El passat dumenge 10 de març, el diari del moviment, Levante, nos dugue com a portada una entrevista extensa en l’actual president valencià, el qual darrere de la convocatoria d’eleccions ya prepara la campanya. L’entrevista no haguera anat mes llunt si com a destacat en la segona plana no s’haguera inclosa la frase “No hem fet politica catalanista”.

            I es que es ben sabut per tots els que seguim la politica patria que no hi ha cosa que li sente pijor al senyor Puig que li diguen “catalaniste” en els seus nassos, pero els fets li contradiuen una i una atra volta. Aixina que, com els antics consellers davant de les Corts Generals del Regne, vaig a fer treball d’archiu i arreplegar tots els agravis que el senyor virrei nos ha fet com a poble, posicionant-se clarament en la banda catalanista de la nostra societat.

            El primer fet a recordar, per estar situat al principi de la llegislatura, es el proclamar la “plaça del llibre”. En si no te cap inconvenient, si no fora perque se feu en connivencia en la Direccio General del Llibre de la Generalitat Catalana i en entitats de provada reputacio catalanista, les quals conformaven la totalitat dels expositors. No es d’estranyar, ya que sent membre del PSPV en Morella, ha manifestat en diverses ocasions que era necessari reforçar les relacions institucionals en Catalunya, cosa que ha valgut a la seua familia –posseidora de “Mas Mut Producciones” i “Comunicacions dels Ports S.A”– ser subvencionada per la propia Generalitat Catalana (DOGC, 24 d’abril de 2015) (ABC, 1 de setembre de 2015). Per una atra banda Puig trià a “Nord Televisió”, empresa subvencionada per la Generalitat Catalana, per a concedir la seua primera entrevista institucional.

            Segonament recordem a “vostra excelencia” les multiples festes de “calçotades” en diverses ciutats valencianes que s’han fet en el vist i plau de la caporalia. No es d’estranyar, per una atra banda, puix integrà, sent secretari del PSPV en Morella, a la seua ciutat dins d’una entitat, Fundacio Ramón Llull, tutelada per Carod-Rovira (ERC) que promovia el catala en l’estranger.

            En el capitul de subvencions de la propia Generalitat Valenciana s’ha de destacar els millons donats a l’associacio dels Climent “Acció Cultural del País Valencià (ACPV)” foc del catalanisme valencià des de fa decades i buc insignia de la Generalitat i institucions catalanes “en les colonies del sur”. Davant de dits emoluments l’oposicio ha demanat contes en virtut a la Llei de Transparecia, pero es veu que dita llei es nomes per al PP quan governava i no per ad ells. (El Mundo, 10 de novembre de 2018).

            El 29 de novembre de 2018 hague una reunio entre abdos presidents per a coordinar una campanya davant de l’immediatea dels juïns als independentistes catalans, qüestio que ni nos competix ni nos interessa als valencians, per no ser un assunt nostre (La Razón, 29 de novembre de 2018).

            Recordem tambe que en els Premis Octubre, concedits per ACPV al catalanisme militant i presidit en aquella ocasio per la cupula del Govern Valencià –l’alcalde de Valencia Joan Ribó, el conseller d’Educacio Vicent Marzà, junt a autoritats catalanes– se feu un homenage a uns personages no valencians que estaven en preso per desacatament a l’autoritat. (El Mundo, 10 novembre 2018).

            Segons calculs del diari Las Provincias en els quatre anys que porta el “valencianiste” Puig en el poder ha regalat 30 millons a ACPV pel seu treball de catalanisacio (Las Provincias, 24 de setembre de 2018). Una atra perla del seu “valencianisme” son les diverses bregues en la AVLl per no utilisar en l’administracio valenciana els pocs valencianismes que admeten els seus membres –que per cert, estan aprovats tambe per l’Institut d’Estudis Catalans–, acceptant nomes la variant barcelonina; aixo es ser mes catalaniste que els catalans.

            Tots estos actes han fet que l’oposicio li recorde al senyor president el seu paper com a representant de tots els valencians, com “de facto” se feu en el Debat de Politica General (El Periódico, 11 de setembre de 2018). Eixe sentir tambe s’ha traslladat a l’opinio publica, com a mostra un boto d’una carta enviada a un diari: “...cuando en campaña electoral la izquierda hablaba de nuevos tiempos se les olvidó contarnos, que una de las principales novedades iba a ser la imposición catalanista en todos los sectores de la sociedad...” (Periódico Mediterráneo, 24 de giner 2018)

            Per a que ara vinga el senyor president i nos vullga convencer de que no ha fet politica catalanista.

            Image: ACNV, A.C.

A.C.