Nos trobem, una volta mes, en el horror, el dolor i la tragedia global del terrorisme, davant dels ultims atentats de Paris. Pel present comunicat volem expressar la nostra solidaritat en el Poble i Govern de França i en tots aquells que en diferents llocs patixen les conseqüencies d'un mon que per moments es torna incomprensiblement agressiu.

Condenem, puix, des d'Accio Nacionalista Valenciana i la Coalicio Avant, clarament i sense cap dubte, els atacs en Paris i els actes dels terroristes.

Aixina mateixa rebugem energicament tot acte de violencia, vinga del costat que vinga. Una religio no ha de servir per a anar en contra de la vida, sino ha de ser un element d'unio entre pobles i de celebracio de vida.

Entenem que no s'ha que confondre la religio en actes d'este tipo i que una mala interpretacio de les ensenyances divines no justifica que s'atente contra la vida de gent inocent. Qualsevol religio es celebracio de vida i es un mensage d'esperança front a un mon que cada volta pert mes el cap, es per aixo que actes com este no tenen res que vore en la religio, sino en l'egoisme d'uns pocs liders, que lo unic que desigen es crear el caos i trencar l'harmonia entre els homens i la fraternitat en profit propi. Es per aixo que ara, mes que mai, està viu el mensage de Chaplin al final de "El gran dictador", un cant a la solidaritat humana i un rebuig davant de qualsevol lider absolut i dels seus somis de grandea, utilise els mijos que utilise.
...

"Ho sent. Pero… yo no vullc ser emperador. Eixe no es el meu ofici, sino ajudar a tots si fora possible. Blancs o negres. Judeus o gentils (no judeus). Hem d'ajudar-nos els uns als atres; els sers humans som aixina. Volem fer feliços als demes, no fer-nos desgraciats. No volem odiar ni manysprear a ningu. En este mon hi ha lloc per a tots i la bona terra es rica i pot alimentar a tots els sers humans. El cami de la vida pot ser lliure i bonico, pero ho hem perdut. L'avaricia ha enverinat les armes, ha alçat barreres d'odi, nos ha espentat cap a les miseries i les matances.

Hem progressat assa de pressa, pero nos hem empresonat a nosatres mateixos. El maquinisme, que crea abundancia, nos deixa en la necessitat. El nostre coneiximent nos ha fet cinics. La nostra inteligencia, durs i secs. Pensem massa, sentim molt poc.

Mes que maquines necessitem mes humanitat. Mes que inteligencia, tindre bon cor i dolçor.

Sense estes qualitats la vida sera violenta, se perdra tot. Els avions i la radio nos fan sentir mes prop. La verdadera naturalea d'estos invents exigix bondat humana, exigix que la germanor universal nos unixca a tots nosatres.

Ara mateix, la meua veu aplega a millons de sers en tot el mon, millons d'homens desesperats, dones i chiquets, victimes d'un sistema que fa torturar als homens i apresonar a gents inocents. Als que puguen sentir-me, els dic: no desespereu. La desdita que patim no es mes que la passagera avaricia i l'amargor d'homens que temen seguir el cami del progres huma.

L'odi passarà i cauran els dictadors, i el poder que se li llevà al poble se li reintegrarà al poble, i, aixina, mentres l'Home existixca, la llibertat no perirà.

Soldats: No s'entregueu ad eixos que en realitat vos menyspreen, vos esclavisen, reglamenten les vostres vides i vos diuen que haveu de fer, que dir i que sentir. Vos agranen el cervell, vos alimenten, vos tracten com a animals i com a carn de cano. No s'entregueu ad estos individus inhumans, homens maquina, en cervells i cors de maquina.

Vosatres no sou animals, no sou maquines, sou homens. Porteu l'amor de l'humanitat en els vostres cors, no l'odi. Nomes els que no amen odien, els que nos amen i els inhumans.

Soldats: No lluiteu per l'esclavitut, sino per la llibertat. En el capitul 17 de Sant Lluc se llig: “El Regne de Deu no està en un home, ni en un grup d'homens, sino en tots els homens…” Vosatres, els homens, teniu el poder. El poder de crear maquines, el poder de crear felicitat, el poder de fer esta vida lliure i hermosa i convertir-la en una maravellosa aventura.

En nom de la democracia, utilisem eixe poder actuant tots junts. Lluitem per un mon nou, digne i noble que garantise als homens un treball, a la joventut un futur i a la vellea seguritat. Pero baix la promesa d'eixes coses, les feres pujaren al poder. Pero mentiren; mai han complit les seues promeses, ni mai les compliran. Els dictadors son lliures a soles ells, pero esclavisen al poble. Lluitem ara per a fer realitat lo promes. Tots a lluitar per a lliberar al mon. Per a trencar barreres nacionals, per a eliminar l'ambicio, l'odi i l'intolerancia.

Lluitem pel mon de la rao. Un mon a on la ciencia, el progrés, nos conduixca a tots a la felicitat.

Soldats: En nom de la democracia, hem d'unir-nos tots."

Imagens: Wikipedia-Thierry Caro, i Flickr