu eixecutor, al que conviden a passejar per les seus popularistes regionalistes quan volen, ya saben: primer s’ha de ser molt espanyol i despuix folcloric valencià. L’inconsistencia del mensage trenca qualsevol possibilitat d’influencia del valencianisme, com anunciï fa 25 anys, pero i ¡lo pagats que estan de tindre quatre chavos!

Abraham Lincoln afirmava que “Puedes engañar a todo el mundo algún tiempo. Puedes engañar a algunos todo el tiempo. Pero no puedes engañar a todo el mundo todo el tiempo.”. Aci porten cami d’enganyar a una poblacio tot el temps, les distopies els senyalaren el cami. El valencianisme politic reventat per una coyuntura i una tradicio nefasta, per quatre allumenats que no alcen un gat pel rabo i se creuen que son Plato escrivint La Republica. Des de l’irracionalitat, l’egoisme, el derrotisme, l’ocultacio, l’inconsistencia i la violacio dels principis d’influencia no hi ha res a fer. Bo si, alguns podran omplir el seu ego en una chicoteta horteta deixant en segon pla el valencianisme, lo que ha ocorregut en massa ocasions, molt ben representats per aquells blaverets colonisadors que es van a valencianisar lo impossible. No mana la seua rao sino la seua boljaca o emborrachar-se d’identitat forana positiva que els traga de l’amargura i el cost de ser minoria i valents. Valencia no es terra de valents, es terra de sumissos, conversos i traïdors.

Al remat, el pancatalanisme ha demostrat lo que es, una ideologia imperialista, discriminatoria i censora −igual que l’espanyolisme− i per aço es mereixen lo que reben. A cada u lo que siga d’ell i l’incens per a Deu.

Imagens: INEV, archiu ACNV.