Els censors pancatalanistes de Compromís

Resulta curios que Compromís pose el crit en el cel perque el poeta i escritor Anfons Ramón tinga un carrer en Valencia, com han vingut demanant entitats popularistes i valencianistes, en especial el GAV. El valencianiste acumulà en la seua extensa carrera centenars de premis i reconeximents per la seua obra, principalment en el mon faller. De res importa el llegat en diverses entitats ni lo que nos ha deixat ni ser l’escritor mes llaurejat. Lo que realment importa es que, segons els pancatalanistes, el govern municipal de Valencia actua ideologicament quan posa el carrer al seu nom.

Pero la doble vara de medir està molt clara: ¿no es ideologia nomenar carrer o avingudes per tota la nacio valenciana com Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner, entre molts atres destacats pancatalanistes? Com la confusio, la censura i l’ideologia, n’hi ha de bones i de roïnes.

Entenc que u puga ser pancatalaniste, pero no cal ser tambe estupit, −¿o si?−, el paradigma no els permet vore la llei de l’embut (lo ample per a mi i lo es tret per a tu), pero com a ser racionals tenen la capacitat cognitiva i moral de vore la llei de l’embut a la que nos someten.

La veritat es que no cal mes comentaris perque si no observen l’assimetria no cal parlar mes, en tot cas, posar negre sobre blanc que els adalits de la llibertat son gran censors i aci tenen una mostra mes.

Tot el sistema educatiu difon el pancatalanisme; les editorials ignoren els llibres valencianistes que son eliminats del circuit comercial; les administracions publiques veten les subvencions; la televisio i radio publica imponen un estandart llingüistic alié; en la bibliografia d’obres catalanistes i les biblioteques publiques s’oculta sistematicament o no es compren els llibres valencianistes.

En l’escola o les universitats es presenten els arguments utilisant les falacies ad hominem, home de palla o enverinament de pou per a impedir que ningu s’acoste a un grup estigmatisat i catalogat en diverses obres com acientifics destarifats o folls. Es dir, practiquen una persecucio integral. Es facil, fer un llistat de drets civils als que se nos llimita i no es un assunt minso, es la materialisacio d’un prejuï en una actitut negativa. L’esquerra i la dreta ya siga espanyolissima, pancatalanista o pancaespanyolista no diuen ni mu perque no els importa gens ni miqueta el valencià.

Els nazis declararen, a principis dels anys quaranta, a Berlin ciutat ‘juden frei’ –lliure de judeus–, aci els de Compromís construixen, fa decades, una ciutat lliure de valencianistes. No es nou, fa temps quan posaren el carrer Real Academia de Cultura Valenciana tambe alçaren les espases. ‘Judenrein’ significa net de jueus i implicava un pas mes alla: l’eliminacio fisica de la sanc jueva. A través de l’educacio pancatalanista conseguiran, en l’inestimable pas del temps, la desaparicio de la dissidencia i en la glotofagia que els caracterisa subsumir el valencià en el catala, l’atra cara de la mateixa moneda de l’autoodi es desplaçar-lo pel castella.

Al cap i a la fi, diferents metodos, ara mes civilisats, molt a pesar d’alguns, perque no nos assessinen, pero nos coloquen en guetos, aixina practiquen la violencia simbolica: la mort social, compartixen el mateix objectiu sectari nazi, uns per la purea de la raça i els atres per la purea de la catalanitat.

Orwell afirmà que la llibertat d’expressio era dir-li a la gent lo que no volia escoltar.

culturavalenciana.es, G. A. V.