La RACV ficà dos condicions –realment n'es una– per a parlar en la AVLl: 1) la cooficialitat dels cursos de Lo Rat Penat, i 2) l'acceptacio de la denominacio "llengua valenciana" –qüestio formalment acceptada pel catalanisme fa decades– i que reconeix nominalment, inclus el president de la AVLl, Ramón Ferrer, "La lengua valenciana constituye un centro de interés común de la AVL y la RACV con independencia de las características y las finalidades propias de cada una de ellas" (El diario 27-05-2016). No cal saber qué es la contradiccio llogica per a vore que topeta radicalment en les declaracions de Ferrer: “Nunca admitiremos la independencia del valenciano ni la cooficialidad de la normativa de la RACV” (Valencia oberta, 24-02-2016). ¿Qué han de negociar? ¿Quí cedirà? Està clar quí, es la cronica d'una mort anunciada des de Xavier Casp: "Si se tiene que perder la guerra, al menos es mejor ganar algo".

            La participacio de les entitats que defenen les "Normes del Puig" (NdP), en l'Observatori de la Llengua Valenciana, em pareix d'una candidea delictiva, en tot cas, no saben quànt m'agradaria equivocar-me i vore'ns una atra vegada mes units –intente no riure'm–. Des de que se diferenciar ciencia ficcio de ficcio no tinc estos somis infantils. Sería com confondre desijos en realitat. Intent viciat d'orige, sens un analisis de l'orige del conflicte intern no es podra construir la casa de la confiança per la cimentacio, me pareix que estan abocats a perdre el temps, mentres la RACV alvança per una atra banda, juguen en dos baralles ¡Ai pillastres!

            Mes interessant sería per a la RACV passar del marc de referencia que usen de "guerra freda" a guerra civil –que utilise yo–. Perque si realment volgueren ser una oposicio forta o un digne contrincant a la AVLl, no haurien de prescindir dels que defenem les NdP. Pero es que la pau interna o donar batalla no es el marc, es el parlar i convergir.

            ¿Quínes son les motivacions reals del pacte? Ho dic perque fa anys me reuni en l'actual president de la AVLl, Ramón Ferrer, en la seu de la RACV. A la pregunta de per qué entrava en ella, me digue que ho feya per nosatres (?!). Passats els anys yo no he vist cap benefici, ell en la seua boljaca si. De nou es presentaran com el nostres salvadors.

            ¿Nos podem fiar de la RACV? Els fets son mes que suficients per a dubtar de la seua conducta. Qualsevol convergent accentuiste que no reconega aço es un mentiros. Les proves empiriques son irrefutables (com el cotompel no enganya), des de la guerra civil tots els passets han anat en una unica direccio, cap a la AVLl, per contra no ha hagut cap acostament als "germans" de les NdP. L'accentuacio (general, diacritica i dieresis) aprovada per la seccio es un acostament molt gran a la AVLl i aço no ha canviat. Si està el mateix problema ¿Qué volen fer per a superar-lo?

            Molts dels membres que apoyaren l'accentuacio foren recompensats en la AVLl. El deca Simo Santonja expulsà a Chimo Lanuza i Toni Fontelles de la di-seccio, tot un eixemple de gran valencianisme del notari ¿A qué espera alguna associacio valencianista a fer-li un homenage? 

            Imaginem que el catalanisme cedix i accepta la condicio, ¿Qué van a negociar? Aci començaria un atre problema. ¿Qué vas a pactar si està tot pactat? En els doblets, la AVLl dona carta de naturalea a formes "genuïnes" valencianes; encara que, sense saber cóm, sempre hi ha una certa preferencia per la "culta", que sol ser la catalana, clar. ¿Quína molleta anem a demanar mes? ¿Hem de pregar-los que accepten mes formes valencianes? Recordem lo que escrivia la di-seccio, el 2 de juny de 2004, en un decalec presentat a la AVLl: "No podem acceptar que el debat sobre el valencià es reduïxca a una simple negociació o mercadeig pel qual es fan oficials unes quantes paraules valencianes junt al cabal lèxic català". ¿I llavors de qué parlaran, del sexe dels angels? Clar, no hi ha res a negociar... si, el preu de la rendicio. I els fets desdiran lo que escrigueren. S'agarra mes pronte a un mentiros que a un coixo, pero la sort que tenen els mantafulers es que l'estupidea es infinita.

            El PP apareix en escena –una vegada mes– per a participar en la despersonalisacio del nostre poble i beneir el pacte total. Com sempre.

            El proces d'acostament es representarà en una convergencia i la fusio en una normativa catalana confluent, policentrica i flexible, aixo si. L'improvable, per no dir impossible, cooficialitat sería nomes el pas intermig. La tecnica de la salchicha d'Hitler planteja que chicotets passos en una direccio no escaroten al personal i quan es donen conte ya estan en l'atra vora.

            El problema es que la RACV i Lo Rat son molt sensibles a les fonts de finançacio. Sempre ho han segut. ¿Es debades que nomes els catalanistes hagen aplaudit les declaracions del deca i que tots els partits i mijos de comunicacio estiguen darrere del "gran consens" a l'estil AVLl? Es un revival, es musica remember. Mes de lo mateix, censura de la dissidencia pels mijos de comunicacio.

