Descontent social pel retall en inversio sanitaria
27/9/2015
El descontent social s'ha estimat en un 40 % atenent a l'informe, fet public pel sindicat Comissions Obreres. La baixada en 166 millons d'euros en estos sis ultims anys, en les partides presupostaries per a Sanitat, ha comportat una constatada baixada en la calitat del servici sanitari, agreujat per la desaparicio de 1.038 llocs de treball. La manca de personal sanitari, indiscutiblement repercutix negativament en la prestacio de servicis als usuaris de la sanitat publica.
El barometro sanitari del Ministeri de Sanitat corrobora estes sifres, apuntant que unicament un 6,7 % dels enquestats considera que el servici anava millor, mentrimentres que un 41 % dels mateixos afirmaven estar descontents. Un 32 % dels enquestats afirmen que l'atencio primaria ha anat a pijor.
Les despeses de farmacia s'han aminorat en un 30 %, incidint en este descens l'exclusio de medicines d'us comu, que ya no son dispensades per la sanitat publica. La qual cosa implica una drastica reduccio del servici prestat i un perjuï economic als usuaris, afectant majoritariament a pensionistes i malalts cronics.
L'any en que es va patir el maxim retall va ser el 2013, any en que la partida presupostaria de sanitat es veïa reduida en 700 millons d'euros. El presupost de sanitat representa el 31 % del total de les despeses de la Generalitat.
Accio Nacionalista Valenciana, des de la Federacio AVANT defen:
Garantisar una sanitat publica i de calitat
Fomentar i potenciar una santitat publica, universal i de calitat, a on els valencians son persones no simples usuaris, puix la santitat no es pot reduir a un negoci public. Per aixo, entenem totalment necessari que en l’Estatut valencià s’especifique clarament que la sanitat es un dret dels valencians, tant en el seu aspecte assistencial, hospitalari i farmaceutic.
Defendre i potenciar la sanitat publica de calitat. Oferir una gestio que busque, al mateix temps, el benefici dels contribuents i conservar la calitat del servici. Substituir la gestio privada, que no solament no ha reduit els costs sino que ha provocat major balafiament de fondos publics, favorint l’enriquiment d’uns pocs a costa de la majoria, per una gestio publica eficient i honesta, basada en criteris professionals i independents orientats a la sostenibilitat del servici public. Reclamar mes finançacio de l’Estat en base a l’aument poblacional de la societat valenciana, aixina com al gran index d’immigracio i de turisme, que requerix una major atencio i despeses sanitaries.
Generalisacio de l’us de medicaments generics. En l’actualitat el seu us en la sanitat publica no arriba al 30%. Sabent que els equivalents farmaceutics generics (EFG) contenen els mateixos principis actius, tant en calitat com en cantitat, respecte als originals, proponem la seua dispensacio en la major mida possible, d’eixa manera la Conselleria de Sanitat, i per tant els contribuents valencians, podrien aforrar-se per este concepte mes del 50% en despeses farmaceutiques, obtenint d’este modo un estalvi substancial destinat a reduir o eliminar l’elevat deute en sanitat.
Suspendre la renovacio de contractes en les empreses privades que oferixen servicis de diagnostic per imagens, com son els de resonancia magnetica o PET-TAC, puix des de fa vora 20 anys, fruit de les politiques de “amiguisme”, han supost unes immenses despeses per a l’erari public, molt mes superior que si la Conselleria de Sanitat haguera adquirit els equips en propietat. D’esta manera rentabilisariem l’inversio a mig determini, donariem l’oportunitat als professionals tecnics i operadors d’eixos a equips, que estaven en les empreses privades, per a poder treballar en la sanitat publica i, per supost, millorariem l’assistencia als pacients, puix deixaria de ser un negoci per a uns pocs per a convertir-se en un servici public, en el qual no se priorisaria el benefici economic sino l’atencio als ciutadans.
Secretaria de Sanitat
Image: fanscup.com
