El llibre del repartiment: els enchufats del botanic II / Per J. Masia

21/9/2019

            El llibre del repartiment de les conselleries quedà aixina: 6 per al PSPV, 4 per a Compromís i 2 per a Unides Podem, per tant, "La izquierda dispara los altos cargos para 'refugiar' a dirigentes de partido. Las secretarías autonómicas pasan de 22 a 29" (El Mundo, 22-7-2019).

            El pobre, perque li regalen els trages, Francisco Camps gastà 13 millons en 15 conselleries, pero "El Botánico bate el récord y gastará 13,5 millones en sueldos", 4 mes que en l'any 2015. Han passat de "98 cargos directivos en la anterior legislatura a los 137 de ahora. La cifra de asesores pasa de 74 a 116. En concreto, la estructura organizativa que depende del Gobierno pasa de 172 personas a 253. Un total de 81 nóminas más." (Las Provincias,  8-7-2019). Esta es la dolce vita dels que nos dirigixen i les seues politiques actives d'ocupacio. Sería innecesari agrair que el Botanic II no furte a mans plenes com el PP, pero es tot un detall.

            Analisem algunes conselleries i les comparem en funcio del DOGV (08-7-2015 i 12-7-2019).

 

2015

2019

 

 

 

Conselleria d'Igualtat i Politiques Inclusives

 

 2 secretaríes

 1 subsecretaría

 7 direccions generals

 

3 secretaríes

1 subsecretari

10 direccions generals

 

Ademes la Vicepresidencia  tindra:

1 secretaría

2 direccions generals

 

 

Conselleria d'Agricultura, Mig, Canvi Climatic i Desenroll Rural

 

 

2 secretaríes

1 subsecretaría;

6 direccions generals

 

2 secretaríes

1 subsecretaría

9 direccions generals

 

Conselleria de Vivenda, Obres Publiques i Vertebracio del Territori

 

 

1 secretaría

1 subsecretaría

3 direccions generals

 

2 secretaríes

1 subsecretaría

4 direccions generals

 

 

Conselleria de Vivenda i Arquitectura Bioclimatica

 

 

 

2 secretaríes;

1 subsecretaría;

4 direccions generals

+1 direccio general de coordinacio institucional de la Vicepresidencia segona

 

 

            El Botanic II aumentà 2 conselleries respecte a Botanic I, mes que res per a donar acomodo als nous socis de govern i algun amic mes que es quedà sense pastiç en la primera tanda. La nova conselleria podemita de 2019 naix de les direccions generals de la Conselleria de Vivenda, Obres Publiques i Vertebracio del Territori que es transformaren en 2019  en una nova Conselleria de Vivenda i Arquitectura Bioclimatica. Ad est aument del gasto indefenible se li ha d'aplicar un atre absurt, perque si es buiden algunes competencies de l'antiga conselleria per a ser cobertes per la nova, sería esperable una reduccio de carrecs en la d'orige, pero no es aixina perque els aumenten (?!). Han priorisat la colocacio dels amics molt mes que l'eficacia de la gestio, ¿se'n recorden de la uep d'enchufats de Compromís que denunciava als colocats a dit del PP? Veuen la palla en l'ull de l'atre pero no la biga en el seu. El misteri de IV Mileni es: ¿en les velles conselleries de 2015 no s'oferia un bon servici als ciutadans?

            Com poden observar el numero d'alts carrecs i directius s'han multiplicat, aço comporta ademes l'ignorada derivacio de funcionaris que els servixen de soport i que implica necessariament reduir l'eficacia de l'activitat administrativa, en la mida en que l'empleat public abandona un servici per a atendre les llabors asignades al nou lloc i no es substituit. No resulta etic que en les dificils condicions economiques que patix la nostra nacio els politics del botanic, autobatejats com els mes socials de l'historia de l'humanitat, practiquen velles conductes com sobredimensionar a lo Francisco Camps. Resumint: aumenten el gasto i reduixen la capacitat de treball de l'administracio publica i per tant,  tots els tramits es relentisen.

            Els cost d'oportunitat tracta de resoldre el dilema entre una inversio i els efectes del triage. Quan es detrauen els recursos i es priorisa el pagament de les nomines de personal de confiança i alts carrecs l'administracio publica atenta directament contra les persones que pijor ho estan passant. Un eixemple injustificable es el retart en el pagament de la renda garantisada de ciutadania i els greus problemes que genera, per contra, els politics valencians i espanyols cobren puntualment i aço me pareix d'una immoralitat colossal, pero la reflexio etica brilla per la seua absencia.

            Rubén Martínez, el nou lider (?) de Podemos (ixque en un 44 % de soport de la militancia) pareix que es queda en un edifici public, en la ciutat administrativa 9 d'Octubre de Valencia. Aço si, si no li tornen els aires de grandea perque volia un palau per a la seua conselleria, pareix que entrà en rao per un toc d'atencio o perque s'informà del preu de mercat. ¿El senyor professor universitari de dret constitucional no sap que no hi ha palaus barats per a llogar?,  ¿no considerà la seua eminencia la quantitat d'edificis de la Generalitat Valenciana que hi ha sense fer us funcional o racional d'ells? La decoracio del nou despaig costarà 42 000 € i dic yo ¿no poden tindre algun detallet que nos faça recordar que estos son els mateixos del 15-M? Lo de Podemos aci no te nom, en lloc de diferenciar-se, venen el mateix producte, pancatalanistes i d'esquerres com Compromís, cami directe a l'insignificancia brusca o progressiva.

            Necessitem, per vergonya, implementar un articul 135 de la Constitucio Espanyola pero a l'inversa, l'articulat estatutari hauria de dir que no es lliurarà el pagament de la nomina als politics  fins que no cobren els valencians que pijor ho estan passant. L'eficacia i l'eficiencia es paguen, inclus els pagarém quan no resolguen les dificultats, pero que s'esperen una miqueta o acceleren les seues habilitats de resolucio de problemes. Tambe falta per fer el necessari reglament d'organisacio i funcionament que explica la competencia de cadascu dels orguens per a que no es chafen i no sorgixquen problemes de competencia.    

            Tal i com està feta la llei de colocacio, el trellat i la vergonya son els unics llimits llegals. Com dia Ricardo Costa: en el PP la festa no acaba, en l'actual govern valencià, a un atre nivell aço si, tampoc. Els politics valencians viuen en una atra dimensio. El votant hauria de priorisar el vot en funcio de la conducta, de si les accions servixen als interesos generals o als particulars, colocar a amics per tot arreu es una cosa a recordar quan vagen a votar, ¿no estavem en una societat meritocratica?, ¿per qué aço no ha de reflexar-se en la contractacio en l'ambit politic?  

            No es tracta de seguir la quimera impossible neolliberal de retalls i a la vegada mentir en que es mantindran els mateixos servicis, es tracta de racionalisar i crear una administracio agil i aço que s'ho apliquen tots.       

 

Imagens: D. García, Las Provincias, Valencia Plaza, Vicens Vives, La Vanguardia

 

Per J. Masia