El ‘misteri’ del canvi de nom de les comarques valencianes (i II) / Manuel Gimeno

7/5/2021

            Aci vullc deixar clara una qüestio que no hauriem de passar per alt. El pancatalanisme actua introduint les seues tesis i espera a vore cóm reacciona la societat. Es evident que en el cas nostre saben massa be que estan davant d’un poble que, en general, desconeix la seua historia, el seu patrimoni historic, la realitat de la llengua autoctona... En este context es molt facil canviar els noms historics de les comarques valencianes i que ningu alce la veu. Aixina es el poble valencià. I d’aço s’aprofiten tots aquells que pretenen borrar la nostra identitat.
            Pero tornant a les comarques que he posat com a referencia abans, des del meu punt de vista hi ha una clara intencionalitat al despersonalisar-les, perque –i no es casualitat– l’autor fa desapareixer els noms de ciutats historiques que li conferixen substantivitat a les terres valencianes. No me convenç en absolut l’argument que adui Soler quan digue que en molts casos eliminava el nom de la capital de la comarca per a evitar possibles recels dels atres municipis que formen part d’ella. No he llegit res respecte ad eixos possibles recels. Lo que es evident es que quan mes diluit quede el referent valencià –en este cas les ciutats mes emblematiques– mes pla sera el cami per ad aquells que duen a terme el proces de catalanisacio en les nostres terres.

Fan una crida a omplir les xarxes de mapes dels Països Catalans amb motiu  dels 40 anys de la mort de Joan Ballester

Continuitat de les comarques catalanes en Valencia

tal i com predicava Joan Soler

            Ara be, estos canvis de nom s’han d’analisar en el marc dels ‘seus’ Països Catalans, en els que s’extinguix una nacionalitat historica com Valencia. Vejam sino cóm en principi desapareix Lliria –antiga Edeta, en epoca dels ibers–, en personalitat i historia de sobra; a continuacio ocorre lo mateix en Valencia; en acabant borra del mapa –mai millor dit– a Gandia i la canvia per La Safor, quan posat a canviar tenía La Vall de Bairen, que es el nom mes antic de la comarca; Xativa tambe es eliminada, quan sabem de sobra la seua importancia i lo emblematica que es; desapareix Denia –antic regne de taifa– que ve a ser u dels referents de l’historia antiga valenciana; una atra de les “Hortes” que es suprimix es la d’Oriola, una de les ciutats mes importants durant l’epoca foral; finalment, Alacant es substiuida per Alacantí, de manera que una atra ciutat referent deixa de figurar en el nom de la comarca.
            Aci maten d’un tir dos pardals. Desapareixen, com hem comprovat, ciutats emblematiques del mapa comarcal, cinc de les quals duyen antepost el substantiu “Horta”. Per tant, si s’eliminen quatre “Hortes” (Gandia, Xativa, Oriola i Alacant), canviant-les per unes atres denominacions, nomes ne queda una i, ara si, ya es pot eliminar Valencia del nom de la comarca. D’esta manera, L’Horta de Valencia –historica i mitica comarca– queda reduida nomes a l’impersonal L’Horta, perque en quedar-ne nomes una ya no fa falta afegir res mes, no hi ha possibilitat de confusio. Maquiavelic, diabolic... pot ser, pero nomes seguien una fulla de ruta que dissenyaren fa molts anys.
            Fa uns anys vaig vore que uns toponims valencians havien segut modificats, es tractava del nom de dos pobles de la comarca de L’Horta de Valencia. El primer d’ells Moncada, que els comandos catalanisadors havien transformat –pinzell en ma– en “Montcada de l’Horta”. ¿Quína necessitat hi havia d’afegir-li “de l’Horta”, si nomes hi ha una poblacio en este nom en tot el territori valencià? La resposta nomes la podem trobar en el marc dels Països Catalans: en la comarca catalana del Vallés Occidental hi ha una poblacio que te el nom de Montcada i Reixac i necessiten diferenciar-les. L’atre poble valencià es Torrent, al qual li afegiren tambe “de l’Horta” i la resposta la trobem en el mateix marc: en la comarca catalana del Baix Empordà hi ha un atre Torrent. Aixina queden diferenciats: Torrent de l’Horta i Torrent de l’Empordà. Tot pels Països Catalans.
            En les comarques han actuat com en tot lo demes, tractant de fer cami cap a l’objectiu que definiren fa ya mes de cent anys [1], i quan no poden correr no tenen cap inconvenient en anar a poc a poc. I aço han fet, perque, com hem vist, cap a 1970 comencen a bandejar-se definitivament les propostes de Mateu i de Beüt i aci no es qüestiona practicament res, per a continuacio començar a difondre les comarques –en noms inventats– del catala Soler. A hores d’ara, encara hi ha molts valencians que, de bona fe, creuen que els noms de les comarques valencianes tradicionals son els que apareixen hui en els llibres de text. Tot aço ha passat en Valencia i, en la meua opinio, es sintoma d’un poble que ha perdut la nocio de la seua realitat historica i camina a la deriva, sense saber quí es, d’a ón ve i cap a ón vol anar, en uns dirigents que es passen el temps buscant els referents en Madrit o en Barcelona.
            En esta situacio no podem deixar de denunciar tots els atacs a la nostra identitat, vinguen d’a on vinguen, i fer tot lo possible per a despertar la consciencia colectiva del nostre poble. Tambe crec que en una societat en la qual, des del poder, s’intalà, fa molts anys, la mentira o, pijor encara, l’engany universal –com dia Orwell–, es un honor formar part de la mes radical de les dissidencies.
Imagens: dBalears.cat

Manuel Gimeno Juan
Llicenciat en Filologia Valenciana   

 

[1] Vid. Gimeno, Manuel, Valencia: llengua i patria, Valencia, Mosseguello, 2019.