Russafa-Valencia capital
Bona nit, companyers de lluita. Hui estem aci per a participar-vos d’un nou proyecte valencianiste. Un proyecte ilusionant, un proyecte per a aportar solucions, un proyecte per a donar veu i representacio al Poble Valencià. Un proyecte... politic que nos permeta defendre la nostra essencia, les nostres llibertats, les nostres tradicions, la nostra economia. En definitiva els nostres interessos.
Eixe proyecte es diu: Accio Nacionalista Valenciana.

Tots sabem que ha segut en les entitats culturals a on s’ha mantes viva la flama del valencianisme. I s’ha fet per mig de les publicacions, els cursets de Llengua Valenciana i cursets de tantes atres materies que formen part del nostre variat i extens patrimoni cultural. Tambe s’ha fet per mig de conferencies, aixna com aportant presencia en fires i actes divulgatius….

Accions totes encaminades a difondre i donar a coneixer la cultura valenciana per una banda, i per una atra, i moltes vegades sense que nos donarem conte d’esta atra vertent, donant a coneixer al poble dormit de Valencia que els valencianistes existim. Fent vore que hi ha una alternativa a les mentiroles oficials. Donant la possibilitat, furtada fins ara pels estaments oficials, d’estar i sentir-se orgullosos de ser valencians.

Gran, llarga i ininterrompuda ha segut la llabor de les entitats culturals, com es el cas del GAV, des de les primeres passes de la Democracia. La pressio de les entitats culturals en lo carrer consegui algunes de les reivindicacions del Poble Valencià, com va ser el restituir l’us de la nostra ensenya nacional, la Senyera, tal i com l’heretarem dels nostres antepassats des de que nos donaren el privilegi de mostrar la corona real desplegada junt a l’asta, resaltada per un fondo blau. Aço junt a l’Himne i algunes parauletes que hem recuperat com “servici” en conte de “servei”, “eixida” en conte de “sortida”, “chiquet” en conte de “noi” i poc mes, es to lo que hem conseguit.
Pronte varem vore que la pressio en lo carrer va resultar insuficient. Les decisions les prenien els politics i un moviment atomisat, incapaç de juntar les seues forces i de parlar en veu unica, no es relevant. Els politics nos ignoraren. Ans que les nostres, atengueren les reivindicacions de veïns expansionistes organisats i disciplinats que reclamaven lo nostre com a propi, i nos varen convertir en moneda de canvi.

Cadascun dels passos donats per les adiminstracios, tant central com autonomica, han estat encaminats cap a la dissolucio de la nostra consciencia nacional colectiva. Nos neguen com a poble, perque un poble sense consciencia es facil de doblegar i de governar.

No contents en negar-nos el nom, la llengua i el nostre ser, per a impedir el nostre resorgir, nos estan desarborant economicament. Han desmantellat les nostres fires, han desmantellat les nostres industries, han afonat els nostres comerços, nos neguen l’aigua per als nostres llauradors… ho estan malbaratant tot.

Per a dir ¡Prou! I parar tot este destarifo nomes nos queda una eixida, obtindre presencia politica en les institucions. Alçar la nostra veu i posar en el seu lloc ad aquells que ara campen lliurement per la nostra casa furtant tot allo que els es de profit.

Uns atres han intentat este cami i no han arribat a conseguir l’objectiu. Tots tenim en la ment el fracas d’Unio Valenciana. I es bo que ho tingam present. S’ha d’adeprendre dels nostres erros.
La nostra es una oferta politica diferent, clara i ilusionadora.

Diferent peque nos creguem el nostre mensage. No nos avergonyim ni de ser valencians ni de ser valencianistes, aço nos fa diferents a tots aquells que opten per sucursalismes, tant si es de Madrit com si es de Barcelona; nos fa diferents d’aquells que es diuen valencianistes i amaguen la seua condicio perque diuen que aço no ven politicament… Per a nosatres no es una qüestio de vendre, sino de ser, i nosatres som.

