Continuem el repas per cadascuna de les grans formacions politiques. Li toca a Ciudadanos.

         La desfeta en la quantitat d’escans –8 menys– no se correspon, al meu entendre –i al del partit– en la perdua de 391.000 vots respecte als comicis de 2015. En percentage, es quasi irrisori, nomes un 0.9 % (mes exactament: un 0.89). Ha segut un castic molt sever.

         El seu dirigent, Albert Rivera, s’ha queixat, des de la nit electoral, del repartiment de premis-sillons que fa la llei d’Hont. I crec que te rao per a queixar-se i ho entenc. Ho explique: Unio Valenciana, en les autonomiques de 1999 (inici de la debacle unionista), no aplegà, per 32 centesimes, al 5 % que exigia la llei valenciana i els 106.000 sufragis volaren, com el partit.

         Rivera ha explicat que decenes de millers de paperetes a la seua formacio han segut totalment inutils, perque no tindran representacio. Hi ha casos sagnants com Guadalajara (16.40 %), Salamanca (15.77 %), Osca (15.41 %) i Segovia (15.32 %). Percentages que –sense ser menors– per circumstancies de la concentracio del vot en uns atres partits fan que C’s no haja obtengut diputats en estes provincies. Provablement en una atra distribucio de circumscripcions (autonomica o estatal), estes situacions no seríen tan habituals.

         Han segut victimes no nomes de la ‘administracio’ sino tambe de la lluita politica.

         El ‘Podemos de dreta’ que propugnava el president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, en juny de 2014, es va materialisar, pero naixque en un defecte congenit: la procedencia majoritaria del seu public. Està prou clar que ve principalment dels desencantats del PP, que no soportaven l’olor de la corrupcio o que sentien vergonya per cada nou cas que es coneixia. Aixina, el castigaren. Pero en estos comicis la cosa estava mes fotuda.

         Una part molt important del total (no excesiva en numero o percentage) ha tornat al ‘si matern’ perque ya ha castigat prou el pecat de la corrupcio (encara que cada dia que passa coneixem un nou cas o una ramificacio d’un atre existent). Sense dubte, hi ha una atra part a la que no li ha agrada ni gens ni miqueta que s’hagueren aliat en els socialistes per a formar govern. Es dir, no era esperable que es produira una fidelisacio del vot pactant en els ‘rojos’, enemics naturals del PP.

"El Yoyas" protagoniste de "Gran Hermano" i

"Cronicas Marcianas" fent campanya per C's

Crec que lo que mes els ha perjudicats han segut les crides popularistes al vot util i el dany politic-i-de-sillons que ocasionava la divisio entre ‘germans’ o ‘iguals’. Unes peticions que aplegaren a demanar-li el vot al propi Albert Rivera, en un video de campanya. Al crit de ¡Que ‘venen els rojos-comunistes’! que van a desmembrar Espanya (com podia passar en el brexit del Regne Unit) i sabent que ¡En els fesols no es juga!, una atra part significativa dels ‘tarongetes’ s’esglayà i va reorientar la seua preferencia cap al PP; encara que l’aument de 670.000 sufragis no corresponga pam a pam en la perdua de 391.000 paperetes de Ciudadanos.

         Han passat de ser la clau a ser irrellevants. Rivera ha intentat recuperar ‘espai’ en la peticio que havia fet a socialistes i popularistes per a negociar a tres bandes… la negativa ha segut la resposta. Ya no es ‘treballador essencial’ en la fabrica de Schindler. ¡Mala sort!

Les opcions que te son: pactar en el PP per a governar en minoria, en ajudes concretes d’unes atres forces, en la ‘detestable’, en son moment, ‘geometria variable’ de José Luis Rodríguez Zapatero; o facilitar l’investidura de Mariano Rajoy per activa (apoyant-lo) o per passiva (abstenint-se). Un grup de membres fundacionals del partit –Albert Boadella, Félix de Azúa, Arcadi Espada, Teresa Giménez i Félix Ovejero– li han demanat que no vete a les persones, com es el cas de Rajoy, i permeta la formacio de l’eixecutiu (El País, 29-6-16).

         Albert Rivera està intentant guanyar temps i trobar una eixida ‘digna’ i com es conscient de la situacio ha descarregat en el PSOE la responsabilitat de garantisar la governabilitat (137 + 85 fan 222, una sifra que supera la majoria absoluta dels diputats), per a evitar desdir-se de que no anaven mai a apoyar a Rajoy com a president. Al final la realitat pot ser molt distinta.

I es que fora de la foto fa molt de fret.

                                                                                     Antoni Fontelles

Imagens: 1.bp.blogspot.com  i  pbs.twimg.com

Representant de C's ("el Yoyas") en plena accio