El PSOE aparentment va desnortat, com un pollastre sense cap, pero crec que lo que es manifesta -els actes que veem- està motivat o te son orige en una atra instancia que condiciona la seua conducta. Com en unes atres ocasions, aço me recorda temps preterits quan el valencianisme social, politic i cultural de les dos ultimes decades del sigle passat actuava “seguint les sugerencies” -al menys en lo gros- de LAS PROVINCIAS, mes concretament, de la seua directora i del seu gos. Recordem tambe especialment els “monyidors” del denominat “pacte del pollastre” entre el Partit Popular i Unio Valenciana.

          Ara, estos moviments dels socialistes espanyols no tenen una finalitat o objectiu de comprensio senzilla. Haurem d’esperar a que passen els mesos per a resituar tots els fets.

          Fa uns mesos, EL PAÍS (EP) apuntà en un editorial la conveniencia d’una coalicio grossa entre el PP i el PSOE, per l’estabilitat d’Espanya. En acabant fon el PP qui la plantejà i el PSOE no tancà la porta; deixà la possibilitat en l’aire i als pocs dies la negà. Pero la realitat es cabuda i fa unes semanes (2-2-15), al calor de l’atentat yihadiste contra la revista francesa CharlieHebdo, els dos firmaren un pacte contra el terrorisme islamiste que incloïa la pena de preso perpetua revisable -eufemisme de cadena perpetua- que tant agrada als populars. Els socialistes digueren que immediatament que governaren l’eliminarien del codic penal. Pero es que eix acort dels dos “partits de govern” tambe relaciona delits contra la Corona, contra la llibertat o qualsevol accio que tinga com a objectiu subvertir l’orde constitucional, economic o social. Si demane l’instauracio d’una republica ¿sere terrroriste? L’oposicio a un desdonament o llançament d’una familia ¿sera terrorisme? Una manifestacio contra la construccio d’una carretera ¿sera terrorisme? ¿Seran terroristes les persones que tallen un carrer?

          Naturalment la prensa, tant afi com opositora als socialistes, alabà la signatura i la seua visio d’estat. A l’endema, com es veu que li va agradar la cosa, el secretari general del PSOE Pedro Sánchez anunciava la necessitat de mes pactes en els populars, en qüestions d’estat; i en hores de diferencia i en diferent lloc el portaveu del partit Antonio Hernando manifestava que no hi hauria mes acorts en el PP. Producte de la descoordinacio, suponc.

          I ara, l’ultima de moment, ha segut la destitucio de la directiva regional de Madrit i del candidat triat en primaries, Tomàs Gómez (11-2-15). El mateix dia EP i uns atres diaris avançaven com a molt provable o com a tancat que el substitut sería Ángel Gabilondo. Pero tranquils, perque com digue el cap de la gestora, Rafael Simancas, (12-2-15) ara es consultarà als militants i aço sera interpretat (sic) pels secretaris generals de les agrupacions i que la gestora acceptarà la proposta si es la persona adequada. No cal comentar.

          Pero lo curios es que la destitucio ha catapultat immediatament l’intencio de vot directe dels socialistes en la comunitat de Madrit en 8 punts, segons una -oportuna, corroborant i superrapida- enquesta de Metroscopia (EP, 12-2-15) i que li’n fa perdre a Podemos 4. No dic que no puga ser, pero hauriem de supondre que Gómez era un “tapo” per a les possibilitats electorals de la seua formacio. La visio d’estat i la fermea son les que fan que el PSOE siga un partit “de govern” i no una “colla de populistes”.

          Me fa que tot aço es una “operacio en l’ombra” de ramificacions molt mes fondes de lo que yo puga coneixer o intuir i que com he dit s’apreciarà adequadament quan vejam el proces d’avant cap arrerre.

          Nomes li recordare al PSOE, i als que no paren en el rum-rum del pacte de l’estabilitat i dels acorts entre els partits d’orde, que les mateixes raons han portat al PASOK grec de ser hegemonic en 2009 (obtingue 160 diputats, la majoria absoluta estava en 151), en tres eleccions (maig 2012, 41; juny 2012, 33; giner 2015, 13), a ser irrellevant o testimonial. En 2012 formà coalicio de govern en la dreta de Nova Democracia i acceptà l’extrema austeritat dictada per la UE.

          De totes les maneres -ya se que els consells, en diners-, pronte sabrem si EP-Metroscopia tenía alguna rao, en les votades andaluses (a on la “sultana” traura majoria no absoluta, segons les enquestes, i haura de governar en minoria o fer pactes concrets i… pagar un preu), o si haurem d’esperar un poquet mes, en maig, en les autonomiques de Madrit.

 Image: Bitacorarh

                                                                                 Antoni Fontelles