El catala en si no es una llengua forta com per a influenciar en cap atra llengua veïna. No te classics relevants, ni una tradicio lliteraria arraïlada en un Sigle d'Or, mes que res perque no n'ha tingut cap. Es una llengua que quan  per fi li donaren -els mateixos catalans- la categoria de llengua, no complia tots els requisits llingüistics per a ser considerada com a tal i deixar de ser tinguda com a dialecte de l'occita; de fet, fon en 1934 quan Fabra feu el manifest antioccita. Va ser a inicis del sigle XX (en 1906 en el primer congrés de llengua catalana quan es donaren ranc de llengua), i no abans d'adjudicar-se com a propis als classics valencians. Es tractà d'una decisio politica. L'encarregat de donar-li cos de llengua va ser un ingenier industrial, Pompeu Fabra, molt apropiats els coneiximents per al producte que va traure, "sintetic".

Prenint com a base per la seua obra la variant utilisada en Barcelona, i als classics valencians, no li supongue un impediment crear un cisma entre les grafies i el so que representen. Pero ademes, prengue anacronicament les paraules arcaiques que estos utilisaven en l'epoca que escrivien, agarrant paraules del sigle XV i XVI com si foren actuals.

Els catalans renunciaren a elaborar una gramatica que es basara en la seua fonetica i peculiaritats. Centrant-se no en la seua varietat mes prestigiosa que era el lleidata -que la ningunegen- front  al dialecte barceloni que pujaren a la categoria de llengua estandart. Prengueren les formes valencianes per a en acabant poder dir que els nostres classics eren seus. No obstant, este producte "sintetic" pronte va mostrar moltes carencies. Entre unes atres coses peque el valencià, com totes les llengues modernes que han gojat d'un Sigle d'Or, evolucionà, deixant arrere les formes arcaiques i traent noves expressions. La flexio verbal valenciana diferix profundament de la catalana, son els verps junt als demostratius i la fonetica els que marquen la diferencia. Tambe les construccions gramaticals han tingut diferent evolucio. S'ha de tindre en conte que mentrimentres el valencià, llengua viva, evoluciona enriquint-se. El catala, llengua sense raïls, involuciona, tornant cap arrerre, agarrant usos i formes de segles passats. Com a remat, el catala pren moltes influencies del frances, no debades han segut prou de temps territori dominat per França, fins al tractat de Corvell, i compartixen frontera.

Per un atre costat, tenim la forta influencia eixercida pels estudiants valencians que acodien a l'aragonesa universitat de Lleida, i no a soles en la mateixa Lleida, sino per tot el recorregut des del Regne de Valencia fins ad eixa poblacio, alla per a on passaven els valencians, anaven donant a coneixer costums i no deixaren d'influenciar en el llenguage.

Les llengües reben influencies per diferents causes, una d'elles es per proximitat geografica (conegut el fenomen com a llengües en contacte). Quan hi ha zones llimitrofes de dos llengües la tendencia es que es traspassen paraules d'una llengua a l'atra. Curiosament en la frontera entre valencians i catalans, zona de Tarragona i Deltebre, l'influencia que predomina es la valenciana, els catalans llimitrofs parlen utilisant formes valencianes, incloses les proscrites formes "lo" i "llavors" , mentrimentres que els valencians de la frontera apenes fan us d'alguna paraula solta d'influencia catalana, menys encara si llevem les d'orige arcaic que son originalment valencianes. Lo normal es que la llengua "culta" o mes evolucionada influencie en aquella que es mes primitiva i te un desenroll menor.

L'influencia real del catala en el valencià va ser practicament nula fins a l'inici de la substitucio del valencià pel catala duta a terme per Ciprià Ciscar quan substitui les normes del Puig, baix el govern socialista, per un hibrit entre catala i valencià, per a que la gent anara assimilant de poc a poc les noves paraules i formes de construir les frases. Els socialistes donaren el primer pas, pero no passà de ser un chicotet pas al marge de la llei, enganyant al personal, donant-los una llengua que no era la seua. Qui va donar el toc definitiu i mortal contra la llengua valenciana va ser el partit que mes colps es pegava en el pit dient que defenia l'identitat valenciana, el PP, partit que va llegalisar el catala, li va proveir d'una academia, composta per gent que nega que existix el valencià, i no content en lo fet, rematà la jugada blindant dita academia (AVLl) dins de l'Estatut d'Autonomia... I una volta fet aço, per a justificar el seu 'valencianisme', el PP va fer pantonima de queixes i desacorts en les decisions que prenia l'academia de la seua creacio, sobre tot quan estos començaren a dir -lo que encara mantenen hui-  que el valencià es catala, el PP va fer gran algaravia, a modo de protesta, al temps que mantenien en els coleges els plans d'estudi que efectivament defenien lo mateix, (que el valencià es catala), i al temps que subvencionaven a "Escola Valenciana", agrupacio que difon la catalanitat del valencià i s'ocupa de l'adoctrinament dels chiquets, incitant-los a l'autoodi cap a tot lo valencià.

I a on no arribaven els coleges, entrava la televisio. Per mig de canal 9 entraren en les llars de tots els valencians, fent que molts repetiren les paraules escoltades en la televisio, com a 'cosa moderna', o 'forma mes correcta' "si ho diuen en la tele ha de ser perque es diu aixina..." La televisio ha fet molt de mal, perque lo mateix que s'han posat de moda les coletilles d'anuncis, o programes d'humor, o d'entreteniment, les paraules escoltades cansinament en la televisio dites pels presentadors o locutors, han fet la seua faena. De tal modo, paraules com "vacances", "tardor", "mesa", "tarda", "cap de setmana", "nosaltres", i tantes atres que no estaven vives en la parla valenciana, algunes no ho han estat mai, han anat obrint-se pas i substituint a les habituals i autoctones. No es d'estranyar que ara el nou equip de govern, de Compromis, anteponga posar en marcha el mateix model catalanisant novament en la televisio abans que garantisar el funcionament d'hospitals i centres de salut.

Com a conclusio, puc dir que "influencia" no ha eixercit el catala sobre el valencià, almenys no de manera rellevant, lo que estem patint es un proces de substitucio. En lloc d'ensenyar valencià estan ensenyant catala. Aço es una estafa educativa i si no prenim mides per a contrarrestar els efectes pot significar l'extincio del valencià.

En resposta molts es passen al castella. Per desgracia, per moltes lloances i defenses que es facen en castella, no ajuden a que el valencià continue sent una llengua viva. L'unica manera es paralar, fer us de la llengua, tant de modo oral com escrit. Una llengua en usuaris no es una llengua morta.

https://drive.google.com/file/d/0B_7_eLq_wo9VNjI0NDRhM2ItMzFiMC00MjE0LWExNjAtZjYwMTFjNzkzOTli/view?authkey=CM-16oQJ&ddrp=1&hl=en#

Image: www.valenciafreedom.com

Miquel Real