El Govern dispost a alçar a Catalunya a un nivell que mai gojà
28/10/2014
El govern de Rajoy cedix i li donarà "reconeiximent" de nacio a Catalunya, la regio que mai tingue entitat propia, sino que sempre formà part d'un atre ent superior. Aixina era quan aquells territoris independents entre sí conformaren la marca Hispanica, que no catalana, quan formava part de França, aixina continuà quan passaren a formar part de la Corona d'Arago, i del mateix modo ho foren quan passaren a formar part d'Espanya.
Ho inclouran en una reforma de la Constitucio que Soraya Saenz de Santamaría està consensuant en Duran i Lleida i el PSC. Les competencies en finançacio, llengua i cultura quedaran blindades.
La busca d'una eixida al desafio soberaniste de la regio catalana ya està en marcha. La vicepresidenta Saenz de Santamaría llidera discretament una negociacio en Duran i Lleida i el PSC per a alvançar en una reforma de la Constitucio que no solament otorgue mes competencies a la Generalitat catalana, sino que contemple inclos el "reconeiximent" de la regio catalana com una nacio.
"El Govern no està en absolut tancat a retocar la Constitucio", assegurà la passada semana el ministre d'Assunts Exteriors, José Manuel García-Margallo, i precisament davant del lider del PSOE, Pedro Sánchez.
Pero condicionà qualsevol canvi en la Carta Magna als temps que decidixca marcar Mariano Rajoy. "El debat en el PP al voltant de la reforma de la Constitucio sí o no, la deu adoptar el president quan considere que es el moment oportu", resolgue el ministre.
Se planteja donar reconeiximent de nacio a la regio catalana
Segons ha conegut El confidencial Digital, este proces ya està en marcha. Rajoy està dispost a abordar ara una reforma de la Constitucio que resolga l'encaix de la regio catalana en Espanya. Serà, en tot cas, sempre en acabant del 9-N.
Entre les propostes que sospesa el Govern per a solucionar el conflicte es troba, inclos, el reconeiximent a la regio catalana com a nacio. Els ajusts en la Constitucio que s'estan discutint van, per tant, en la direccio de reconeixer la "singularitat" catalana.
En esta llinea, l'Eixecutiu està obert tambe a negociar en la Generalitat catalana el blindage de competencies en diversos ambits: finançacio, la llengua i la cultura.
Contactes de Soraya en Duran i Lleida i el PSC
Els contactes en importants empresaris i politics per a debatre esta solucio ya han començat. Les gestions estan lliderades per la vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaría, qui porta varies semanes en contacte en el lider de UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, i del PSC, Miquel Iceta.
Els empresaris i els responsables politics en la regio catalana han arribat a la conclusio de que s'ha d'encaixar la situacio en certa urgencia. La majoria admitix ya en privat que la solucio passa inevitablement per un acort del Govern central en la Generalitat catalana per a desbloquejar el conflicte.
La mida ha d'arreplegar un ampli consens
Aixo si, Rajoy no està dispost a "obrir este melo" sense garanties de que servirà per a resoldre definitivament el problema. D'ahi, les intenses conversacions de la vicepresidenta en les ultimes semanes, segons ha confirmat ECD, en amplis sectors de la societat catalana per a pactar esta reforma.
Algunes de les respostes que ha rebut el Govern son positives. Se li ha assegurat des d'altes instancies del poder economic catala i els sectors mes moderats de CIU, entre els que se situa el propi Duran i Lleida, que esta solucio pot satisfer la demanda d'una part molt important dels ciutadans de la regio catalana.
Pero tambe han advertit a la vicepresidenta que sempre quedarà un atre segment menys numeros que continuarà reclamant l'independencia.
Donar image de que el sistema no es inamovible
Un dels aspectes que Rajoy ha tingut en conte per a suavisar la seua postura en contra de la reforma constitucional es la necessitat de llançar un atre mensage a l'opinio publica: la Carta Magna ha segut molt util a lo llarc de 30 anys, ha permes el periodo de major prosperitat de l'historia espanyola recent, pero que no es inamovible.
El Govern es conscient de que el sistema actual està en profunda discusio i està favorint l'ascens imparable de formacions com Podemos. Per aixo, qualsevol guiny al canvi del sistema establit, que contribuixca a donar la sensacio de que no es intocable, pot resultar ara positiu.
Rajoy manté que pot ser el moment de reformar la Constitucio per a millorar l'encaix de la regio catalana, buscant sempre el major consens possible.
No obstant, el president treballa per a evitar a tota costa que estos canvis puguen ser interpretats en el restant de l'Estat, com una "cesio als nacionalistes", lo que li perjudicaria electoralment a pocs mesos de les autonomiques.
Fernández Díaz confirmà este pla als empresaris
El Foro Puente Aereo, un nutrit conjunt d'empresaris de Madrit i Barcelona que organisen reunions en politics de primer nivell, sopà el passat dijous en el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.
Esta trobada sorgi a raïl dels contactes empresarials d'alt nivell mantinguts la semana passada per a organisar una trobada en Madrit al voltant de la regio catalana, la vespra del Real Madrit-Barça, aprofitant el viage de la majoria dels directius a la capital de l'Estat per a presenciar el partit en el Bernabéu.
La cita anava a celebrar-se originalment la nit del divendres pero, a la fi s'optà per oficialisar la trobada a través del Foro Puente Aereo i alvançar la trobada al dijous per motius d'agenda de molts dels convocats.
L'acte tingue lloc en la Casa d'America i contà en l'assistencia, entre uns atres dirigents empresarials, d'Antonio Brufau, president de Repsol; Florentino Pérez, president de ACS; Salvador Alemany, president d'Abertis; Javier Monzón, maxim responsable d'Indra; Antoni Massanell, vicepresident de CaixaBank; Antonio Catalán, president de AC Hoteles, i Mª Dolores Dancausa, consellera delegada de Bankinter.
Puix be, Segons confirmen a ECD alguns dels assistents al conclave, a lo llarc de la sobretaula el ministre confirmà als directius estos plans en els que treballa discretament el Govern. La majoria dels presents havien preguntat si l'Eixecutiu tenía un full de ruta alternatiu davant el dificil escenari que s'haura de gestionar passat el 9-N.
El ministre intentà tranquilisar-los explicant algunes d'estes propostes que impulsa ara el Govern per a alcançar una solucio de consens.
