Hem arribat a un nou govern per demerits de l’esquerra, en l’ajuda del “gurú espiritual” de Ximo Puig, Joan Fuster −¿es pot ser mes coent?−. Si, no cal que ningu m’explique que tambe son pancatalanistes, lo important es que tot lo mon entenga que PP i VOX tambe ho son, pels seus actes els coneixereu, pero la dreta preparava el regres en la mateixa estrategia de sempre i nomes un bon grapadet de valencianistes es donaren conte, pero eren insuficients politicament. L’esquerra ha segut sempre mes clara o explicita en la seua catalanitat, encara que fa unes decades descobriren que era millor a la callada, no alçar polseguera i fer cami. Per contra, la dreta ment sempre, perque es presenta com a valencianista.

Com a resum, dos titulars de La Vanguardia:

1. “Carlos Mazón defiende la autoridad ‘científica’ de la Academia Valenciana de la Llengua, AVL” (La Vanguardia, 28-8-203). Es capaç de recriminar a la presidenta de les Corts Espanyoles, Francina Armengol i a Ximo Puig (els dos socialistes) i al govern espanyol que no parlen de valencià-catala i afirma rotundament: “No permitiremos ni un ataque más al valenciano ni que sea moneda de cambio”, ¡pero si es l’AVL la que permet la doble denominacio! (ABC, 6-9-2023). Es desinformacio sumada a l’indigencia intelectual i moral.

2. “Vox reconoce y ‘respeta’ la ‘legalidad’ de la Academia Valenciana de la Llengua, AVL” (30-8-2023) i afig Ana Vega "yo tengo claro que usaré el español […] El valenciano es nuestra lengua regional, es riqueza cultural y tenemos que protegerlo y es lo que vamos a hacer desde Vox siempre". O siga la contradiccio personificada, es com si fora una trilera ridicula que es fera trampes a si mateixa. Pero la confusio es calculada per que la crea en els seus devots. Me recorda a 1984 quan George Orwell escrivia que el Ministeri de la Pau es el de la guerra, el de la Veritat s’ocupa de les mentires, el de l’Amor es de la tortura i el de l’Abundacio s’encarrega de mantindre la fam i el racionament. Son efecte del doblepensar, un adoctrinament que permet acceptar com a verdaderes i falses idees al mateix temps.

Divide et impera

El valencianisme quedà orfe d’Unio Valenciana, assessinada publicament en 300 ganivetades, en ira, per la trama PP-LP (Las Provincias)-LRP-RACV, els que intentaren desplaçar el valencianisme a mans dels populars.

Anys mes tart, uns quintacolumnistes utilisaren l'estrategia dividix i venceras montant partidets de forma metastasica i absurda que nomes favoria al PP i VOX i ¿ara qué han de dir? S’escolten manco en les rets, perque els seus amos els han dit: ¡prova superada! La seua faena bruta i deshonesta ha acabat i ni tan sols els panolis utils que no han tret res son capaços de criticar-los, es el doblepensar i l’ideologia compartida apega mes que l’epoxi bicomponent.

En fi, recordant l’atribuida frase, entre uns atres a Henry Kissinger parlant d’Augusto Pinochet, si foren sincers els infiltrats justificarien el seu suport declarant: son els nostres fills de puta i per aço els ho consentim absolutament tot. Un cas paradigmatic es quan Donald Trump en un mitin s’atrevi a dir que podria traure una ametralladora, matar a personal, i a pesar d’aço el seguirien votant, l’aplaudiren. L’eixemple casola, el tenim en un acte del PP en Beniganim, quan Alfonso Rus promete que portaria la plaja a Xativa i afirmà el pocavergonya: “seran burros i me van votar” i els assistents celebraren que la gavina mentira als electors i als afiliats, ¡increible”

No m’he cregut mai als que anaven a valencianisar a antivalencians. Tampoc als que els blanquegen, perque sense proves a favor s’encarreguen de silenciar-ne les negatives i ataquen al mensager que denuncía per alterar la pau social o perque, com diuen molts borinots que utilisen la següent frase per a no fer res: els draps bruts es llaven en casa. Yo no he vist en la vida que els draps bruts es llaven en casa, lo que sempre he observat es que la pudor continúa i la merda nos trau a ballar. El silenci es una de les tecniques de la mentira mes utilisada pels nazis, per aci tenen a bons escolanets. Una i mil voltes tropecen en la mateixa pedra (PP-VOX), no pot ser ni casualitat ni negligencia, perque es fa en premeditacio, traïcio i nocturnitat.

Epilec

Que no estic massa content en el moviment valencianiste a ningun llector el pot sorprendre. Si no resulta atractiu ni per a mi, imaginen el perqué no resulta atractiu per a un monto de gent que espera un relleu generacional impossible, perque una minoria que no complixca en les caracteristiques d’influencia està abocada al fracas. Si provoca mes anticatalanistes el mateix sistema educatiu que els que arreplega o alliçona el valencianisme. En tot cas, un anticatalaniste es insuficient per a fer valencianisme, es com una taula en dos pates.

La nostra historia està escrita, nomes una goma de borrar mantindria les esperances en peu. El regionalisme es una idea clarifinant que acabarà en tot, l’historial de fracassos permanents nos han dut directament ad est assucac i l’entelequia regionalista en una Espanya que nos acull i abraça es un impossible, mai potenciaran la diversitat sino l’unificacio.

L’historiador Federico di Trocchio nos adverti de la pista a seguir: quan u guanya massa mans seguides al poquer es licit sospitar que algu està fent trampa. Si es feren les coses al contrari i deixaren de fer regionalisme, que es mes de lo mateix, igual tindriem futur, pero la naturalea ni l’inteligencia solen funcionar per bots qualitatius que es lo que nos fa falta com el respirar.

Valencia sera nacio o no sera.

Imagens: archiu ACNV, Tomas PM, EMV.