El cami cap a l'extincio del valencià, (part 3ª l'influencia dels partits politics A)

23/7/2015

Per a finalisar esta serie d'articuls, raonarém de l'influencia i responsabilitat dels diferents partits politics en este foll cami iniciat cap a l'extincio del valencià. En primer lloc parlarém dels partits que han governat o format part del govern. En segon lloc i en articul a banda, d'aquells que van a governar o aspiren a fer-ho.

La llengua la fa el poble, cert, pero son els politics els qui li donen o no el tractament de llengua i el caracter d'oficial o de llengua subordinada. Tenim l'eixemple de cóm els catalans han fet una llengua d'un dialecte que no complix tots els requisits per a ser considerada llengua, des del punt de vista llingüistic, pero que en l'impuls politic -i l'apropiacio indeguda de lliterats d'unes atres llengües- han fet que dit dialecte siga considerat llengua.

Per tant, queda clar que la politica incidix i molt en el devindre de les llengües, vejam quín panorama hem vixcut -o patit- en la nostra nacio:

De mans del govern preautonomic es varen fer oficials les normes del Puig. La llengua valenciana arribà als coleges, junt als llibres per a la seua ensenyança.

Al poc, entrà en el govern valencià Joan Lerma com a president i Ciprià Ciscar com a conseller de Cultura en representacio del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE). Substituiren el valencià que ya estava en els coleges i el suplantaren per un hibrit entre valencià i catala. Hibrit que conforme anava pujant el nivell escolar anava guanyant "purea" fins a ser i dir-se directament catala. En els primers cursos donaven per bones algunes expressions valencianes, que conforme alvançaven els nivells academics i passaven a estudis superiors, eixes expressions eren relegades com a formes "vulgars" i incorrectes i eren substituides per formes "cultes", es dir, directament per formes catalanes -es lo que fa ara la AVLl en els doblets-.

Com a paladins del valencianisme per a combatre esta situacio es presentaren dos opcions el Partit Popular (PP) i Unio Valenciana (UV). Unio Valenciana trague uns bons resultats, podia haver segut decisiva, pero l'ambicio i els personalismes s'antepongueren als ideals. En la militancia la tonica general va ser deixar els llocs a on es prenien les decisions als 'politics', que ells sabien mes d'aço... oblidant que lo necessari es tindre a gent en els llocs importants que defenga les idees abans que els interessos personals.

El PP va fer us del valencianisme per a traure vots, no tingue impediments morals de cap classe per a vendre l'identitat valenciana i el seu major referent, -la llengua valenciana-, per tal de conseguir apoyos en el govern central per part de Convergencia i Unio (CiU) . Els governs del PP nos ixqueren cars als valencians.

Contrariament a lo promes el PP mantingue la politica cultural catalanista iniciada pel PSOE de la ma de Ciscar. En els coleges es mantingue la politica de catalanisacio dels chiquets i les subvencions a entitats que adoctrinaven en el catalanisme va ser practica habitual baix els diferents governs del PP. No contents en aço llegalisaren el catala, abandonant el model "allegal" que havien impost els del PSOE, creant la AVLl i blindant-la en l'Estatut.

Per lo tant tenim quatre models de partits fins al moment que han influit en l'extincio del valencià. Per un costat PSOE i PP imponent la substitucio del valencià pel catala. Tenim a CiU, realisant ingerencies en una atra autonomia que no està baix la seua jurisdiccio, exigint des de la regio catalana un canvi de politica llingüistica en la comunitat autonoma de Valencia, en contraprestacio per apoyar al govern central, i per ultim tenim un partit que s'autodefinia d'obediencia valenciana, valencià i valencianiste, que en lloc de fer complir els seus fins i defendre els interessos dels valencians, es dedicà a assegurar el benefici i futur dels seus dirigents, acabant per vendre el partit mateix al PP.

De tots, el que menys mal ha fet ha segut el PSOE, sent qui substitui al valencià per l'hibrit, pero sense arribar a llegalisar al catala. Els atres es repartixen les responsabilitats equitativament. El PP per enganyar llegislatura darrere de llegislatura al poble valencià, dient que defenia l'identitat valenciana i la llengua i fent tot lo contrari. UV per fer perdre la confiança dels valencians en els valencianistes, i ser un niu de traïdors i venuts, que en lloc de mirar per la seua terra miraven per la seua boljaca. I CiU, per demanar el nostre patrimoni com a moneda de canvi per a assegurar la governabilitat de l'Estat.

Imagens: valenciafreedom.com; dalt

levante-emv.es; dreta

www.youtube.com; esquerra

Miquel Real