Continuava Eduart Genovés:

‘Per de prompte, tenim qu'es necessari saber llatí, grech, francés é italiá, pera poder escriure en valencià, seguim.

A la norma 6ª: se llig: "La partícula copulativa provinent de la conjunció llatina et, que els antics escrivien normalment e (jo e tu), serà escrita i (jo i tu), no y (jo y tu)" ¿Per qué? Els antíchs escrivien normalment e, de la et se pergué la t y restà e el eu la corrompé en y y el capritxo ara en i.

Norma 8ª. = ¿No resulta difícil de retindre y aplicar? ¿No cabria una reducció que la fera assequible á tots?

Norma 9ª: "Preposició provinent de apud; ab i, amb l'adjunció d'una nasal amb" No estich de ninguna manera conforme ab aquesta norma ¿per qué te que ser amb y no ab y tenim que adjuntar una nasal? La raò ve á regló seguit, y arranca la careta, deixant al descobert l'esperit que la informa "la primera forma (ab) empleada sistemàticament pels autors antics (que escrivien també normalment abdos per ambdos (de ambi+duos) i, fins fa poc,  d'us general dins el llenguatge escrit; la segona (amb), gaudint, dins el domini lingüistic catalá, d'una extensió incomparablement més gran que ab i l'única empleada en la pronunciació normal de Barcelona. S'escriurà amb evitantse així un divorci no prou justificat entre la llengua escrita y la parlada" Si ambdós prové de ambi+duos y no de apud de aón deriva ab ¿no es de sobra y contraproduent l'aduir tal mot? Contra l'us sistemátichs dels autors antichs y l'us general, fins fa poch, d'emplear ab, s'al·lega la raó de que'l poble en Barcelona pronuncia amb y per lo tant axís deu dir-se pera que no siguen diferents ló escrit y lo parlat; qu'ells son els mes,... ¡nosaltres som els menys! pero el poble valenciá no diu amb, los escriptórs no diuen amb y la raó del numero es algo aixís com el dret de la força que repugnava quan no pot convertirse la proposició.

¿Es possible que'l poble estudie, recorde y aplique rectament les regles de les normes 12, 13 y 14? Yo crech que no. Hiàn masa regles y masa excepcións

¿En quant á ló ascentuació, ja que de simplificar se tracta, més que no siga tan erudit com parlar de oxítons, paraxítons, proparaxítons y etc. etc ¿no valdria més formular una regla pareguda á la del castellà; i ascentuarán sempre les esdruíxoles, les planes quant lo mot finixca en consonat que no siga n ó s y les agudes quant acaben en vocal ó en n ó s? Ademés de l'accent tònich s'empleará en valenciá l'accent overt en les vocals que overtes se deguen pronunciar.

Norma 24 "No s'escriurá pera sinó per a" ¿Per qué? Fins ara pera equivalia a la paraula castellana para, ara equival á dos preposicións juntes, no veig la causa.

Tal es, volgut amich, mon pareixer sobre les esmentades Normes, dignes de tota lloança per lo cel que les ha inspirat, pero que s'han d'estudiar y examinar detengudament. No soch jo'l cridat, reconech, una insuficiencia pera tal empressa, de tos els modos conte en absolut en lo poch, que val m'adhesió pera les conclusións que s'adopten puix sempre seran un pas de gegantesch pera'l renaiximent de nostra parla que es ú dels més grans anhèls de son amich que cordialment l'estima.

Eduart Genovés

Pare’.

Nota del transcriptor: existixen algunes incorreccions quan Genovés reproduix cites de les normes ortografiques catalanes de l'IEC (de 14 pagines), tipografia L'Avenç -esta es la meua referencia-. El primer terme es com l'ha escrit Genovés, el segon es com està en l'original de les normes catalanes: 1- "ó" en lloc de "o", 2- "y" en lloc de la "i", 3- "sino" en lloc de "sinò", 4- "castelláns" en lloc de "castellans", 5- "lingüistic" en lloc de "lingüístic", 6- "excepcións" en lloc de "excepcions", 7- "rebujar-se" en lloc de "rebutjar-se", 8- "itudo" en lloc de "-itudo". No es descartable tampoc que el document original de l'IEC que els enviaria Mustieles poguera contindre eixos erros, es provable que en LRP es trobe el text original enviat pel secretari a Nebot, Genovés, Aloy i Fullana.

J. Masia