Les ideologies son un conjunt de creences que mantenen una certa coherencia en la perspectiva que es te del mon i aporten una seguritat i senzillea en l'interpretacio de la realitat. L'incommensurabilitat, en paraules de Thomas Kuhn, era deguda a la carencia de voluntat i a la falta d'empatia, absencia convertida en un problema a l'hora d'analisar lo que ocorre. Si perdem la visio de l'assessi no podrem explicar el perqué de les conductes violentes. Lo important en una ideologia es lo que ha de ser, no lo que es, com tota creença te una alta intolerancia a la critica, als casos en contra; es dir, a la revisio critica perque busca viure en el portador buscant proves confirmatories que la mantinguen en vida. La lluita entre valors, representats grosso modo en l'egoisme de la dreta versus la solidaritat de l'esquerra, es visibilisa ben be en el model economic dominant, convertit en un fractal que reflectix el pecat original. El neolliberalisme es una ideologia de la dominacio revestida de seudociencia economica que ha resultat ser el lloc de racionalisacio de l'escasea i del salve's qui puga. Si els recursos son llimitats, llavors els espanyols primer. I dic yo, primers en robar i en crear empreses en Panama, Suïssa i uns atres caus fiscals per a eludir imposts o evadir-los.  

            No he parlat de VOX perque no he volgut fer-los publicitat, al contrari dels mijos de comunicacio que els han sobrerrepresentats mediaticament, ya saben que lo que no ix no existix. Ara toca reflexionar. Els moviments fascistes europeus conseguien representacio parlamentaria des de que fea la tesina sobre la xenofobia i l'immigracio fa quasi vint anys. En l'actualitat el fenomen continúa, de fet Fontelles ha avisat del creixent antieuropeisme en diversos articuls. 

            En Espanya els faches no eren visibles perque el 90 % del simpatisant d'extrema dreta votava al PP, a vore si nos aclarim. El bloc de la dreta unitaria i portat al centre no permetia l'explosio dels instints mes irracionals, estaven reprimits dins d'un bido de gasolina en el logo d'una gavina. La repressio i el tancament no eren bones senyals (proven a tapar la valvula d'una olla expres). Era una qüestio de temps que el franquisme sociologic volara. En una enquesta del CIS de 2008 sobre la memoria historica (i a pesar de coneixer l'efecte de la desijabilitat social i les mentires que es diuen en les enquestes que infrarrepresenten el fenomen), un 35% afirmava que en el franquisme hi hague pau i orde, un 58,2 % responia que estava d'acort en que tenía coses bones i roïnes, i el 25 % que estava en desacort en esta afirmacio. Mai nos abandonà perque estava llacrat en les estructures de l'Estat Espanyol i en el cor dels espanyolets. El discurs del PP ha segut en moltes ocasions xenofop i no ha començat ara precisament, per eixemple, yo presenti en el congrés estatal d'immigracio, fara aproximadament quinze anys, una ponencia sobre cóm el govern del PP de José Mª Aznar construi una triada perversa, una representacio que vinculava xenofobia, immigracio i delinqüencia. Els populars havien d'alimentar al votant mes fidel que ha descobert en VOX el caixer natural i mes fidedigne de les seues tesis: ultranacionalisme, neolliberalisme,  nacionalcatolicisme, fascisme, homofobia, xenofobia i antifeminisme. Ells es definixen com a sants i algun pardal de per aci inclus es permet el lux d'afirmar que son valencianistes (?!).       

            L'evolucio social es lenta i en moltes ocasions els efectes del canvi social son en diferit, existixen masses critiques i categories que en un determinat moment es reactiven per una purna, les particularitats catalisen i acceleren processos comuns i distints en conjuntures diferents. Teniem una massa receptora procliu, fomentada per uns quants intelectuals que difonien des d'unes plataformes com les radios, diaris i la tele de l'Iglesia Catolica un mensage que es concretà en un partit politic. Eixa es l'evolucio grupal. 

            Les raons 

            Existixen poques explicacions unicausals en les ciencies socials. Si tots els partits que han segut favorables al 155 han pujat en vots es que l'assunt catala ha remenejat al monstruo fascistoide, no cal que diga que ha afectat al nacionalisme valencià. El "¡A por ellos!" era el mensage explicit que no s'havien atrevit a dir fins que se'n pujaren a un tanc i amenaçaren al coletas. L'entrada constant d'immigrants per les costes andaluses; la corrupcio andalusa (recorden que la corrupcio popular no tingue efectes immediats); la precarisacio del mercat laboral (els treballadors pobres); les frustracions acumulades en els servicis socials; l'universalisacio de la sanitat en un païs que no complix el deficit marcat per Bruseles; la rumorologia sobre l'aprofitament de les ajudes socials, etc., han anat conformant uns topos a on concretar una pragmatica politica. El 155 acabà per marcar el sostre de cristal de Podemos, ¿qué feen uns vallecans en actituts prorreferendum o apoyant l'independencia de Catalunya?, ¿qué feen anant a preso a negociar presuposts, en lloc de dedicar-se a millorar els drets i les condicions de les persones?, ¿qué fea un PSOE en mans dels independentistes per a garantisar el seu futur? Respostes complicades per a votants que no son precisament independentistes. L'erro estrategic monumental es pensar que lo que es bo per a un partit en Catalunya es bo per al mateix partit en el restant dels territoris. He considerat sempre que en la nostra nacio la catalanisacio de Podemos era innecessaria i es provable que algun votant d'una atra comunitat pense lo mateix.

Nacionalcatolicisme

            En la mida en que l'esquerra passejava a Franco, en lloc de fer mes i no precisament de cara a la galeria, reactivà l'interes mai oblidat perque vullgam o no, el dictador es un totem. Les diferents enquestes realisades en mijos de comunicacio dibuixaven mes o manco un empat tecnic entre els partidaris de l'exhumacio i els que pensaven que no tocava. En una enquesta, el 44,8 % es mostrava en contra d'investigar els crims contra l'humanitat perpetrats pel dictador i nomes un 50,2 % exigia identificacio i trasllat dels assessinats en foses comuns (ABC, 22-08-18). Aço es molt significatiu de cóm està el pati. El marc de la guerra civil, les dos espanyes, mai se n'ha anat per molt que l'intentaren soterrar baix la Constitucio Espanyola.  

            Lo important no es lo que passa sino lo que volem que passe i lo que la nostra ideologia marca que està ocorrent.     

            Els conflictes son necessaris per a l'evolucio de la nostra civilisacio. Està clar que les minories patixen els efectes, pero ficar damunt de la taula les cartes convida a la reflexio de fenomens i al qüestionament d'idees preconcebudes. El conflicte es el preu que hem de pagar per a ser societats mes saludables i progressistes. 

            Amagar mai sera positiu, que s'ho apunten alguns per aci, la "guerra civil" torna per tot lo alt. Preparem-nos per a la batalla.

            Imagens: aplastar el fascisme, redbubble.com
                            Nacionalcatolicisme, losojosdehipatia.com

J. Masia