S’acabava l’estiu i estavem en plena campanya de les catalanes –autonomiques o plebiscitaries– i se’ns colà un acte social de primera magnitut. El divendres 18-9-15 es casaven, en Vitoria, l’exalcalde de la ciutat Javier Maroto i el seu novio José Manuel Rodríguez, despuix de 19 anys de parella de fet. ¿Qué es lo destacable? ¿Qué siguen dos homens? No. Que Maroto era alcalde del PP i continúa sent un alt carrec del partit. 

          ¿I ya està tot? No, no està tot. Hem de pegar un repasset a la memoria per a vore d’a ón ve tot aço i l’importancia que te. 

          El govern socialiste de José Luis Rodríguez Zapatero plantejà equiparar a tots els efectes juridics les unions homosexuals a les heterosexuals. El Congres aprovava la llei el 30-6-05, en l’oposicio dels popularistes. Per alli ya estava Mariano Rajoy. Uns dies abans, el 19-6-05, hi hague en Madrit una multitudinaria manifestacio contra el matrimoni gai. Una marcha a la que assistiren 19 bisbes encapçalats pel cardenal Antonio María Rouco –no ana el president de la Conferencia Episcopal Espanyola–, i tambe una significativa colla de dirigents del PP –sense Mariano Rajoy– en la qual estaven Ángel Acebes, Eduardo Zaplana, Ana Pastor, Miguel Arias, Jaime Mayor, Federico Trillo o Ana Botella. Naturalment alli es criticà ben agrament la norma que entraria en vigor en uns dies i s’augurà el final de la familia i que tots, els heterosexuals, estarien casi casi obligats a casar-se en una persona del seu sexe. ¿I qué sería d’Espanya sense procreacio? El contraargument facil i un poc demagogic: ¿I el celibat dels sacerdots ajuda al manteniment de l’especie? 

          Per aquells temps o uns atres (que no he trobat les dates) haguerem de soportar un florilegi de declaracions i favades que clamaven al cel per l’atreviment intelectual. N’he triat unes poques, pero significatives.  

“El matrimonio siempre ha sido una institución entre un hombre y una mujer”, Mariano Rajoy, president del govern espanyol. 

“Las uniones gays no deben ser equiparadas ni al matrimonio ni a la familia”, J. M. Aznar, expresident del govern espanyol. 

“Existen argumentos racionales que dicen que ese matrimonio no debe tener la misma protección por parte de los poderes públicos que el matrimonio natural. La pervivencia de la especie, por ejemplo, no estaría garantizada”, Jorge Fernández, ministre d’Interior. 

I la que fon un ‘escandol’ per l’indigencia mental i cultural que demostrà (no mes que les anteriors) “El matrimonio entre homosexuales es tratar de la misma manera lo que es diferente. Si se suman dos manzanas, pues dan dos manzanas, y si se suman una pera y una manzana nunca pueden dar dos manzanas porque son componentes distintos. Hombre y mujer es una cosa, que es el matrimonio, y dos hombres o dos mujeres serán otra cosa distinta”, Ana Botella exalcaldesa de Madrit (i esposa de l’expresident José María Aznar). 

I ara en la boda. Alli estaven tots de cos present: Mariano Rajoy (president del govern espanyol) i la seua esposa Elvira Fernández, Soraya Sáenz de Santamaría (vicepresidenta del govern), Alfonso Alonso (ministre de Sanitat), Pablo Casado (vicesecretari de Comunicacio del PP), María Dolores de Cospedal (secretaria general del PP), Andrea Levy (vicesecretaria d’Estudis i Programes del PP), Javier Arenas (vicesecretari per a Qüestions Territorials del PP), Carlos Floriano (diputat, pero era fins fa poc vicesecretari general i portaveu del PP)…; ya dic, tots mudats, en la ceremonia, ni suaven ni es feyen rojos.  

En este cas, i en molts atres, el Partido Popular i els seus dirigents no han segut una expressio de coherencia (absencia de contradiccio entre el pensar, el dir i el fer). No han mostrat ninguna ‘intranquilitat mental’ (dissonancia cognitiva) i la conducta ha segut manifestament inconsistent (sens estabilitat en el temps). Perque entre que, fa uns anys, es declaraven contra les bodes gais i les adopcions i estos dies passats, no hi ha hagut ningun canvi de postura oficial en el partit ni els dirigents han explicat la discrepancia evident entre la conducta anterior i l’actual. Nomes s’ha conegut la sentencia del Constitucional que declarà d’acort a la llei l’unio de dos persones del mateix sexe (6-11-12, per 8 vots a favor i 3 en contra). 

Alguna cosa hauria de dir la jerarquia eclesiastica espanyola que tantes voltes s’ha opost, en arguments extremadament pelegrins i demagogics, i tan grans mals ha pronosticat. Sobre tot a la llum de les declaracions de l’actual papa Francesc I. 

Estos, els popularistes, son lo que es denomina sociologicament ‘parasits socials’. Son els individus que no es ‘mullen’ per res, que quan els busques per a una concentracio estan ‘cagant’, que sempre tenen coses que fer quan toca anar a una manifestacio per a exigir algun dret. Estos son els que quan tu has fet folga per a reclamar un aument de jornal i t’ha costat rascar-te la bojaca, perque no treballar implica que te desconten part del  salari, i has tengut exit… s’apunten els primers. No renuncien al benefici pel qual no han mogut ni un dit ni tampoc te donen part d’eix increment per a compensar lo que tu has perdut. 

Aixina Javier Maroto i José Manuel Rodríguez han pogut casar-se gracies a l’esforç de millers de persones durant molts anys i en contra del seu propi partit que, com qui sent ploure, s’apunta a la festa, perque, com ha declarat Maroto, ha servit per a dir si al matrimoni “sea quien sea el que lo contrae”, “En libertad, para todos, los mismos derechos” (La Voz de Galicia, 19-9-15). Pero per darrere i en l’intimitat –venen unes generals– continuaran detestant als ciutadans que tenen una diferent orientacio sexual i que volen tindre els mateixos drets de, ¡Veges tu!, qualsevol persona. 

Image:  Javier Maroto i José Manuel Rodríguez junt a Rajoy en sa boda; font: Infolibre.es

                                                           Antoni Fontelles