Tot començà fa 10 anys, un dia l3 de juliol de 2005, quan s'aprovà en tot l'estat el matrimoni entre persones del mateix sexe. Aplegà de la ma del Govern socialiste de Zapatero, encorajat pel recentment fallit activiste Pedro Zerolo. En esta llei nos posavem en cap de l'igualtat a nivell mundial.  

De manera sorpresiva, fon el primer païs que aprovà el matrimoni del mateix sexe en plena equiparacio de drets en el restant de matrimonis. En tots estos anys han segut numerosos els països en els que s'ha aprovat el matrimoni gay a nivell mundial. En Europa: Belgica, Portugal, Dinamarca, Suecia, Islandia, Noruega i França, entre uns atres. L'ultim gran pas tingue lloc el passat divendres 26 de juny de 2015, quan el Tribunal Suprem d'Estats Units prengue una decisio historica, al declarar inconstitucionals totes les lleis estatals que prohibixen el matrimoni homosexual i afirma que tots els estats deuen de reconeixer el dret a l'unio entre persones del mateix sexe. Com digue el seu president es un gran pas per a la democracia. Est ultim fet coincidix en l'aniversari de la celebracio del Dia de l'Orgull Gay.  

Pero si la llei de matrimonis entre persones del mateix sexe, que havia despertat gran entusiasme en una part de la societat espanyola, tant com el rebuig d'una atra part, l'Iglesia i el PP, que portà la llei al Tribunal Constitucional, les expectatives se quedaren molt per baix de les previsions en quant al numero de bodes. Les ultimes senyes oficials de matrimonis homosexuals que hi ha son les facilitats per l'Institut Nacional d'Estadistica (INE) fins a 2012. En estos set anys i mig — de juliol de 2005 fins a finals de 2012— hague un total de 25.204 bodes gais, de les quals 1.861 foren bodes d'estrangers, que venien aci al no estar permeses en els seus països d'orige.  

L'any següent a l'aprovacio de la llei fon el que mes bodes registrà, 4.313, per a situar-se en els anys següents entre els 3.082 de 2009 i els 3.540 de 2011. Es a dir, el numero de bodes s'ha estabilisat al voltant d'unes 3.300 anuals. No obstant, han segut prou estos deu anys per a que les bodes gays es vegen en practica normalitat en la nostra terra, com ho reflectixen les senyes de les enquestes del CIS quan ha preguntat per estes qüestions. Aixina, un estudi realisat en 2011 reflectia que huit de cada deu jovens accepten l'homosexualitat i el matrimoni entre persones del mateix sexe.  

Una atra enquesta de 2004, un any abans de ser aprovat el matrimoni homosexual, marcava un 66 per cent dels enquestats que afirmava estar a favor de l'igualtat matrimonial. En l'ultim estudi del CIS sobre la percepcio de la discriminacio en l'estat, en 2013, el numero de persones que aprovava les bodes gais havia pujat casi a 6 punts i havia passat al 71,7 %. Estes senyes les corrobora una recent enquesta realisada pel Pew Research Center estadounidenc, que considera a l'estat com el païs del mon mes amigable en el colectiu LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transexuals). Les classificacions foren part de 40 països sobre lo que es o no se considera moralment acceptable. Dels entrevistats, el 55 % digue que l'homosexualitat era moralment acceptable, front al 6 % que digue que era inacceptable i el 38 % que respongue que «no es una qüestio moral».  

La Republica Checa superava al nostre territori en un 56 % d'enquestats que veuen l'homosexualitat moralment acceptable. Per contra, en EE UU nomes un 37 % dels enquestats es pronuncià a favor d'esta qüestio. Pero si les senyes nos situen com a un territori tolerant en la diversitat sexual i l'identitat de genero, no cassen estes en el fet de l'increment d'agressions homofobes, que mostren les estadistiques i els colectius gais. Segons estos estan aumentant, encara que nomes una menuda part es denuncien. 

Segons una macroencuesta realisada en l'Unio Europea sobre discriminacio i delits motivats per prejuïns contra gais, lesbianes i transexuals, presentat en 2013, un 46 % dels enquestats a nivell estatal digue haver segut atacat o amenaçat en violencia en l'ultim any —un punt per damunt de la mija de l'estudi— i nomes el 18 % ho havia denunciat —un punt menys que la mija—. 

Per una atra part, fa poc mes d'un any el Govern publicà per primera volta un balanç dels conegutsa com a «delits d'odi», que no estan tipificats com a tals en el Codic Penal, sino que es consideren un agravant quan qui ho comet ho fa per racisme, discriminacio per orientacio sexual, creencies religioses, antisemitisme... Puix be, dels 1.172 delits d'odi registrats en 2013, la majoria (452) havien segut motivats per l'orientacio sexual de la victima, seguits pel racisme (381). Els colectius gais i les victimes avisen que estos delits aumenten i no s'identifiquen ni castiguen adequadament. La FELGTB ha encomanat al Govern el fer una llei d'igualtat de tracte, que de moment el Govern de la dreta no ha inclos en esta llegislatura, possiblement per qüestions d'ideologia.  

Accio Nacionalista Valenciana, per la seua part, està en favor de l'igualtat i dels drets humans de totes les persones.

Albert Cuadrado