Qualsevol temps passat fon millor, esta expressio feta n’hi ha qui diu que la fa gent major, nostalgics de vore cóm el seu temps vital s’acaba i se posen a recordar lo feliços que foren en un passat…  

            Estos majors, segurament tractats per les jovens generacions d’antiquats, davant del ritme tan informatisat que porta la societat de hui en dia, tenen en canvi a favor el do de l’experiencia i la sabuderia que des de sempre han donat el pas dels anys…  

            Ya fa un any el 07/02/18 vaig fer una publicacio en esta mateixa pagina d’Accio Nacionalista Valenciana a on explicava lo que era i havia representat este parage a lo llarc del temps per a les diferents generacions del poble i cóm eixe  vincul estava perdent-se en les jovens generacions si no se feya res pronte per recuperar-lo. 

            Passats ya tretze anys d’aquell fatidic “accident” que va marcar, injustament, l’inici de la desaparicio tant del parage com del vincul en la naturalea del ser huma en la terra, aixina com el soterrar de tants i tants recorts de tantes i tantes generacions…  

            En aquell articul tambe nomenava el fet de que se rumorejava i fins i tot s’havia publicat per part de l’ajuntament fent-se reso algun mig grafic, que estaven tractant de donar-li la volta a l’abando que estava patint el parage, i que yo, per ser del terreny, i coneixer el poc interes  dels diferents  politics locals, demanava que ixcà no foren cants de sirena, puix be, hui en lo cor encollit he pogut vore en el sense trellat en que han deixat el “Riu Nou” donant-li el tir de gracia, la mort d’un vincul que gracies a uns mals politics i el meninfotisme d’un poble que mai tornarà a ser el mateix… 

             No se els diners que haura costat destrossar el parage ni quí s’haura beneficiat del llamentable estat en que l’han deixat…  

            Si abans estava abandonat i hi havia perill de caiguda, vore imagens, a dia de hui el perill es que en cas de voler tocar l’aigua, si  es dona un mal pas i caus a terra, en el millor dels casos t’arraparas les mans quan intentes parar la caiguda.  

            El caixer del riu abans era llis, podent anar descalç assentar-te i consolar-te refrescant-te, hui a banda d'haver de portar unes bones sabates d’aigua, si no t’has esvarat baixant buscant l’aigua, tracta de no entropeçar i fer-ho en el caixer puix el bac tindra les mateixes conseqüencies a l’estar ple de pedres i clots este tambe… qué dir si se t’ocorrix l’anar en chiquets menuts…  

            Al llamentable estat en que han deixat “El Riu Nou” el poder politic suponc que dira allo de que en ningun cas està permes el bany en el riu i que l’han deixat aixina per a llevar el perill de caiguda que hi havia abans i ara de la manera en que l’han deixat esta clar que es per a que ningu s’arrime i per lo tant que ningu caiga... en quant a la qüestio de recuperar el vincul en la naturalea i poder fruir d’esta com havien fet totes les generacions des de feya sigles, fins a fa ya catorze anys, nos diran que aixo son coses del passat i la societat sempre va cap avant, i aço no ho diran, encara que siga a conte de carregar-se la naturalea, que no es una atra cosa que la vida…  

            Ya per a acabar la confirmacio de que tot el curt, pero bonico, caixer de riu dels Sants de la Pedra que es el verdader nom del ”Riu Nou” està en total abando i brutea  per deixadea de les autoritats politiques i un poble callat que ha permes perdre eixa joya natural, no donant-se conte que tambe perdran una part important de les seues raïls, de la seua identitat…  

            De menut recorde cóm la colla d’homens de l’ajuntament abans de l’estiu netejaven tot el caixer del riu al seu pas pel terme i cóm tot lo mon ho gojava i estava orgullos del seu riu…  

            Des de sempre havia sentit contar mil histories vinculades al riu, yo mateixa tinc mil histories que contar del riu nou, el meu fill major te histories que contar fins ad aquell fatidic dia, en canvi la meua filla menuda nomes pot sentir histories…  

            Dels cants de sirena al soterrar del “Riu Nou” de L’Alcudia de Crespins. 

            Imagens: ACNV, Jose Tub

Coses de Tub
Escrit en llengua valenciana seguint les Normes d’El Puig
L’unic futur del valencià
Lluitem #perloNostre