¡Ya tenim el burro en l’herba! No hi ha dia que estos rojos bolivarians (de Veneçuela, que ya sabem que es el païs mes insegur del mon… obviant que en els Estats Units d’Obama anualment moren uns 30.000 ciutadans victimes del descontrol armamentistic personal, ABC, 5-1-16); escrivia… que no passa dia que no en facen una i es carreguen una Tradicio, en mayuscula.  

¿Pero a ón s’ha vist que els Reis Macs vagen vestits en ‘cortines de bany’, o que no es desplacen en ‘gamells’, o que no siguen ni homens ni reis? ¡Espanya es trenca! ¡Espanya desapareix! Tot per culpa d’estos antisistema que volen acabar en els ‘belems’ i ‘cavalcades de reis’ i tambe en la processo del Corpus, en la mona de Pasqua i en el Misteri d’Elig. Pero no es aço tot. Volen posar cigrons en la paella i carchofa. ¿Qué faran dema? ¿Traslladar les falles a giner? Home, la Tradicio, en mayuscula, mana que siguen per sant Josep, el 19 de març, i no es poden tocar… excepte que les hajam de canviar de dia per motius economics ¿No?

Per a evitar estes desfetes estan-estem els defensors de les ‘essencies’ patries, de la gran i de la chicoteta i de la menudiua. 

Hi ha un problema: yo no soc ‘patriota’, soc un descregut. Es que en el meu poble els Reis eren els quintos que feyen la festa de sant Antoni. Quasi tots sabiem quí eren –menys el negre, que era mes dificil de reconeixer– i quan besaves a Baltasar se li despintava un poc la ma i tu t’embrutaves un poc de maquillage–. I, ¡Sacrilegi!, No venien en gamells; paraven en l’estacio del tren i aplegaven al poble en haques o en ‘mules mecaniques’ i tractors –perque ya no queden animals–. Com a ornamentacio portaven rames de palmera ¿A ón s’ha vist aço? I en el belem que representavem, els angels i els dimonis –que eren els mes numerosos– igual podien ser chiquets o chiquetes, depenia de les ‘necessitats artistiques’ i de la disponibilitat d’infants. ¡No se cóm he pogut sobreviure fins hui en l’ilusio trencada pels ‘radicals infames’ que organisaven aquells actes, en els anys 60! 

Naturalment, ho repetire, no estic ni en contra de les opinions ni de les critiques perque m’apunte –es de fa molts anys– a la ‘doctrina Rajoy’ que s’explicíta en “Todos opinamos sobre lo que afecte a los españoles” (es referia a la nacio-soberania catalana, pero es generalisable; 13TV, 18-12-15). 

Aixina, es normal que la presidenta del PP valencià Isabel Bonig censurara la cavalcada laica que (recuperant un acte propagandistic politic-militar-festiu de 1936-1937, sense reis-reines) es feu a principis d’enguany en Valencia ciutat i a on ixqueren com a reines magues Llibertat, Igualtat i Fraternitat (cert es que alguns diaris –Levante, EL PAÍS o EL MUNDO– haurien de contrastar prou mes les informacions que publicaren referides a la ‘tradicio’ i l’organisador… tambe). Bonig criticà que aço era una “patochada” per la “utilización de las tradiciones para empobrecer y atacar a una parte importante de la sociedad” (EL MUNDO, 4-1-16). Mes dur fon el periodiste Alfonso Rojo, en el seu “El Periodista Digital”. Va definir la desfilada valenciana dient que “Parecen prostitutas sacadas de un ‘western’, pero son las reinas magas de Valencia”. Valoracions similars han tengut els actes d’alguns barris de Madrit com San Blas o Vallecas, per fer dones el paper dels macs-homens. 

Estes modificacions esceniques i teatrals tenien precedent. En Oviedo, en 1987, la yaya de l’actual reina Letizia va fer de maga, en el consegüent revol i critiques dels defensors de la Tradicio, en mayuscula (Levante-EMV, 5-1-16). Costum que no es obstacul ni escandol per a que hi haja elements anacronics en els belems com en Catalunya la figura del ‘caganer’, o aci –que yo els he vists– a on posen llauradors i barraques… molt propi de l’Orient Proxim, com tot lo mon sap, inclosa la ‘romanistica internacional’. 

Pero el desficaci dels podemites madrilenys i dels trencatradicions valencians ha aplegat al cor cristia: El Vatica. El paresant Francesc I –¡Que ni es pare ni es res!, diran alguns– no tingue massa problema en la primera missa de l’any quan inclogue a una chiqueta en el trio de reis (The Huffington Post, 1-1-16). 

A voltes, l’ignorancia es molt atrevida. I hi ha molts ulls per ahi. The Huffington Post publicava (7-1-16) una pintura d’una ‘adoracio’ del sigle XVI, en el museu de Palerm, a on clarament es veu que Baltasar es una dona. ¡Sera falsa! No la dona, el quadro. 

Igual te que la narracio fabulosa de l’adoracio del macs no siga tan nitida en els Evangelis ni tots els evangelistes siguen explicits a l’hora de mencionar el numero o la condicio sexual dels famosos viagers. Ben poc importa que hi haja unes atres Tradicions, en mayuscula, com l’oriental, a on en poden ser dotze, o que les representacions pictoriques nos en mostren dos, quatre, sis o huit. Tampoc està clar si eren ‘reis’, ‘macs’, ‘sacerdots’ o ‘savis’. I no cal que parlem de les vestimentes ni d’uns atres elements accessoris. ¿S’enrecorden alguns del bollit monumental que organisà el pontifex emerit Benet XVI quan publicà que estes figures bibliques podrien vindre de l’extrem occidental del mon d’aquell moment… o siga, Andalusia? ¿O que en el portal de Belem no hi havia ni burra ni bou? (EL MUNDO, 2-12-12). ¿De quína ‘Tradicio’, en mayuscula, estem parlant? 

I per a no fer-ho molt llarc. De ‘travestits’ en tenim alguns i notables en el nostre regne. La Moma es representada per un home i en el Misteri d’Elig totes les dones que ixen, començant per la Mare de Deu, son homens (perque antigament estava vetada la participacio de les dones). I en cap dels dos casos els valencians hem trobat res ‘anormal’ durant molts sigles. ¿Per tant, qué significa tot el rebombori desaforat perque els Reis Macs siguen dones o que es facen modificacions a la ‘historia’, en minuscula? Que es tracta de critiques purament ‘ideologiques’. ¿Creuen que a un menut o menuda li importa res si qui li dona el regal o un bes o els caramels es una dona vestida d’home o un home vestit de dona? Crec que li te igual. 

Yo m’apunte a la critica de l’exdiputada del PP, Cayetana Álvarez que escrigue el següent tuit “No te lo perdonare jamás, (sic) Manuela Carmena. Jamás”. Yo tampoc els perdonare ad ells algunes coses ‘ni nunca ni mai’. 

I mentres nos entretenim en estes ‘chorrades’ –que no està mal–, no parlem de que Murcia ha conseguit ampliar el soterrament de l’entrada de l’AVE, o de que el proyecte del parc central de Valencia, de 2003, estiga quasi parat, o de que el corredor mediterraneu siga “un tercer hilo”. ¿I qué?

Imagens:  www.elmundo.es "Les" Reis macs
                           www.lasprovincias.es: "El" Moma

                                                                     Antoni Fontelles