El 69 i la RACV / J. Masia

18/2/2016

               La RACV deixà de ser el referent per a molts. Bona part del valencianisme –mes critic–apoya des de fa molts anys a l'Institut d'Estudis Valencians. La RACV s'ha guanyat a pols la desconfiança que ha generat i permes des de les seues propies files.

               Cap persona racional ficaria la ma en el foc per ells en la marcha que porten. No vaig a fer un resum del pas a pas per a travessar el pont, pero tots els decans des de Xavier Casp s'han acostat a la AVLl, Lo Rat Penat tambe, nomes fa falta coneixer una cosa que es diu malaïda hemeroteca, ademes de tindre vergonya, no ser devot i buscar la veritat. Per aço no sería just carregar nomes contra l'actual direccio.

               El principi de la fi començà en la reincorporacio dels accents, la proposta de Lleopolt Peñarroja enfrontada a la convergent en la AVLl de Voro López. La junta directiva de la RACV donà soport a l'ultim, no s'oblide ningu, i agrairen els servicis prestats als mes sabuts despachant-los, s'emportaren en ells la credibilitat. En plena guerra civil arribaren els pagaments pels servicis prestats, tots ells ben colocadets i ben pagats.

      

               Les declaracions actuals del deca de l'institucio no haurien de canviar absolutament res. La RACV porta un cami vacilant, elastic, policentric, convergent, farcit de desconfiança, en una curiosa seleccio tematica de conferencies i estudis aliens i en castella. Quan vols travessar un pont existix una tecnica basica de manipulacio que consistix en anar a passets, a poc a poc, cap a una determinada direccio per a que no s'escarote massa al personal, es qüestio de temps trobar-se a l'atra vora, casi sense enterar-se. Com diu la cançoneta "Anaven anant i anaven anant, l'u darrere i l'atre davant". Cada deca, un passet mes, i al remat... the show goes on.

               Em resultava estrany que la RACV trencara l'unitat d'accio en Lo Rat Penat, crec que nomes per una vegada el PP no està implicat en el moviment del deca, perque desarticularia el valencianisme kleenex del PP, aixina com la seua refundacio "valencianista". Encara crec que els popularistes poden espremer-los mes; els sumissos creduls es deixen fer.

               Al PP li interessa comprar l'etiqueta de "valencianisme", a condicio de que estiga buida de contengut. Els popularistes –l'enemic public numero u– mesclen dins de si el catalanisme i l'espanyolisme mes rancis, son capaços de mantindre la catalanisacio, crear la AVLl i arreplegar al 90 % del votant declarat d'extrema dreta. Quan els valencianets no siguen utils seran abandonats, per a variar. L'utima sería preguntar-los ¿A ón està el reconeiximent oficial de les Normes d'El Puig? ¡Clar, es que no tingueren temps! El 95 % del valencianisme, ideologicament de dretes, no ha entes ni entendrà que en el PP no es pot anar a cap lloc sense que te furten la cartera i l'anima, pero continuen en la seua devocio mariana o en Esperança.

               Desfer als valencianets –els que estan prop al PP– es mes facil de lo que creuen. Yo tambe puc realisar "informes tecnics" per a l'alcaldia de Joan Ribó. Diria als catalanistes que no es preocuparen que son baratets. Lo primer per a que s'acosten es ficar-se una camiseta en la llegenda "Soc de dretes ¿I qué?" o "Fora rojos bolivarians, mes que terroristes". Lo segon es utilisar una decima part de millo de l'inversio catalana que ha rebut Eliseu Climent. En aço garantisarien que alguns dels membres de la RACV i tots els que estan en la AVLl agarraren els leggings i pompons i canten a la familia Pujol "Ven a pervertirme", de Malú. Per tant, el dilema a resoldre es la pela o l'ego, o l'ego en peles. Mentres a Xavier Casp el compraren en ego, tituls, devocions i medalles, als atres en dinerets, llocs de treball, graus i unes atres prebendes. Yo calcule que en menys de 200.000 € el catalanisme liquida a la RACV, en 400.000 € desapareixeria el moviment que representen, en forma visible, els valencianets. Nomes quedariem els quatre mohicans i nos podrien tancar en el Bioparc per ser una especie en extincio –estic preparant la mochila–. La AVLl està retardant la renovacio institucional -s'han de cobrir set vacants-. ¿Ara o esperen que la paella estiga en el seu punt? Pareix que no es el moment.

