Les funcions dels mijos de comunicacio son formar, informar i entretindre. En esta ocasio m’interessa especialment la segona, perque es la base de les nostres opinions sobre qualsevol qüestio. Si les senyes que se’ns faciliten son desviades, erronees o parcials, el nostre criteri no sera el correcte. Crec que no cal mes explicacions.

          Ve a conte aço per l’editorial de EL PAÍS del 2-11-16 en el qual es criticava que l’exsecretari general del PSOE Pedro Sánchez haguera denunciat publicament (uns dies abans, en Salvados, en La Sexta) les pressions per part del grup editorial PRISA cap ad ell i el proyecte de futur del partit. En el text es feya una defensa del paper capital que tenen els mijos de comunicacio i es censurava l’intent de condicionar-los des del poder politic.

          Entrevista de Pedro Sánchez en Salvados

          Qualsevol que haja seguit o llegit el periodic en qüestio coneix la deriva dretana que porta des de fa anys. EL PAÍS ya no es la referencia del ‘progressisme’, es mes, en la seua ideologia (dit tecnicament ‘linea editorial’) pot combregar sense cap de problema la dreta del president Mariano Rajoy i la d’Albert Ribera.

          Per supost que no estic contra el dret d’un rotatiu o un grup mediatic a tindre una linea editorial, i dos o tres o quatre si vol. Pero esta directriu no hauria d’influir en la natural desviacio que te qualsevol text noticios i molt manco hauria de ser la que marque les actuacions dels partits politics, sense presentar-se a l’escrutini d’unes eleccions (d’aço els valencianistes en sabem un bon troç… quan fa unes quantes decades la major part de la politica del Regne de Valencia passava per lo que publicava LAS PROVINCIAS).

          El diari es defen dient que Pedro Sánchez fon qui li demanà a Telefónica –com a accionista de PRISA– que la linea editorial del periodic li fora favorable. Sánchez lo que manifestà en Salvados es que parlà en el president de Telefónica per a que el diari fora ‘neutre’. Es molt distint. Coneixent cóm funcionen estes coses i sabent que el grup no pot ni oldre a Podemos ni als ‘independentistes’ (ara, abans si…) i les expressions publiques partidaries d’un pacte de centre-dreta, m’incline per la versio de Sánchez. ¿Algu creu que es una sugerencia o simple opinio que el director general d’esta corporacio li diga que lo millor es abstindre’s o pactar en el PP? ¿No es veu el tracte, en cotompel, als barons-liders socialistes contraris a Sánchez? ¿Quína pressio pot fer sobre una multinacional com PRISA un ‘candidat’ a la presidencia quan no te realment ningun poder?

          Quan el diari es revist de santa indignacio i subtitula “Sánchez demuestra ignorar el papel de un periódico en una democracia”, yo he de dir que EL PAÍS demostra ignorar que en democracia tots podem criticar i ser criticats. Si per interes general un mig pot denunciar conductes irregulars dels politics o dels partits, estos tambe poden fer lo mateix respecte als atres.

I aço no es una defensa de l’erratic Pedro Sánchez que ara, quan es veu en el carrer, ha descobert que provablement s’hauria d’haver acostat a Podemos i haver demanat la venia a Ciudadanos… pero es aigua passada.

I tampoc es pot oblidar que ‘eixecutà’, sense juï, al secretari general del PSM Tomás Gómez, en febrer de 2015.

Esta historia me fa la sensacio que es com quan l’agressor acusa a la victima d’amenaçar-lo… una tactica distractora… de l’agressor, naturalment.

Imagens: grupo prisa jovenesnews.com
                               Pedro Sánchez entrevista Salvados LaVanguardia-Web

Video: la sexta, Salvados en Jordi Évola

                                                                     Antoni Fontelles