El PP, en l’inestimable colaboracio de CiU, intenta ocultar la merda que li reglota no per la boca, sino per les orelles. Els independentistes s’alien en els unionistes perque trauen resquit. Que ad ells la justicia tambe els va calfant el tos.

          Primer, els nostres adalits de la democracia, els popularistes, aprovaren en el Congres la denominada llei mordaça per la qual qualsevol protesta o expressio de disconformitat es convertia en falta administrativa i en multa, i si estaves en desacort sempre podies recorrer a la justicia, que llavors ya era de pago (ara no, ara hem tornat al primitiu Eden), per a arreglar la desfeta economica… perque els disgusts no te’ls lleva ningu.

          Mes tart, l’espavilat ministre de Justicia, Rafael Catalá, tingue la estupida ocurrencia –mes be era el ‘intim desig’ dels dictadors- de ‘obrir’ el debat sobre la possible sancio als periodistes i mijos que publicaren filtracions dels juïns (no especificà: ‘dels processos per corrupcio’). Cert es que a les 24 hores es va retractar ‘yo no volia dir aixo’. ¿Que no? ¡Clar que si!

          Ara, la Comissio de Justicia del Congres –mes concret: els diputats dels unionistes, PP, i dels independentistes, CiU– han fet chiu en la defensa dels seus interessos i en l’elevada finalitat d’evitar als detenguts la coneguda com a ‘pena del telediari’. En la mateixa modificacio de la Llei d’Enjuïciament Criminal se propon canviar una paraula per a alterar la percepcio –perque les paraules no son les coses, pero casi ¿No es aixina en els països catalans?– i denominar ‘investigats’ als actuals ‘imputats’. Be.

          La forma de suprimir la ‘pena’ audiovisual del presunt delinqüent o delinqüenta es que no es puguen pendre imagens del fet. Aixina es defen el dret a l’honor i a l’image, i no se quàntes coses mes.

          Conseqüencia minimament llogica: si no es pot filmar ¿Se podra escriure de la detencio en els diaris? ¿Se podra dir la noticia per radio?

          Per sort, el Tribunal Constitucional ha manifestat en alguna ocasio que en cas de conflicte entre el dret a l’honor o l’intimitat i el dret a l’informacio veraç, preval esta ultima. Pero ells, els regeneracionistes de la vida publica-politica no paren. Proven. Si ix, be; si no ix, no passa res.

          Si per ells dos fora ¿Quàntes imagens s’haurien amagat-censurat de tota la colla de presuntes lladres que nos ho han furtat quasi tot? ¡I encara els hem de protegir! ¡Vinga!

          Botant en l’espai i en el temps, si seguim esta pendent llegislativa –cap a l’abisme– igual no hauriem conegut la renuncia del president de la FIFA Joseph Blatter (2-6-15), quan nomes feya quatre dies que havia segut elegit per quinta volta, per 133 vots a favor i 73 en contra. Dimissio presunta, presunta, presuntament relacionada en la corrupcio. Se’n va perque a finals de maig foren detenguts set dels seus colaboradors i provable, provablement ell no està lliure i li van darrere. Pero aço no els importà als 133 que li donaren soport. Ara, alguns ixen a mostrar satisfaccio per la renuncia ¡Quína poca vergonya! Ara i abans.

          I al PP de Madrit continuen eixint-li mes casos de possible corrupcio. I en el PP de Valencia, ‘el caçador’ i exdelegat del Govern Serafín Castellano nega els regals (¿No fon el socialiste ministre de Justicia Mariano Fernández el que dimiti en 2009 per anar de cacera en el juge Baltasar Garzón?). Clar, a voste li regalen rifles i caceres dia si, dia no i dos tall arreu… I a Convergència Democràtica de Catalunya li han embargat 15 seus com a aval per haver-se beneficiat de comissions illegals.

          En Corea del Nort aço no passa.

          Se m’oblidava. En les guerres que monta Estats Units, tampoc.

          I en Espanya, igual algun dia… ni nos enterem.

P. d. Ultimes preguntes. ¿Per qué Monica Oltra no amaga que ‘se presidenta damunt’? ¿El regeneracionisme d’una part de l’esquerra es ‘este carrec es per a mi’? ¿Cap a ón va Podemos? ¿No saben que –molt provablement– l’elector seu no es com el de Compromís? I, aço no es tot amics.

Image: taringa.net

                                                                                 Antoni Fontelles