¿Corruptio innatus est homini? O lo que es lo mateix ¿Es la corrupcio innata a l'home? Puix, m'agradaria dir que no, pero per lo vist, pot ser que la corrupcio nomes depenga de la capacitat del ser huma de comportar-se d'una manera honrada a lo llarc de tota sa vida. 

     Dir que Espanya es corrupta es erroneu, les que son corruptes son les persones, vejam lo que diu la RAE al respecte: 

     "Corrupcio es l'accio i efecte de corrompre (depravar, llançar a perdre, sobornar ad algu, pervertir, danyar). El corrupte, d'acort en el diccionari de la RAE, s'utilisa per a nomenar al vici o abus en un escrit o en les coses no materials". 

     ¿Cóm no parlar de corrupcio, quan estem horrorisats de cóm s'ha furtat, manipulat, enchufat, fent d'aço quasi una professio? 

     De la manera que hem creat l'estat de benestar, pareix que l'unic que s'ha aprofitat a lo llarc d'anys de "eixe estat" ha segut el politic corrupte i els seus amics, ya siguen proveïdors, empresaris o familia. 

     Lo curios es que, mentrimentres nos ha anat mes o menys be, no li hem donat importancia a la qüestio; de tant en tant nos arribava algun cas que ocupava les portades dels mijos de comunicacio un parell de dies, pero prontament oblidavem, perque entre unes atres coses, la Justicia va agenollada, es dir, que a voltes tarda massa o no arriba. 

     Pero ara, quan la crisis nos ha colpejat fort, quan hem començat a patir retalls brutals i som conscients de que estem carregats de deutes fins al coll, es quan veem l'abast i l'extensio real de la corrupcio. 

     Ministres , que fan us dels seus carrecs per a fer favors, sabent que abans o en acabant se'ls cobraran. Alcaldes, que deixen fer edificis o cremar els boscs a canvi de suculentes prebendes, presidents d'entitats unflant factures, museus que compren per damunt del preu i algu es queda la diferencia, aixina podiem continuar enumerant i nos mancaria full. Ya no sabem cóm processar tants casos que van eixint. 

     No obstant, la qüestio es: ¿Quina part de culpa recau en nosatres, els ciutadans, fins a quín punt no exigim lleis dures i penes adequades ad eixos delits? 

     Venim de la pilleria, la nostra lliteratura mostra clars eixemples: El Lazarillo de Tormes, El Quijote, multitut de llibres a on sempre hi ha un pillastre o un corrupte i inclus algu que s'aprofita de l'ingenuïtat o l'ignorancia dels demes, per a traure profit.

 Detencio d'Alfons Rus expresident la Diputacio i del PP de Valencia

     ¿Portem el germe de la corrupcio, es el nostre ADN diferent, llavors, al restant del mon? No s'inquieten, la corrupcio no te color, ni edat, ni païs, tan corrupte pot ser un chinenc com un frances o un australia, un home o una dona adults, com qualsevol chiquet que comence a "trapichear en el cole", possiblement, en el pas del temps arribe a fer-se politic. 

     Lo que es realment vergonyos, es que persones que han jurat carrecs publics es venguen pel vil metal, obliden allo que juraren i prometeren i fan us dels nostres diners per a crear contes en paraisos fiscals o per a enganyar-nos continuadament. Si passem per alt una les passem totes, per tant, tolerancia zero; aci ningu pot dur-se ni tansevol un centim que no siga seu. 

     La solucio passa, per juï, tornar lo furtat, preso si aixina correspon i educacio de tots nosatres per a no mirar cap ad un atre costat, o riure la gracia, com tots fan...

Mari Carmen García Fuster /ATLAS

     Pero tornant a Espanya, ni el PP, ni el PSOE, ni CIU, ni Podemos, ni Ciudadados, entre cometes, i tampoc IU, segur que em deixe ad algu, no deurien d'estar en cap d'institucio, almenys, fins a que hagen netejat de dalt a baix els seus partits i demostrat que ningu clavarà la ma en la caixa i que si ho fa sera expulsat i denunciat immediatament. 

     Hi hague una ministra "sense llums" que s'atrevi a dir que els diners publics no son de ningu i algu degue de creure-la, i per aixo estem com estem. 

     Puix no senyora, els diners publics son, com el seu nom indica, de tots nosatres, per tant s'ha de posar especial atencio en cóm els gasten i gestionen vostes, els triats cada quatre anys democraticament. 

     Si no saben fer-ho, al carrer, si s'ho queden, a preso i si pensen que som panolis, inhabilitats per a carrec public. 

     Aço que pareix excessiu, es l'unica garantia d'honradea que hui per hui funciona. Passaran molts anys fins que cadascu de nosatres i m'incloc, deixe de fer chicotets "chanchullos", de demanar notes i no factures, de treballar en B o d'escaquejar-se. Llavors si haurem alvançat com a societat del benestar. 

     ¿Facil? no, pero tampoc impossible, anim i avant.

Imagens: furgo guardia civil / kai forsterling EFE
                  Mari Carmen García Fuster / ATLAS
                        Detencio d'Alfons Rus  / ATLAS

Amparo Blay i Alabarta

Membre de l'Eixecutiva de la Federacio AVANT