               Encara que el catalanisme, com el cel, pot esperar. El dia que el PP intervinga i diga "a tirar-se pel barranc" les associacions de valencianets popularistes desapareixeran en massa, algun partit subvencionat tambe. Sera un suïcidi massiu com el de Waco en EEUU. ¡Quína alegria! Nos quedariem quatre valents, coherents i els que hem defes fermament els mateixos principis sense deixar-nos torbar pels cantics de les sirenes.

               Yo crec que el capità del barco, no es una persona irreflexiva, sap que ha de contar en la mitat mes u per a poder fer lo que ha fet sense que li tallen el coll, en tot cas si fora un kamikaze –que no ho es– no patixquen: recompensat fon o sera. Pero repetixc, els anteriors decans portaven el mateix cami per a travessar el pont, es una qüestio de temps com el Lletraferit o els membres de la RACV en la AVLl. Els conversos ardixen en desijos de convencer.

               El problema de la RACV es com el del PP, es sistemic, no es una poma podrida. Fa temps que es fan ullets en el "lado oscuro" de la Força. ¿Cóm catalogar les declaracions fetes per Federico Martínez Roda el dia dels enamorats? Encara que est i la di-seccio han arribat a un "armistici", hi ha massa panolla dins, massa villans i pocs regnicoles. Si me permeten la llicencia o maldat, lo de continuar creent en la RACV es com conta l'acodit: ¿Quín es el caramull de la confiança? Fer el 69 en un canibal. Yo passe.

               Tampoc es de rebut que la di-seccio de llengua i lliteratura ixca com a salvadora quan es el nucleu del problema. El deca de la RACV, afirmà que "Quan esta Academia introdui els accents modificà extraordinariament les Normes del Puig, en un acostament molt gran a la AVLl" (Levante-EMV, 14-02-16). ¡Alguns nos hem cansat de dir-ho! Hem de valorar la seua valentia front a la dels pusilanims de la di-seccio que s'han baixat els pantalons. Al Cesar lo que es del Cesar. L'ultim paragraf del següent enllaç es tota una declaracio de principis per si els queda algun ortodox creent. Els diners i l'equilibri obraran miracles.

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/02/17/linguistas-racv-reivindican-normativa-romper/1380418.html

               Per cert, ¿Els de Circul Civic premien a la di-seccio per "un acostament molt gran a la AVLl"? No encertar-ne ni una te merit. L'anterior aci

http://www.accionacionalistavalenciana.com/lofrena-la-mutacio-de-xavier-casp-j-masia

               Ara la gestora del PP anuncia en Infojobs que te llocs de treball vacants, ¿Per qué no se'n van els valencianets i nos deixen en pau? Ya es fan ullets. Alli hi ha possibilitats de promocio:  en el païs dels cegos, el tort es el rei.

                Una pregunta metafisica ¿Es tan complicat construir un valencianisme coherent, nacionaliste, ferm i llunt del PP? ¿Tan importants seriem que no nos deixen ser? ¿Hi ha vida mes alla de l'espanyolisme dels valencianets o del catalanisme? Si no n'hi ha que m'ho diguen que me'n baixe del barco. Guanyare temps i diners, per ad aço ultim, no cal vendre l'anima al dimoni ni traïcionar a ningu.      

                

Imagens:      Gramatica valenciana, d'Archiu
                       laveupv.comAVL.
                       levante-emv.com
                       Lasprovincias.es
                       Llibret

 

per J. Masia