He escrit que no estem eixint de la crisis, si ben cert es que coneixem indicadors −minims− que poden fer pensar que es aixina, ¡Ixcà s'amplien! Les sifres que utilisare son les de bolleti economic del Banc d'Espanya (BdE), d'octubre de 2015, i l'informe de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF), de novembre de 2015.

            A nivell macroeconomic existixen algunes questions a tindre en conte i que nos estan "espentant" a creixer, anem en "vent de coa"; entre uns atres: la baixada del preu de petroleu (Espanya es molt depenent perque no te reserves) encara que ara ha pujat lleugerament a 50 $, pero molt llunt dels 100 $; la devaluacio de l'euro que favorix les exportacions, ara en superavit; la compra de deute païs iniciada pel BCE i que manté la nostra prima de risc en nivells relativaments normals o acceptables.

               Aci podran observar el cas espanyol

http://stats.oecd.org/Index.aspx?DataSetCode=MEI_CLI

               De moment, estem creixent. Des de finals de 2013, el PIB valencià se situa com a motor del canvi, entrant el PIB en positiu a l'any següent com es pot vore en la següent grafica.

               L'indicador de PIB es una variable en moltissimes llimitacions i facilment manipulable. De fet l'ONU utilisa l'Index de Desenroll Huma (IDH) metodo mes complet per a calcular la riquea d'un païs, es deriva dels estudis del gran economiste i nobel d'economia Amartya Sen, introduix conceptes adicionals com: la llargaria de la vida; lo saludable que siga i l'educacio i el nivell de vida digne. Estan evaluant la recuperacio en un parametro (PIB) en debilitats intrinseques importants. Per si faltava alguna cosa, en el modo esquizofrenic en el que ha entrat el capitalisme salvage que patim, multiplica la distorsio, la dislocacio i ruptura entre la macroeconomia i la microeconomia, entre la politica i l'empresa, es dir, provoca que siguen mes irrelevants els auments en el PIB perque no correlacionen en la recuperacio de l'economia real. La gent podra observar este fenomen en que la repetida eixida de la crisis no arriba a les persones. Joseph Stiglitz es referia ad esta situacio com a creiximent sens ocupacio. Abans existia un consens molt relatiu −cada autor donava una sifra−  pero que podiem resumir en que creiximents superiors als 2 % o 3 % implicava  creacio d'ocupacio, Luis de Guindos s'atrevi a dir que increments per baix del 1 % en crearien. Increible.

               Vullc apuntar algunes qüestions per a no perdre el context. Al voltant d'un millo de persones han emigrat, mes del 90 % de l'ocupacio creada es temporal i precaria i quasi la mitat del nous indefinits son a temps parcial. La desocupacio puja des de fa tres mesos. D'igual manera que pensem que una persona que treballa a mija jornada està ocupada, es llogic raonar que es tambe un desocupat a mija jornada (subocupacio) i aço no està visible ni li ho conten com Deu mana. Es important senyalar la "bomba retardada" que supondra en la Seguritat Social la qualitat del treball i quantitats mes reduides de les cotisacions socials, no s'obliden d'aco perque tornaran ciclicament en que "el sistema es insostenible", i aço es i sera rotundament fals. En voluntat politica no existix cap problema, com ya han demostrat Juan Francisco Martín,  Alberto Garzón, Vicenç Navarro i Juan Torres de forma contundent, molt senzilleta i aclaridora. I yo no me crec que "no hi ha diners", Luis de Guindos, tampoc: "Por supuesto que hay dinero para pagar Madrid 2020" (EL HUFFINGTON POST, 5-9-2013).

               Tornem al principi i en mes detall, deixarém com a colofo que en l'actualitat creixem per damunt de la mija espanyola junt a les Illes Balears com podran observar en el grafic. Pero aço, no es traduix en recompensar l'esforç valencià com tan be sabem. Tenim una comunitat mes pobra que la mija espanyola que dona com si fora de les mes riques, encara que gaste menys que la mija; en lloc de compensar este desequilibri, les inversions tambe es troben per baix de la mija espanyola, per lo tant, blanc i en botella, nos deixen tots els anys pijor de lo que estavem, i s'acumula l'infrafinançacio i es torna historica per gracia del PP i PSOE. 

               Que l'arbre no nos impedixca vore el bosc d'una societat cada vegada mes desigual. D'un païs sense model productiu mes alla de la construccio i el turisme, tant llunt d'un païs industrial, de servicis en valor afegit, que tants reclamem.

               Ho he dit moltes vegades el creiximent es fragil i es l'esforç de les persones el que estira cap avant, pero hem de construir una bona fonamentacio per a consolidar l'edifici de la recuperacio. Els que estan no saben, qualsevol embarcacio en "vent a favor" es meneja. Pero ¿Cap a ón? ¿Podria ser el creiximent en direccio (segons les sifres de Forbes) a un aument de la fortuna dels mes rics d'un 15 % mes versus un 0.1 % de pujada del sous dels asalariats? ¿Des de quàn l'elit extractiva es un model productiu?