Des de chicotets deprenem que les coses heterogenees no es poden sumar i fa uns anys nos ho recordava, molt didacticament, l’exalcaldesa de Madrit Ana Botella en allo de les pomes i les peres. En el futbol passa igual.

Este principi tautologic (una poma es una poma i una pera es una pera) es practicat per l’elit popularista, pero te molts escolans. Aixina, la vicepresidenta en funcions Soraya Sáenz ya ho explicità en motiu de l’anunci de folga en la lliga espanyola: “el fútbol es fútbol y ya está bien de meter la política en todos los ámbitos” (publico.es, 8-5-15). Tan preclar pensament el va repetir quan la final de la Copa del Rei –Barça/Sevilla– i la prohibicio –per ‘criteris tecnics i operatius’– de les banderes estrelades –independentistes– en el camp. Prohibicio que al final quedà en no res. Pero la vicepresidenta explicà que era la propia Federacio Espanyola de Futbol la que no ho permetia per ser “propaganda política” i sentenciava que “el fútbol sea sólo fútbol” (eldiario.es, 20-5-16).

Novament, alguns politics pretenen que nos quedem en l’epidermis i que defengam l’univectorialitat dels successos, de les conductes, o dels acontenyiments: el futbol es futbol, l’economia es economia, la religio es religio, la ciencia es ciencia, les costums son costums, la medicina es medicina, el clima es clima, la pobrea es pobrea, la desigualtat es desigualtat, l’educacio es educacio, el desenroll es desenroll, l’urbanisme es urbanisme, la politica es politica, la llengua es llengua, l’energia es energia, les dones son dones… No volen que vejam, per eixemple, que l’economia està farcida d’interessos, politica, multinacionals, ideologia, lluites de poder, compra de voluntats, corrupcio… que en el futbol es barregen identitats, economia, fraus, poder, passions, ideologia, control social, conflictes (i violencia extrema, com hem comprovat en l’Eurocopa 2016, en França)… que en la ciencia hi ha coleges invisibles, ideologia, poder, disputes per la captacio de recursos, distribucio de beneficis, autoritat, prestigi, carreres professionals… que en la llengua confluixen tambe politica, identitats, captacio de recursos, conflictes per la supremacia entre variants idiomatiques, relacions de poder, interessos personals i grupals, diners, seguritat sicologica, tradicio, ideologia… (recorden quan fa molts anys nos dien que no s’havia de barrejar la llengua en la politica… i alguns s’ho creïen i encara s’ho creuen, a pesar de contraeixemples tan nitits com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua). I aixina podriem continuar enumerant ambits de la nostra vida individual i colectiva i voriem que sempre es dona la multivectorialitat, es dir, que l’influencia es multiple, que les interaccions son complexes, que les causes poden ser inconscients i que els objectius i finalitats son de lo mes variats.

Vos posare un eixemple deportiu per a que vejau que moltes coses no son com pareixen, o lo que pareixen, o lo que nos mostren els mijos de comunicacio.

La lliga Endesa de basquet l’ha guanyada el Real Madrid i el Valencia Basket ha quedat el tercer. Alla pel principi de la temporada el conjunt valencià anava com una fona, guanyant-ho tot. En el teletext de Televisio Espanyola (12-10-15) aparegueren els següents titulars (entre parentesis, el numero de la pagina):

– (137) “El Río Natura Monbus arrasa al Sevilla en su debut” -88/53-

– (138) “Derrota del Real Madrid en casa ante el Valencia Basket” -82/88-

– (139) “Dani Pedrosa gana el G. P. de Japón. Rossi 2º y Lorenzo, 3º”

 – (140) “Hamilton gana en Rusia y es más líder en mundial Fórmula 1” -el principal rival era Nico Rosberg-

– (143) “Balonmano, victoria del Barça ante el Montpelier”

– (144) “Garbiñe Muguruza gana en Pekín ante Bacsinszky”

Alguns direu ¿I qué? ¿Qué hem de vore? ¿Quín es el truc? Si el deport fora nomes deport hi hauria un titular ‘incorrecte’. Tots responen a la mateixa estructura sintactic-semantica (‘X guanya a Y’) excepte el de la pagina 138. No es el Valencia Basket el que guanya al Real Madrid, com sería llogic segons tots els atres titulars, sino que en l’atribucio agentiva es el Real Madrid el derrotat. S’hauria d’haver escrit “El Valencia Basket gana al Real Madrid en su casa” ¿No? Pero es que el deport –com molts atres aspectes de la nostra vida– te diversos components implicits. La frase en qüestio està originada per una visio ‘ideologisada’ i ‘centralista’ del periodiste-redactor. El diari Marca d’eixe dia obviava la victoria del Valencia Basket i dedicava el titular a que la competicio sera un duel entre el Real Madrid i el Barcelona (que no s’havien enfrontat eixa semana). Passa en moltes atres activitats deportives: els equips poden guanyar, pero casi l’unic que pot guanyar i perdre –es l’actor principal de la noticia i de la pelicula– es el Real Madrid o el Barcelona –i es extensible a unes atres arees–.

Si el futbol fora futbol, el tenis fora tenis, l’automovilisme fora automovilisme, l’atletisme fora atletisme, el balonma fora balonma, el ciclisme fora ciclisme… en definitiva, el deport fora deport, no s’expliquen casos (denunciats, sancionats, implicats, investigats, evasors, dopats…) com els de: Rafa Nadal, Javier Mascherano, Iker Casillas, Xabi Alonso, David Villa, Samuel Eto’o, Arantxa Sánchez, Valentino Rossi, Luis Figo, –o els ‘panamenys’– Iván Zamorano, Leo Messi, Alex Crivillé, la Real Sociedad (que va obrir empreses en paraïsos fiscals per a presuntament pagar ad alguns jugadors) i molts molts atres. Una situacio comparable als ‘casos aïllats’ de corrupcio del PP.

 Hem d’estar molt alerta i com senyalava J. Masià en l’articul “L’angel Marcelo”, 23-6-16) no quedar-nos en el ‘dit’ (la forma en que es van conseguir les gravacions entre el ministre d’Interior i el fiscal anticorrupcio de Catalunya, o els detalls, o les penes que comporta...), sino mirar la ‘lluna’ (el contengut, lo que estaven discutint i que –diguen lo que diguen, argumenten com argumenten– estaven tramant una possible investigacio per motius politics… contra els adversaris politics). Quànta rao te el dit ‘les apariencies enganyen’.

Que no se m’oblide: yo-no-soc-messi, yo-no-soc-la-pantoja, yo-no-soc-rato, yo-no-soc-barcenas…

Image: copa del rei banderes lavanguardia.com

                                                                     Antoni Fontelles