La AVLl codificà l’hibrit valencià-catala sobre les bases ortografiques de Castello −bufaren en caldo gelat quan les batejaren com a normes−, pero en el significatiu matis de “consolidades” −alguns valencianistes aduixen estupidament que apareixen mes valencianismes en l’original quan estem parlant d’un atre document en correccions i ampliacions−, per aço no cal recordar a ningu que les antigues contenien un poc mes de valencianismes. El pancatalaniste, Francesc Pérez, en Les Normes de Castelló reconeixia que la millora “ha estat en la línia més fidel de l’IEC”, p. 23−, es dir, mes catalanisades que les originals. El mateix autor afirmava que estaven “directíssimament inspirades en les de l’Institut [IEC], l’autor de les quals va ser Fabra” (p. 71).

Es patetic que esta veritat historica no la conega la majoria dels estudiants i que els professors s’hagen convertit en els comissaris politics de la pancatalanisacio. ¿Quànts valencians les adoptarien si saberen aço? Es una acceptacio induida per manipulacio, per l’ocultacio de l’orige a través d’un cavall de troya, un circ montat sobre un seudoaconteyiment (en el meu llibre, en el primer volum, El conflicte identitari desmonte les bases). Una ingenieria social que es concreta en un proyecte d’adoctrinament convergent en la comunitat de desti en lo universal, com plantejà Falange en 1933.

El marc: mes de lo mateix

Si no escampen del marc estem fotuts i arrimats al marge. El marc es obsessiu compulsiu, sempre dins de la llengua catalana. Per eixemple, molts reclamen un ISO per al valencià quan ya el te, es l’ISO (ISO 639-3 cat). No es lo mateix demanar un ISO perque ya es te que solicitar un ISO independent, ¿capisci? Mes que res per a que no te tapen la boca. Un valencianiste ha de llegir moltissim i als millors perque si no es convertix en un espantapardals −que nomes atrau a gavines−.

La divergencia que es deriva del marc de les Normes del Puig es substancial: normativa basada en les propostes de Josep Nebot i Lluïs Fullana, feta per valencians per als valencians.

Elegir una o una atra codificacio implica una identitat distinta i proyectes oposts. L’escritor i politica catala, Antoni Rovira, ¡ho tenía molt clar fa mes de 100 anys!: per l’unitat de la llengua arribarém a l’unitat politica. ¿Qué es lo que no resulta clar de la frase? Uns creuen en els Països Catalans, a la curta o a la llarga, mes en el cor que en el cap, molt mes en privat que en public, i els atres en el Regne de Valencia o la nacio valenciana, en mes o manco autonomia. Pel mig revolotegen els carronyers, els voltors pancaespanyolistes, els centralistes espanyols, molt espanyols, mes espanyols que ningu, que escriuen en catala, com son el PP i VOX. I el fals dilema es concreta en una Catalunya gran -PPCC- o una Espanya “una, grande y libre”.

La gran farsa es construix per a que els dos grups −espanyolistes i catalanistes− s’aprofiten de l’embolic perque viuen en la mentira sistematica. Per a mantindre-la s’ha d’enganyar permanentment. En aço demostren la major intolerancia: faltar al respecte dels valencians i les valencianes. El dos grups d’ideologia foranea destruixen l’identitat valenciana per a deixar-la esmortida, secundaria i buida. En l’amputacio es servixen de quatre elements folclorics i poc mes per a evitar ser acusats d’etnocidi total. L’incompletut metafisica del ser valencià, la morta viva, l’han de reomplir d’ells i edificar-la en la convergencia en distopies simetriques, a costa de la diversitat minvant.

La simbiosis no es debades, de fet, les coincidencies superen a les diferencies. Es el PP el que mantingue durant 20 anys el catala en els coleges, subvencionà a editorials i associacions pancatalanistes, creà i blindà la AVLl i oficialisà. Cap partit o associacio catalanista o pancatalanista ha conseguit estos guanys. El pancatalanisme no ha somniat en sa vida una major mostra d’amor del seu enemic −yo en vullc d’estos−. Lo que no conseguiren ells mai en la vida, el PP ho resolgue en una actuacio digna d’un Goya perque feen cami i arribaren a desti quan pareixia que no volien i aparentant, per a un bon grapat de meninfots, lo que no eren. Està clar que es de ben parits ser agraits i el pancatalanisme no ho ha segut en el PP, el major i millor aliat que ha tingut −ademes de Francisco Franco −, les proves son concloents, nomes el deliri podria negar-ho.

Les mentires del PP: canviar a per a norres canviar

Fins a 5 vegades repetixen que la norma es la de la AVLl.

1. “La propuesta de Rovira tiene que trasladarse a la academia, que emitirá un informe definitivo para su aprobación”.

2. “dentro del marco que fija la normativa establecida por la Acadèmia Valenciana de la Llengua”.

3. “La reforma trata de acercarse al habla de la calle y a expresiones más coloquiales, aunque esto no significa que los otros criterios más formales se deroguen”.

4. “Todos los nuevos criterios están ajustados a "la normativa académica", según ha remarcado Ignacio Martínez, el director general de política lingüística de Conselleria de Educación”.

5. “En este sentido se ha pronunciado hoy el subdirector de Política Lingüística Vicent Satorres basados en la normativa de la Academia Valenciana de la Llengua” (Levante, 23-10-2023).

Per lo tant, es indiscutible que els criteris del PP per a utilisar exclusivament dins de l’administracio autonomica no es menegen ni un dit de la codificacio pancatalanista de la AVLl, la qual es el referent i ho han dit per activa i passiva, tambe el president de la Generalitat Valenciana (Toni Fontelles ha escrit en ACNV alguns articuls sobre el tema i publicat un llibre El genuïnisme i l’autoodi).

La diferencia en les dos anteriors versions dels criteris està assumida dins dels parametros de l’ent normatiu, no hi ha ni de llunt cap derogacio de les anteriors. L’alcanç de les recomanacions es molt llimitat i nomes les universitats s’atrevixen en el catala mes radical. A vore si tot lo mon s’entera: l’ent normatiu permet ya, fa temps, utilisar les formes que planteja, ara mateixa, el PP i tambe tolerava les que utilisava el govern del botanic, es senzill: no sanciona ni uns criteris ni uns atres perque els dos criteris caben dins de la forqueta del model de la AVLl. No hi ha res mes alla, perque en un forat negre no escapa ni la llum.

Imagens:phantom-elmundo.unidadeditorial.es, levante-emv.com, hispanidad.com.