Passat l’atentat perpetrat en Paris pel terrorisme yihadiste (7-1-15) s’han succeït els analisis i la sobreactuacio dels politics en l’anunci d’acorts, iniciatives partidistes, propostes de canvis llegislatius, condenes, crides a la serenitat, recomanacions per a no criminalisar grupalment… Tot un estol de bones intencions que no se si conduïxen a cap de lloc.

 A mi me sorgixen molts dubtes. Se que la seguritat absoluta es impossible i no existix ni en les mes ferrees dictadures -valga la redundancia-, pero hem de coneixer si entre els responsables de garantisar la nostra vida hi ha hagut negligencia, falta de preparacio, insuficiencia d’informacio, exces de confiança, falta de colaboracio internacional…, perque a lo millor es ahi a on s’han de fer els canvis.

Naturalment que defenc poder viure sense que perille ma vida o la d’uns atres, pero me produïxen intranquilitat les expressions utilisades pel ministre d’Interior, Jorge Fernández (“Los Desayunos de TVE”, 15-1-15) quan, per a protegir-me, parla de: “si u està ofenent a ta mare, i ahi ho deixe” (argumentacio similar donà el papa Francesc I per a justificar pegar-li una punyada al que insulta), “risc potencial”, “perfil de risc”, “potencial delinqüent terroriste”, “consum habitual (de pagines d’internet)”, “informacio degudament integrada”, “acces a senyes durant temps llimitat”, “elaborar una contranarrativa”… Perque en acabant ve quí interpreta estos sintagmes ambigus… ¿Qué ofen?, ¿una ofensa justifica un assessinat multiple?, ¿quàn un risc es potencial o real?, ¿qué es deriva si es potencial o real?, ¿quí integra i per a qué i quína informacio?, ¿cóm s’obte l’informacio?, ¿el control de l’obtencio es policial-administratiu o judicial?, ¿quí elabora la contranarrativa?, ¿quíns conceptes inclou?, ¿quíns actors hi ha?, ¿en eixe discurs, qui ajuda o defen als immigrants estara entre els “bons” o els “roïns”?, ¿sera discrecional adjudicar a una persona un “perfil de risc”?, ¿si de deu criteris se’n complixen quatre, hi ha “perfil de risc”?, ¿s’incloura el color de la pell com a caracteristica de “risc”?, ¿en el catalec d’ofenses entra caricaturisar la “sharia” o Buda?, ¿mereix algun castic defendre la no segregacio per rao de sexe?... Una cosa es el respecte que voluntariament donem i un atre l’exigit des d’una religio, fora de les lleis de les quals nos dotem els ciutadans.

Podem continuar perque tota esta “narrativa seguritat-llibertat” enllaça perfectament en la “guerra preventiva” posada en marcha pels EEUU i en un text anterior, “Alicia, darrere de l’espill”, a on la Reina Roja castiga als subdits abans de cometre el delit.

He vist que els terroristes van uniformats, conduixen vehiculs, manegen armes llaugeres i pesades, suponc que alguns, molts o tots cobraran, s’alimenten, disponen d’infraestructures, poden viajar. Vaja, que es veu una determinada solvencia belica i economica.

¿Tot ix del petroli d’Iraq i dels bancs que han confiscat? I al principi, quan no es nutrien de la venda irregular de cru ni tenien bancs, ¿d’a on treyen diners per a “montar la paradeta” en Iraq, Siria o Yemen? ¿Quí els facilita les armes? ¿Quí els compra el petroli? ¿Quíns països opacs i paradisos fiscals utilisen per a fer negocis estos terroristes?... A lo millor no els tenim ni tan llunt ni son tan enemics. Entre els proxims, es habitual situar a Suïssa com a centre financer del llavat de diners i d’ocultacio de contes del narcotrafic i del terrorisme internacionals; cosa que sempre han negat els dirigents helvetics. I entre els amics, està Arabia Saudita a la que se li donaren totes les facilitats, en Europa, per a exportar i sostindre en les mesquites el “seu” islamisme, el wahabisme, la variant mes extrema d’eixa religio. I tambe tenim a Qatar, patrocinador del Barcelona CF i acusat d’apoyar i finançar el terrorisme islamista, o Kuwait (al que “Occident” lliberà de les “garres del dictador Sadam Husain”…), que es freqüentment citat com a “animador economic” de bandes terroristes, i…

He de mencionar que els atentats no son unicament contra “Occident”. La major quantitat es produix en països com Siria, Iraq o Yemen, contra els propis musulmans.

Provablement si se’ls tallara el suministre d’armes i de diners, tots estariem mes tranquils i segurs.

¿Per qué les grans potencies no actuen de forma decidida i immediata en estos dos camps?, ¿hi haura uns atres interessos ocults?

¿Per qué “Occident” no resol d’una vegada el permament agravi als palestins per a evitar justificacions –falaces- d’accions violentes contra els no musulmans?

                                                                       Antoni Fontelles