Eduart Genovés i Olmos(1882-1922) fon un dels atres consultats. Arribà a ser doctor en teologia, destacat eclesiastic, ocupà el carrec de Rector del Colege de Sant Joan de Ribera de Valencia. Estretament relacionat en el valencianisme a través de LRP publicà en valencià diverses obres entre les que destaca el "Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de 1474 fins 1700" que alcançà els quatre volums (1911-1914), tambe fon un poeta llorejat en els Jocs Florals com a Mestre en Gai Saber. 

La transcripcio de la contestacio al requeriment de Mustieles, com no pot ser d'una atra manera, es lliteral. La trobi en el Fondo Fullana i no me consta la seua publicacio anterior, si es aixina es un document inedit. 

‘Me demana mon parer sobre les ‘Normes Ortogràfiques’ de l'institut d'Estudis Cataláns, y vaig a donarli'l ab tot sinceritat.

Crech en primer llòch, que no es mòlt correcta la conducta del esmentat Institut, al prescindir pera la formació de dites Normes de "Lo Rat-Penat" y de tot-hom que á Valencia representara. ¡Valencia, "Lo Rat-Penat".. algo mereixem! Pero deixant aquest punt, y passant al estudi d'aquelles, aprés de reconeixer la bona voluntat y sabiesa de sos autórs, persones respectabilíssimes baix tots conceptes, me sembla que adolixen de greusdefectes. 

Dolorós es confessarlo, pero el valenciá, com el catalá, com el llati, en boca del poble s'enconbra corromput, cap respecte á aquelles llengües distinguir com á l'última en clássica ó erudita y en vulgar. Les diferencies sons grans entre una y altra. Ara bé ¿les normes ortográfiques s'han d'acomodar á la parla lliteraria, anomenemla axís, ó á la del poble? A mon humil criteri lo que deu ferse es armoniçar la una ab l'altra, buscar al poble, facilitantli l'us de sa parla, mes sens oblidar les regles imprescindibles pera la conservació de la llengua y la ressolució dels duptes que surtin puguen y en que sóls la etimologia donar pot llum pera que no siga'l capritxo única norma y lley.

¿S'ha perseguit aquest fé en les Normes de l'Institut d'Estudis Cataláns? 

"L'escriuràn amb l doble (pronunciada l +l), no sols els mots ca-rre-tel-la, pot-xi-nel-li... sino en tots els mots erudits que en llatí presenten ll (o en grec λλ) etc" (norma 7ª.) "Davant de c y t; s'escriurá mp en els mots presos del llatí els quals presenten en aquesta llengua el nexe mpt... etc" (norma 8ª.) "compte, comptar (en francés compter! però contar: narrar, retreure (en francés conter) (ib) "Dins les paraules erudites s'escriurá rigorosament s ó ss segons que el llatí presenti s ó ss (ó el grec σ ó σσ). (norma 11ª) "S'admet, però la substitució de la ç tradicional per s ó ss en els mots pressos de l'àrab... etc" (norma 12ª.) "Noteu; als mots que cal escriure amb ç corresponen mots castelláns amb c o z y mots italians amb c, ci, cci ó z, zz... (ib) "Pero la regla... presenta un nombre considerable d'excepcións degut, d'una part, al fet de rebujar-se la ç en els mots d'origen arab (sucre)... (ib) "Se conservarà la lletra x (pronunciada cs, c, gz) dins els mots erudits que en llatí presenten x (o en grec Σ) (norma 13ª.) "S'admeten la g, la d i la b finals en els mots erudits que en llatí presenten g, d, b (ó en grec γ, δ, β), i en els noms populars els ètims dels quals tenen g, d, b (o v)... fentse, però, excepció dels noms que en llatí terminen en itudo" (norma 14ª.)

Imagens: Eduart Genovés Olmos, memoriavalencianista-cat
                             retall Diario de Valencia, eduardogenovesguadalesttestistemporumvallguadalest.blogspot
                             Embajada de Moros y Cristianos, Fontanares, Genovés, todocoleccion.net

J. Masia