El dia 14 de febrer passat, el diari Levante-EMV duya una entrevista al decà de la RACV, el senyor Martinez Roda, en la que fa unes declaracions, des del meu punt de vista, totalment surrealistes. Me centrare nomes en el titular de l’entrevista: “El Diccionari de l'AVL es el de todos los valencianos”. Ya m’agradaria que aço que diu fora de veres, ara vorem. Pero abans considere interessant recordar que en la RACV, quan ferem el diccionari valencià (1992) en el que s’arreplegaven les formes exclusivament valencianes, com no podia ser d’una atra manera, anarem molt alerta a l’hora d’incorporar totes aquelles paraules vives que son d’us habitual en terres valencianes, erradicarem castellanismes i qualsevol atre estrangerisme innecessari, i nomes quan no hi hague mes remei tirarem ma d’alguna forma antiga (molts pocs casos). Puix be, d’este diccionari un conegut filolec valencià, membre de la AVLl i partidari de l’unitat de la llengua, opinava lo següent: “el que podria haver estat el millor vocabulari valencià de tots els temps, restarà com a obra només útil als estudiosos de la llengua”. Sabeu per quin motiu no arribà a ser el millor –segons ell- , perque per a confeccionar-lo es feu “adoptant una grafia separatista”. 

       Per tant, està molt clar que es de vital importancia potenciar lo estrictament valencià, ara mes que mai, perque aixo marca un cami i els complica la vida a tots aquells que tenen com a objectiu fer desapareixer l’identitat valenciana (des de ponent i tramontana). Als nostres germans del nort i als seus correligionaris valencians els ve costera amunt que potenciem una ortografia estrictament valenciana, que fem un diccionari valencià arreplegant paraules estrictament valencianes, perque tot aço conduix a fer visible el valencià com a llengua independent, que es lo que ha segut sempre. Per tot aço, actualment es molt important no eixir-se’n d’eixe cami, perque la confussio i l’interferencia d’unes atres llengües no li fan cap de favor al proces de recuperacio de la llengua valenciana. Be, puix ara vorem si el Diccionari normatiu valencià va per eixe cami o no.

       Per una banda, te venen que ara han inclos formes valencianes que abans no eren acceptades. I dic yo ¿abans no eren bones i ara si? Be, hi ha un detall que explica alguna cosa: les formes valencianes incorporades casi sempre les posen en posicions subalternes o secundaries i a l’hora d’escriure utilisen les catalanes de sempre. S’ha de recordar tambe que totes eixes paraules genuïnament valencianes que ara incorporen foren proscrites durant quaranta anys per la dictadura llingüistica imposta per ells mateixos i els seus predecessors. Aço de l’incorporacio d’estes paraules valencianes es una maniobra que te com a objectiu intentar “llavar-li la cara al diccionari” per tal de donar-li apariencia de valencianitat, pero res mes llunt de la realitat, perque en ell figuren una enorme cantitat de formes exclusivament catalanes, lo que, entre unes atres coses, pot dur a una gran confusio a tots aquells valencians que de bona fe s’acosten al diccionari creent que alli tot lo que van a trobar son paraules valencianes, com seria llogic. Actuant d’eixa manera (incorporant lexic catala), s’intenta forçar artificialment eixa unitat de la llengua que, per una atra banda, no ha existit mai. Si en realitat no hi ha unitat de la llengua, no importa, “la conseguirem al preu que siga”, eixa es la consigna des de fa molts anys. Pero per a que el llector se faça una idea de la filosofia que ha presidit la confeccio de l’obra, anem a vore una mostra (sixanta paraules) d’allo que podem trobar en el diccionari en qüestio (escric en negreta la forma catalana i entre parentesis la forma valenciana equivalent):

avui (hui, ahui), blat de moro (dacsa, paniç), boll (palluç), butllofa (bambolla), canalla (chicalla), canell (monyica, gobanella), cop (colp), debó (de-) (de veres) eixelebrat (destarifat), eixerit (desimbolt), escombra (granera), enfonsar (afonar), envà (barandat), esbandir (rentar), escarola (endivia), escurçar (acurtar), esllavissada (solsida), esport (deport), espurna (purna), esquitxar (esguitar), estripar (esgarrar), galleda (poal), gener (giner), gla (bellota), guardiola (vedriola), guineu (rabosa), inflar (unflar), joguina (joguet), jonc (junc), llaminadura (llepolia), llangardaix (fardacho), llard (sagi), llauna (llanda), llevadora (comare), llobí (tramus), llorigó (cachap, conill de cria), matalàs (matalap, matalaf), mongeta (fesol), murtra (murta), morrió (boç), obrellaunes (obridor), paleta (obrer de vila), papallona (palometa), pastanaga (safanoria), patata (creïlla), penelló (prunyo), petó (bes), rellotge (rellonge, relonge), rentar (llavar), rodó (redo), sindria (meló d’Alger), tomàquet (tomata, tomaca), torn (tanda), totxo (rajola, rejol), trucar (tocar a una porta), vacances (vacacions), varicel.la (pigota borda), verola (pigota), xafogor (basca, calda), xarampió (pallola).

            Aço no es res si ho comparem en tot lo que el senyor Martinez Roda es pot trobar en el DNV. Hi ha centenars de paraules catalanes en el diccionari, hi ha formes valencianes com es el cas de “vedriola”, que es una paraula d’us normal en tot el territori valencià i no ve en el diccionari. Trobem coses molt curioses, nomes analisant un poc esta mostra, com son els casos de  “purna” i “deport”. Estes dos formes tan vives en tot el domini llingüistic valencià i per si fora poc, classiques, resulta que per als academics de la AVLl no deuen de tindre massa valor perque les remeten, respectivament, a “espurna” i “esport” a les que consideren prioritaries. Incorporen un valencianisme  tan necessari com “totxo”, perque se veu que en “rajola” i “rejol” no en tenien prou. Ara, obris el Diccionari Català-Valencià-Balear i comproves que eixa paraula, desconeguda per als valencians, es una forma que s’usa en “Girona, Empordà, Garrotxa, Barcelona, Plana de Vic…”. Sense comentaris. 

            Be, tornant a les declaracions del senyor decà, ara li preguntaria ¿com pot ser el diccionari de tots els valencians un diccionari que du formes com les que acabem de vore i dut a terme en una filosofia com la que he explicat?  No ho entenc senyor decà, perque si no coneixia el contingut del diccionari i s’atrevix a fer eixes declaracions, mal; pero si el coneixia, pijor encara. 

Image: A.C. Archiu ACNV 

Manuel Gimeno Juan

Llicenciat en Filologia Valenciana