Desviacions confirmatories (i II) / Antoni Fontelles

1/3/2018

            Com era d’esperar… lo valencià es catala. Aixina trobem: “El primer libro impreso en catalán apareció en 1474 […] La Biblia se publicó en catalán en 1478 y la Imitación de Cristo en 1491” (Burke, 2006, 98), i en unes pagines posteriors ho reitera: “En una fecha tan temprana como 1478 ya se había impreso una Biblia en catalán, y en 1488 en checo” (Burke, 2006, 119).

            Naturalment, el primer llibre impres en “catala” son les Trobes en llaors de la Verge Maria. La Biblia mencionada es la de Bonifaci Ferrer. I l’obra de 1491 resenyada es del valencià Miquel Perez. 

En les Trobes no hi ha una identificacio global de l’idioma, perque n’hi ha distintes llengües, com s’especifíca en la convocatoria del certamen; pero no es aixina en els atres dos casos. 

En “dela imitacio de ieusuchrist”, de Miquel Perez, apareix textualment al principi: “esplanat de lati en valenciana lengua perlo magnifich en Miquel perez ciutada” (Alminyana, 1981, 180). Simó apunta que l’edicio princep s’imprimi en Barcelona (Simó, 1975, 270); en aquell moment sense problemes en la denominacio idiomatica. 

En el colofo de la Biblia, escrita per Bonifaci Ferrer, figura: “de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer bonifaci ferrer” (Alminyana, 1981, 44). 

I l’unica obra que Burke cita explicitament es Libro de alabanças de las lenguas castellana y valenciana (1574), del borrianenc Rafael Martí de Viciana, encara que el titul complet es Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana.  

No entrare (ya ho vaig fer en un llibre en 1997) en qué volien dir els autors valencians quan explanaven “valencià”, “llemosi” o “catala” (en els pocs casos que apareix, front a “valencià”), nomes hem de vore lo que escrivien i aixina constatar-ho… i les interpretacions ya les farem. Lo curios es que l’aparicio i la puixança de la denominacio ‘llengua valenciana’ per a l’idioma propi es prou primerenc, pero es coincident, en general, en la corrent que afecta a moltes atres varietats europees… i aço no els fa pensar als defensors de l’hipotesis –ad hoc– del ‘particularisme llingüistic’ valencià… Perque clar, si insertes el nostre cas en el context europeu –proces paulati d’afirmacio, reconeiximent i ‘bateig’ dels idiomes–, no sería un fet singular –o particular– sino tan ‘comu’ com el que tenía lloc en moltes atres parts del continent. 

He apuntat que la mencio es acritica per quant l’autor està versat en estes qüestions i no cap entendre que es un ‘despistat’. Es dir, si lo que va ‘predicant’ d’uns atres idiomes es cert… hauria de ser igual en el valencià, excepte que ‘reinterprete’ les proves… sense cap de problema epistemic. En este cas, provablement en l’ajuda d’u dels amics i colegues mencionats en l’inci del llibre: Xavier Gil que li facilità obres en catala i li deixà consultar una obra inedita.

 

Atac japones a Pearl Harbour

¿Quín es el motiu per a no ‘entendre’ o ‘ignorar’ les referencies a la llengua valenciana? El simple prejuï de la ciencia establida, lo que diuen els experts i lo que defenen les ‘universitats’ i la ‘romanistica internacional’. Com que el valencià es catala, alli a on diu valencià yo he de llegir ‘catala’, pero no en uns atres casos… i bombardejaren Pearl Harbor.

 

Imagens: Trobes en lahors de la Verge Maria, todocoleccion.net
                        atac a Pearl Harbor, sofspoken.com

                        

                                                                     Antoni Fontelles