“El Corpus informatitzat del valencià (AVL)” (I) / Manuel Gimeno

14/7/2017

    L’atre dia se’m va ocorrer consultar, en la pagina uep de l’AVLl, el “Corpus informatitzat del valencià”, i em cridà molt l’atencio el fet de vore que hi havia dos cites de l’obra “Vita Christi”, de Sor Isabel de Villena, en les que —segons el citat “Corpus”— apareix la forma “fou” (3ª persona del singular del perfecte d’indicatiu del verp ser).

El fet d’estranyar-me en vore aço, es deu a que yo m’havia llegit l’obra sancera, fa uns anys, per tal de coneixer be les caracteristiques del valencià de l’abadesa del convent de la Trinitat. En eixe temps vaig deixar anotat, en una de les moltes fiches que fiu, que la forma “fon” era universal en l’obra i aço ho vaig escriure perque no trobi cap de passage a on apareguera “fou”. He de dir que estes dos cites que donen estan tretes d’una edicio de 1996, feta per “Rafael Alemay i altres” (Universitat d’Alacant). Es curios pero no donen les pagines del llibre en les que figuren les cites en qüestio. Tampoc entenc cóm la font per a documentar formes historiques valencianes potser una edicio transcrita, quan tenim edicions facsimil de l’original de 1497, com la del Cénia al Segura (1980), per eixemple. Puix be, com tinc esta ultima font me posi a buscar les dos cites i les vaig trobar no sense dificultats (com ya he dit, en les cites no s’indicaven ni les pagines ni els capituls a on es trobaven). I el resultat fon el següent: 

Primera cita en el “Corpus informatitzat del valencià”:

“Festivam e adoram qui fou lo nostre gloriós, dolç e amable redemptor”.  

En el facsimil (cap. CCXXXVI) trobe:  

“festiuam e adoram qui sou lo nostre glorios, dolç e amable redemptor”.

 

Com voreu es podria pensar que hi ha un error d’interpretacio i l’autor o autors de la transcripcio s’equivoquen degut, provablement, a la similitut entre les lletres “f” i “s” en els documents d’eixa epoca. Be, en principi podriem acceptar-ho. 

Pero quan arribe a l’atra cita els meus dubtes desapareixen per complet. En el document de l’AVLl tenim: 

“car, si la fe de Abraam fou lohada, molt més o serà la de vostra mercé”. 

En en facsimil (cap. XXVIII) podem llegir:  

“car si la fe de Abraam fon lohada, molt mes [h]o sera la de vostra merce”. 

 

     La forma “fon” no deixa dubtes en el facsimil de l’original de 1497. Dic aço perque a voltes hi ha originals en els que la tinta ha pogut deixar una chicoteta taca i la grafia en qüestio no es veu clarament, pero no es este el cas, en absolut. Per tant les anotacions que fiu quan dugui a terme el despullament de l’obra d’Isabel de Villena tornen a confirmar-se: en tota l’obra hi ha centenars d’eixemples a on apareix el terme “fon” i no hi ha un sol cas en el que aparega “fou”. 

 

Lo Passi en Cobles (Bernat Fenollar i Pere Martineç, 1493)

 

Pero la cosa no acaba aci, tambe hi ha una cita que vol justificar la variant “fou” en  “Lo Passi en cobles” (“Istoria de la passio de nostre senyor deu iesucrist”), obra escrita en 1493 pels valencians Bernat Fenollar i Pere Martineç. La font per als especialistes de l’AVLl es una edicio de 2002, de Vicent Garcia editors, a cura d’Antoni Ferrando. En este cas la cita que donen es la següent: 

“O quant fon dexeble ynich ab ultratge / qui·l mestre vené per hun tan baix for / o quant fou iniust cruel e salvatge”. 

 

En principi consulti una transcripcio feta per Frances Marti Grajales (Valencia, 1912), que goja d’un cert prestigi per ser considerada copia fidel de l’original. En la pagina 140 trobem el passage transcrit aixina: 

“O quant fon dexeble ynich ab vltratge / Quil mestre vene per hun tan baix for / O quant fon iniust cruel e saluatge”. 

Passage de l'incunable de 1493 "Lo Passi en Cobles"

 

    Pero no me vaig conformar en aço i la meua intencio fon consultar la font que cita l’AVLl, pero no pogue ser, no la vaig trobar en cap de lloc. Finalment, per sort, pogui fer-me en una copia de l’original de 1493 i el resultat es el següent: 

   “O quant fon dexeble ynich ab vltratge / Quil mestre vene per hun tan baix for / O quant fon iniust cruel e saluatge”. 

 

    Com es pot comprovar la transcripcio de Marti Grajales i l’original coincidixen absolutament i, una volta mes, qui no posa la forma valenciana que usà l’autor es l’AVLl. 

    Podriem inclus pensar que es tracta d’un cumul d’errors si no fora perque hem vist, en unes atres ocasions, com s’han fet transcripcions oblidant paraules o frases fonamentals, canviant unes formes autoctones per unes atres que no eixiren mai de la ploma de l’autor, etc. Nihil novum sub sole

      

Imagens: Vita Christi, bne.es
                     Lo Passi en Cobles, vgesa.com
                     Passage de l'incunable de 1493, BIVALDI

                    

Manuel Gimeno Juan
Llicenciat en Filologia Valenciana