Coses que mai he entes / Chimo Lanuza

16/1/2016

U ya te certa edat, ha passat per les dos universitats –la de Blasco Ibáñez i la personal- i aixina i tot seguixc sens entendre moltes coses. No se si hauria de preocupar-me i començar a pensar que a lo millor el problema està en mi. Es posible. Pero es que passen els anys i mai he entes –i seguixc sens entendre-, per eixemple:

  • Que un catalaniste valencià (pressuntament d’esquerres i nacionaliste) li faça el joc a la dreta catalana.

  • Que un valencianiste li parle en castella als seus fills.

  • Que un catalaniste li parle en castella als seus fills (pero aixo si: ¡els porta a coleges catalanistes, a on els professors, despres, en casa, parlen en castella als seus fills!)

  • Que els valencians seguixquen creent que la dreta valenciana es valencianista.

  • Que un valencianiste no sapia escriure en valencià (i no m’hi valen excuses).

  • Que un valencianiste tinga la lluidea de vore l’enemic en Catalunya i no la tinga per a vore’l en Espanya.

  • Que un valencianiste seguixca pensant que la reintroduccio d’un sistema accentual en l’ortografia ha solucionat el gran problema cronic del valencianisme: la falta de fe en la llengua valenciana i el desconeiximent del funcionament de les llengües.

  • Que un valencianiste no entenga que l’ortografia es a la llengua lo que el blau a la Senyera.

  • Que un valencianiste no entenga que defendre Valencia (a banda de la llengua, la Senyera…) es tambe defendre l’horta, i el Cabanyal, i una vivenda propia i digna, i un treball digne i estable, i uns animals que no tenen opcio a defendre’s per ells mateix, i un migentorn maltractat, i una climatologia que estem estropejant…

  • Tampoc entenc un monto de coses mes:

  • Que una persona d’esquerres siga religiosa.

  • Que un treballador o un chicotet-mijà empresari vote a la dreta.

  • Que un catolic (apostolic i romà, creyent i practicant) no s’indigne ni s’escandalise davant la comercialisacio dels sacraments de la Santa Iglesia.

  • Que una persona guanye mes de (vaig a ser benevol) 5000 euros al mes sense que se li caiga la cara de vergonya. No hi ha cap de necessitat.

  • Que la gent es conforme en sobreviure.

  • Que hi haja gent xenofoba i racista i, d’una atra banda, contribuixca a la mitificacio dels mesis, ronaldos, neymars i companyia… que tambe son immigrants. Esta gent es corresponsable de que estos ultims guanyen lo que guanyen mentres que semblants seus es juguen la vida entre fronteres.

  • Que hi haja gent antiabortista capaç de manifestar-se en els carrers “per la vida” i, a l’hora, no es llancen al carrer per la vida dels exilitas, dels perseguits, dels migrants, dels “sense terra”… Ben al contrari, son partidaris de ficar-los mes obstaculs i, d’esta forma, els deixen morir.

  • Que hi haja gent que reacciona com si s’acabara el mon quan un miserable nos roba mil euros, al temps que assimilen sens estorar-se gran cosa quan nos roben milers i milers de millons d’euros (traduit a pessetes em produix vertic) quan el lladre vist en trage de jaqueta, o canta, o es fill (nebot, gendre…) de…

  • Que en el segle XXI i en països “civilisats” i “democratics”, el cap d’un estat ho siga per herencia de sanc i no per sufragi universal.

  • Que l’Iglesia Catolica , en la que està caent, seguixca tenint un patrimoni indecoros, indecent i immoral. Que tinga la gosadia de predicar sens eixercir les lleis fonamentals del cristianisme (basades en l’humiltat, la pobrea, l’entrega, l’ajuda, la comprensio, el perdo…).

  • Que encara hi haja empresaris que extorsionen als seus treballadors.

  • I vaig a parar ya d’enumerar perque estos llistats se m’estan fent tan llarcs que m’espanten. Els deixe oberts.

    Yo… dec ser molt curtet (i per aixo estic a on estic) perque, com es pot vore, hi ha moltes –massa- coses que mai he entes i que seguixc sens entendre. O a lo millor es que dec tindre alguna incompatibilitat en este mon. El problema es que no hi ha cap atre i. a mes, a certes edats, u ya no està per a noves aventures i, al final, lo que queda… es el dret a despotricar.

    Puix en aixo em quede.

     

    Chimo Lanuza