Saragossà, Ahuir, Calpe

           El vot particular firmat per Abelard Saragossà, Artur Ahuir i Àngel-Vicent Calpe (7-2-2020) ve a dir que en lo be que ho estavem fent fins ara, est acort trenca la pau per qüestions formals (encara que n’apunten alguna de fondo). Es coincident, no lliteralment, en els tres articuls publicats per Saragossà en Valenciadiari.com, 17, 18 i 19 de juliol de 2020.

           La coordinacio interinstitucional no es que siga bona, es superior, pero hem de saber qué hem de coordinar, el contengut. Per a mi està clar, “l’establiment d’un model normatiu comú que a la vegada siga unitari i respectuós amb la variació interna de la llengua” (en l’exposicio de l’acort), “Aquestes orientacions normatives unitàries seran inclusives respecte als trets específics de la varietat formal respectiva dels diversos territoris i explicitaran la gradació de les opcions adequades als àmbits d’ús intraterritorial, interterritorial o internacional” (punt 1). ¿Que no està clar?

           Mes de lo mateix. Pretenen establir una hipernorma (internacional) una supernorma (interterritorial) i una norma (intraterritorial).

           I a la ‘trinitat’ (Saragossà-Calpe-Ahuir) li preocupa que aço represente una ingerencia en el model particular: “trobem que està totalment fora de lloc que es plantege la possibilitat d’haver de consensuar amb l’IEC els usos intraterritorials valencians”. ¡Sera que ara no demanen permis!

           Per si no està clar, la ‘coordinacio’ establirà distints nivells geografics (els tres indicats) i naturalment que l’IEC podra intervindre en la regulacio intraterritorial, com nosatres ho podrem fer en la d’ells (es una ilusio, clar). Ya vorem cóm s’ho arreglen, pero en el model intraterritorial establiran els ‘artefactes’ necessaris per a que es garantise la genuïnitat i el respecte a la varietat, sense perjuï de la norma bona...

           ¿Qué son si no els doblets i triplets que accepta la AVLl? La possibilitat que te l’escritor ‘valencià’ d’utilisar unes atres variants de ‘l’ambit idiomatic’ i el fonament que permet a l’administracio valenciana tindre un model particular, avalat per l’amplitut de mires de la AVLl. Aço està dispost per a que els valencians puguen usar les formes ‘catalanes’, en la seguritat de que els catalans no usaran mai o casi mai les ‘valencianes’, independentment de que els diccionaris o les gramatiques incloguen unes atres ‘variants’ del domini. ¿Comprés?

           Que aço implica una certa ‘subordinacio’. Si. Que la ‘trinitat’ recorda que la competencia normativa es de la AVLl (el poder, sempre el poder), puix si. I que eixa comissio de coordinacio (punt 2) actuarà de fet com a ‘ent’ normativisador. Tambe si.

           ¿Aço sobrepassa o contradiu la llegalitat valenciana? No. El llenguage de l’acort està molt medit i s’han cobert l’esquena. Molta coordinacio, moltes comissions, moltes subcomissions, molt d’unitarisme, pero “Els acords sobre les orientacions normatives conjuntes han de comptar amb l’aprovació de cada institució, d’acord amb les respectives competències”. Perfecte.

           Faran el paripe, consensuaran lo que toque i ho passaran a la firma de les dos entitats normatives IEC i AVLl... que ho ratificaran. ¿Comprés? Que eticament es dubtos, si, ¿i qué?

           No te cabuda la proposta de la ‘trinitat’: “trobem a faltar una disposició genèrica que reconega automàticament les prescripcions normatives respectives. Pareix lògic que, tractant-se de la mateixa llengua, allò que és normatiu en un territori siga tambe vàlid en els altres”. Puix no, no pot ser i ademes es impossible. En este cas es vulneraria la llei de creacio: les competencies son les competencies i encara que ‘copien’... han d’aprovar-ho formalment. I aixina fon en l’acort de 2018 quan ‘traslladaren’ aci les modificacions ortografiques de l’IEC, perque el proces no es automatic, ni pot establir-se el mencionat mecanisme bidireccional.

           Ad estes altures es llamenta, la ‘trinitat’, que el titul del document no es l’adequat, que hi ha asimetria en les denominacions (‘llengua catalana’ / ‘valencià’), que el catala es la llengua i el ‘valencià’ la varietat (i aço invisibilisa a cinc millons de valencians; Saragossà, Valenciadiari.com, 17-7-2020), que hi ha ‘essencialismes’ quan es diu que l’unitat prové: “dels orígens històrics comuns, que s’ha consolidat en les relacions continuades al llarg dels segles i que es projecta al futur en el context internacional” (vaja, una descripcio anonima dels ‘Països Catalans’... derivats de la llengua), i unes atres menudencies, del gust de la ‘trinitat, com l’asimetrica acreditacio dels ents firmants...

Imagens: Svgsilh.com, Pxfuel.com (els dos sense drets)

Antoni Fontelles