Quan el poder llegislatiu debat i aprova una norma se supon que ho fa per interes general, per la millora de la vida dels ciutadans; pero hi ha voltes –no massa infreqüents– en que a la llei o al decret se li veuen uns beneficiaris clars i concrets.

   Sens entrar en els abundants contractes als quals l’administracio popularista –i socialista tambe, ‘Cas Castor’– es tan aficionada (el guany per a mi i les perdues per a tots); u dels mes escandalosos eixemples del passat recent fon, en 2012, la “regularización extraordinaria”, “declaración tributaria especial” o, com digue el propi ministre de Facenda Cristóbal Montoro, “medidas excepcionales para incentivar la tributación de rentas no declaradas”; mes conegut com a ‘amnistia fiscal’ (ya n’hi havia hagut dos en governs socialistes: en 1984, sent ministre d’Economia i Facenda Miguel Boyer, i en 1991, sent titular d’Economia Carlos Solchaga).

    En 2016 un veï normal i corrent –aquell que supere el minim exent– pagarà entre el 19 i el 45 % del seu salari en imposts. Els concernits per la disposicio llegal de Montoro havien de tributar el 10 % del capital declarat, pero al final, el bo del ministre els ho deixà en el 10 % dels interessos generats pels diners negres en els ultims anys no prescrits (cinc). ¡Hi ha alguna ‘chicoteta’ diferencia entre els percentages! ¿No?

    Segons les sifres oficials, els vora 30.000 declarants afloraren (¡Quín verp mes bonico!) 40.000 millons d’euros (que no vol dir que els ‘repatriaren’), i aço li’n reportà a la facenda espanyola prop de 1.200 (prou menys dels 2.500 prevists pel Govern). Total, que la cosa quedà en un ‘rendiment’ global del 3 % dels diners ‘publicats’ (ben llunt d’aquella irrisoria sancio inicial del 10 %); perque la norma tenía un atre truc, l’Agencia Tributaria no feu comprovacions individuals de les quantitats facilitades per les persones fisiques o juridiques (EL PAÍS, 3-12-12) i, per tant, la ‘multa’ que s’impongueren els evasors fon la que els donà la gana. ¡Veuen com es bo fer memoria!

    Mes proxima tenim la reforma de la Llei d’Enjuïciament Criminal (entrà en vigor en desembre de 2015). La norma, a banda de canviar la terminologia d’imputat per investigat, restringix la duracio de l’instruccio judicial a sis mesos per a causes senzilles i a dihuit per a casos mes complexos, prorrogables per igual periodo, pero –atencio– no a peticio del juge. Per supost que la reforma no ha dotat de mes mijos a la justicia. ¿Hi ha intencionalitat oculta en mantindre la penuria instrumental i simultaneament es recurta la fase d’investigacio?

   La restriccio temporal es un benefici per als presunts delinqüents, especialment els que tenen diners, perque se poden pagar advocats que allarguen i compliquen l’instruccio fins que sobrepasse el llimit. ¿A ón està l’element mes pervers? En els juïns actuals als quals s’aplica ya la modificacio, el contador dels mesos partirà de zero, pero està en marcha. Aixina vorem cóm algunes de les causes que encara estan en la fase inicial… s’extinguixen. Posem noms: ‘Trama Punica’, ‘Eros d’Andalusia’, ‘Bankia’, ‘Operacio Brugal’, ‘Cas Rato’… i dins d’estos processos estan les persones implicades vinculades als dos grans partits PP i PSOE.

    I ara, en casa. El Consell aprovà en octubre de 2015 un decret que establia una nova regulacio en el nomenament d’assessors en el qual, entre unes atres qüestions, suprimia el requisit de titulacio per a l’eleccio d’esta classe de personal eventual i que, fins ad este moment, portava aparellada una remuneracio segons els estudis. El PP descobri l’argucia i ho va denunciar (Levante-EMV, 28-12-15), perque opina que hi ha algunes persones ‘favorides’ per la nova regulacio. En la soltura que la caracterisa, la vicepresidenta Mònica Oltra no ha tengut inconvenient en afirmar (Levante-EMV, 29-12-15) que considera innecessari que els assessors del govern valencià tinguen una formacio reglada (s’ha d’anar molt espai en les argumentacions, perque si l’extrapolem i atenem a l’eixemple de la politica, un llauro pot ser membre de l’Academia Valenciana de la Llengua ¿No?). Lo que pareix clar es que hi ha beneficiaris sense la titulacio requerida i que ya tenen el carrec i el salari, o estan en la llista de contratables. Mal, molt mal, ¿No, senyor conseller de Transparencia (Manuel Alcaraz)?

    I un apunt final. Des de que conegui la noticia (el dia dels inocents, 28-12-15) he decidit dormir en les portes de casa obertes per si algun rei mac, un llanterner o la cartera passen per davant i me deixen en l’armari alguns centenars de millers d’euros (com afirmava el sogre de Francisco Granados, en acabant que s’haguera descobert en un amagatall de la vivenda vora un millo d’euros).

    Ya ho saben, no hi ha res com tindre un amic a on toca.

Antoni Fontelles

Imagens: economiacritica.com