            Els dirigents de la RACV volen convergir, es qüestio de temps. Els passets es venen donant. No entenc per qué la AVLl, en clara superioritat, hauria de fer concessions. Expliqui que era molt facil vencer a un pes ploma com aixina ocorrera si els catalanistes son minimament inteligents. La debilitat moral i pecuniaria està arraïlada en els valencianets.

            ¿Els ingenus, els valencianets i els valencianistes de les NdP, permetran que la seua parella els fique les banyes de forma sistematica, regular i publica?, ¿A continuacio si fracassen en travessar el pont els rebran en els braços oberts?, ¿Els agrada ser el segon plat? ¿Permetran est adulteri manifest? Com diria la canço, no es amor, lo que ells tenen, es una obsessio. Es que no volen que ningu els salve, estan entregats en cos i anima. Ardiran en desijos de convencer-nos, sera pel be del valencianisme, no ho dubten.

            Es pot perdonar una vegada ¿Pero quaranta? Els de la RACV faran pate en el fege dels ilusos. El pate s'extrau a base d'embotir menjar als animals i rebentar-los els feges. ¿Fins a ón pot arribar la candidea? ¿Fins a ón pot arribar la creença cega? ¿Quàn es convertix la bona voluntat en estupidea manifesta?

            ¿Per qué no fan una prova de bona voluntat com demanà el deca a la AVLl? Podrien tancar la ferida oberta entre els valencianistes, es lo que pareix que es preten en l'Observatori de la Llengua Valenciana. La prova de bona voluntat la realisaren en la AVLl, les declaracions del deca per a convergir ixqueren el dia dels enamorats ¿No hi havia mes dies en el calendari?

            El sector de les NdP si actua en conviccio i fermea es una cosa, si dubta, se'ls menjaran pels garrons. En tot cas, em pareix injustificable que mentrimentres la RACV jugue a dos bandes. Este doble joc, junt a tot el proces de convergencia i els erros que ya senyali en els meus anteriors articuls fa que tinga tots els dubtes del mon. Igual que demana la RACV la cooficialitat podrien predicar en l'eixemple i tancar la ferida interna. I no s'oblide ningu de l'orige del problema: l'accentuacio convergent en el catala, i aço seguix sent l'inconvenient per molt que intenten amagar-ho, oblidar-ho o desviar l'atencio falaçment. Aixina sera dificil ser creible. Per cert, la simple estrategia de poli bo –la seccio– vs poli roïn –RACV– els podra funcionar en els devots acritics que encara la tenen com a referent, pero en mi no cola. A pesar d'aço, Voro López afirmà en una conferencia publica –organisada per Circul Civic el 16 de maig de 2016– que no es sentaria a parlar en la AVLl –inclus amenaçà en dimitir– sino es reconeixien els tituls de Lo Rat Penat, que les dos normatives siguen oficials i que no existixca marginacio dels escritors valencianistes. Alguns pensaran que no li han ficat prou billets damunt la taula, uns atres han de negar o capgirar necessariament lo que feu per a poder mantindre en ell la confiança, ¿Es creible un atac de dignitat en acabant d'haver aprovat l'accentuacio i els efectes que provocà? ¿Els academics alçaran la veu ara o callaran com abans? ¿Seran particeps de l'acostament de la nau a l'atra vora del riu? ¿Quànts se n'aniran a casa? Calcule que... entre u o ningu. Dia el deca que la RACV ­–no te vergonya ni la coneix– que "no puede ser un órgano político" i ¿Per qué s'emportà tres politics que no van mai per a votar? ¿La RACV fon una creacio politica o metafisica senyor historiador? ¡Quína burrada ha dit el deca! ¿No ha pensat en dimitir en acabant de la fractura creada? M'imagine que pensa que qui l'escolta es estupit. Molt mal, fatal com diria el meu nebot Alvaro. La mort de la RACV sera dolça, s'estendrà a lo llarc del temps, per a aixina crear en els bajoques impotencia i apatia, paralisis fins a que claudiquen. El que no fuigga es convertirà en zombi.

            En tot cas si no tenen exit en la negociacio en la AVLl ya els esperaran els valencianets i els ingenus valencianistes en el braços oberts, pero els te igual, continuaran premiant a la di-seccio per l'acostament a la AVLl com fan els incoherents i desnortats de Circul Civic i el Grup Cultural Ilicita, ho fan perque ignoren la transivitat llogica (a→b; b→c; a→c). Els l'explicare: si tu dones un premi a la seccio, i la seccio s'acosta a la AVLl, per lo tant, tu li dones un premi per l'acostament a la AVLl. ¡Bravo!

            Aixina la RACV cometra el crim perfecte. Si falla una cosa, puix l'atra. I al final vendran que son molt dignes... saben a ón apuntar perque coneixen les llimitacions cognitives i morals d'alguns dels fervorosos seguidors.

            Si pareix un anet, fa qüec, qüec, camina com un anet, te dos pates, no t'encabotes... es un anet.  

 Imagens: Mark Twain; bp.blogspot.com
                 salchicha d'Hitler; santanderlasalle.es
                 trilers; bp.blogspot.com

J. Masia