En el passat l'ultim dia de l'any marcava una jornada important en el calendari. En les parroquies es celebraven misses tan especials com les del Nadal. Normalment s’assistia en la finalitat d’acabar be l’any, puix a principis d’any n'hi havia una atra especial. La gent pensava que en la de hui, per ser l’ultima de l’any no era necessari senyar-se, i per aixo alguns embrutaven en cendra la pica de l’aigua sagrada.
            L’advocacio del dia de sant Silvestre fa referencia al Papa Silvestre I, que mori un dia com hui de 335. Fon el primer pontifex celebrat l’edicte de Milà (313), en el que l’emperador Constanti proclamà la llibertat de cult.
            En l’antigor la gent s'encomanava a sant Silvestre per a evitar els entravessaments. Esta facultat naixque de la llegenda popular que parla de que un dia Silvestre donà hostage a un home piados de nom Timoteu, que aplegà a ser martir. El prefecte Tarqui pensava que Timoteu tenía moltes riquees amagades en casa de Silvestre. Registrada tota la casa sense exit, els obligà a fer sacrificis als deus. Este se negà i fon tancat en preso. Durant un banquet Tarqui, se li atravessà una espina de peix i mori. Sant Silvestre feu el milacre de tornar-li a la vida.
            La “Llegenda Aurea” de Voragine referix ad este i uns atres prodigis del sant com el de la conversio de l’emperador Constanti i l’explicacio del perqué es patro dels bous i els seus cuidadors. Conta la llegenda que santa Elena, mare de Constanti, de religio judeua, cridà a Roma a cent xixanta rabins hebraics per a retar a qualsevol cristia que poguera rebatre-los. Se conta que sant Silvestre els derrotà, fins a que el mestre Zambri propongue passar als fets; envià a per un bou per a invocar el nom del Deu verdader i sacrificar-lo, cosa a la que respongue sant Silvestre en un poder major: nomes el nom del verdader Deu pot resucitar-lo. Silvestre pronuncià el nom de Jesus i el bou reviscolà. Es per aço que es relaciona al sant en els bous i en els seus cuidadors.
            En Serra se crema una foguera de vespra en honor al sant, encara que totes les celebracions se deixen per a mijanit.
            En Ontinyent el dia 31, durant el Cap d'Any el cridat “Home dels Nassos” encara ve, tan aqueferat com va, per a hostajar-se en la ciutat per unes hores. Es habitual encara portar als chiquets i les chiquetes a buscar-lo, ya que es curios que, com diu la costum, “tinga tants nassos com dies queden en l’any”. Com nomes queda un dia, hui te a soles un nas. Tot lo mon te ganes de vore’l, i hi ha qui diu que ha aplegat a parlar en ell. Alguns diuen que te trescents xixantacinc nassos a principis d’any. Es molt comu la pregunta dels chiquets si han vist passar a l’home dels nassos i la resposta de que per poc no l’has vist perque ha passat fa no res. Es costum en la nostra terra acompanyar als chiquets a buscar-lo, generalment a una plaça ―en Gandia es el Prado―, un hostal ―en Ontinyent era la desapareguda pensio Sol― o l’ajuntament ―en alguns llocs es pensa que hui fa d’alcalde―. Te un parent manco conegut, que se li diu el “Tio de les orelles”, que apareix el dia d’abans.
            Se creu que sempre està de pas, que ve d’un lloc llunta i pintoresc i va a una terra imprecisa.
            Es provable que este personage en realitat estiga simbolisant un univers mitic en el qual el vell any es personifica d’esta manera. Alguns, com J. Amades, pensen que es l’antiga representacio de l’arbre que simbolisava l’any o la mansio de l’esperit de la vegetacio, puix en el sur de França diu la tradicio que habita en l’arraïl dels arbres i que els nassos tenen forma de fulla.
            Este personage no es exclusiu d’Ontinyent, sino que està present tambe en unes atres poblacions de La Safor i la Vall d’Albaida
            Els mariners pensaven que hui se donaven els senyals de quines especies abundarien en l’any.
            Al voltant d’este dia el refraner valencià te el dit:
            -Sant Silvestre es el darrer vespre.
            - Si sant Silvestre plora, tot l’any plora; si Sant Silvestre riu, tot l’any riu.
            - Per sant Silvestre i Santa Coloma, el giner ya torna.
            - Sant Silvestre du a les bruixes del cabestre. Hui es el dia de la festa major de les bruixes i quan tenen mes poder. Se pensa que moltes de les desgracies de l’any tenen orige esta nit.
            Est ultim refra justifica que hui se facen rituals de purificacio, poder que tenen casi en exclusiva les bruixes. Entre estos rituals estan els religiosos ―assistencia a missa― i els pagans ―agranar tota la casa, crema del calendari vell, participacio en carreres―.
            A banda, hui es celebra en Torres Torres la Mare de Deu de la Llet. Este cult fon introduit per l’orde del Cister i difos per franciscans i dominics, els quals l’introduiren com a part del seu programa pedagogic i artistic.
            Algunes de les representacions mes belles son la de la parroquia de sant Andreu de Valencia, obra de Joan de Joanes, i una atra del mestre de Vilafermosa, en la Seu de Valencia. El seu cult s’estengue en la tardana Edat Mija i principis del Renaiximent ―ss. XV i XVI―.

            Actualment el seu cult es centra en Torres Torres, a on se li atribuixen milacres, com el d’haver-li donat llet a una nodriça d’Altura que no podia donar el pit a son fill. En este dia es commemora el trobament de la seua image en la localitat.
            La festa actual se compon de passacarrer, missa, mascleta i ofrena de flors.
            Hi ha uns goigs valencians de 1852 dedicats ad esta verge, que es cantaven en la parroquia de sant Andreu, que comencen aixina:
            Per a que en el nostre dolor
            Deu nos envie un angelet
            Verge Santa de la Llet
            Consiga'm el vostre favor.
            Per a la nostra conveniencia
            Dolç nectar te donà el Cel
            En que alimentà ton anhel
            Del chiquet Deu l’inocencia;
            Font ha de ser de clemencia
            Qui donà llet al Creador
            Verge Santa de la Llet
            Consiga'm el vostre favor.
            Quan el verp sobira
            Entre els homens s’acolli
            Amagant lo divi
            Pagà pensions d’huma
            I de ton pit la seua ma
            Trague el consol major
            Verge Santa de la Llet
            Consiga'm el vostre favor. (...)