Nos fa diferents el creure en allo que defenem, i ho manifestem en cadascuna de les nostres accions. No tenim prou en dir que defenem les Normes d’El Puig, ho fem activament, usant-les, aplicant-les, difonent-les.

 I no tenim prou en aço, sino que ademes denunciem els atacs que patix la nostra normativa, no ya de fora, sino des de dins, ¡denunciem publicament a Lo Rat Penat i a la Real Academia de Cultura Valenciana!, entitats al sevici del partit popular, no nos oblidem, partit que ha llegalisat el catala en Valencia. Els denunciem pel seu servilisme i actitut contraris a tot el moviment valencianiste, els denunciem per confondre als valencians de bona voluntat, per donar unes passes darrere de les atres cami cap a l’unificacio de les normatives valenciana i catalana. Cap de valencià en trellat pot continuar, a dia de hui, tenint com a referent ad eixes entitats, ni en lo cultural ni en lo llingüistic. Es l’hora de pegar una punya en la taula i dir ¡Prou! 

Nosatres, des d’Accio Nacionalista Valenciana propugnem reconeixer a la Seccio de Llengua de l’Institut d’Estudis Valencians com a l’unic referent llingüistic valit per als valencianistes. Des d’esta seccio treballen els filolecs i llingüistes que varen ser desplaçats de la RACV per a que esta poguera acostar-se llingüisticament a les normes de la AVLl. Fruit d’este acostament va ser la rebujable variacio ortografica plasmada en la nova accentuacio que aplica la RACV, ademes d’unes atres variacions lexiques, amagades, que van introduint paulatinament en el diccionari general. Al mateix temps, la nova accentuacio, va ser targeta d’entrada per ad aquells que en “representacio” dels valencianistes entraren en la AVLl.

Volem, i demanem del mon cultural una postura clara i forta de distanciament en aquells que han pres camins que els allunten del moviment valencianiste. ¡Si han decidit abandonar la lluita valencianista per mig de la tercera via, que no nos arrasten en ells!. ¡Mantingam-nos fidels com sempre ho hem fet! 

Demanem el recolzament unanime dels valencianistes a les Normes d’El Puig consensuades, la qual cosa implica ademes d’afirmar que se seguixen, fer-ho.

Rebugem, per tant, contundentment les normes accentuistes que propugnen des de la RACV, perque representen l’identitat del trencament i la divisio dels valencianistes i un pas cap a la dissolucio del valencià dins del catala.

Des d’Accio Nacionalista Valenciana volem donar solucions. El tema cultural, identitari i llingüistic es irrenunciable i innegociable, pero no centrem unicament la nostra actuacio en estos temes, sino que ademes prestem especial atencio als problemes dels ciutadans, en tots els ambits. Nos posicionem com lo que toca, servidors publics que busquen solucions per als ciutadans i ho fem en clau valenciana, buscant la manera de resoldre les qüestions conseguint fomentar i donar fortalea a la nostra consciencia de poble. 

 ¿Per qué Accio Nacionalista Valenciana i no una de les atres opcions que se presenten, supostament valencianistes?

Puix per aixo precisament, perque algunes agrupacions son unicament aixo, “supostament valencianistes”. Agrupacions que es neguen a defendre les Normes d’El Puig o que adopten unes atres normatives… seran tot lo que vullguen, pero quan s’autonomenen valencialistes no els podem donar mes credit que quan ho fa el pspv o el pp o compromis.

Un eixemple d’estos partits serien els que s’han negat a vore’s nugats a les Normes d’El Puig, impedint que figurara referencia alguna cap a “les normes” en els seus estatuts. Aixo si, han actuat en coherencia en l’actitut mantinguda en convencio valencianista, a on s’impedi que se donara recolzament a dites normes. 

 Hi ha unes atres agrupacions, pero no he vist en elles la coherencia suficient de dir que recolzen una normativa i en acabant seguir-la en els seus escrits… Es per tot aço i per la determinacio que ha mostrat Accio Nacionalista Valenciana en defendre l’identitat valenciana que he decidit formar part d’este partit politic, i lluitar des de dins per a conseguir fer de Valencia un poble del que sentir-me orgullos.