¡Es que no pot ser aço! Ara que teniem encarrilada la ‘corona’ va i detenen al compiyogui dels nous monarques Javier López Madrid.

            Haviem amortisat als emerits; al rei caçador d’elefants, al que tenía no se quàntes amigues, a l’açot de tendres i ‘maduros’, al defensor de la democracia contra els ‘tejeros’, a la reina que ha sabut mantindre la dignitat… La renuncia a la comandancia de l’Estat –pactada i forçada– havia servit per a que molts oblidarem els pecats de joventut i de madurea. Li ho haviem disculpat quasi tot pel contagi de l’esperit de la Transicio, que no es atre –no s’enganyen– que una reescritura de l’historia: borrar i aci no ha passat res. Tots amics i tot es nou. ¡Quína mentira! Es que els revisionistes de les ‘bondats’ d’aquell proces no parem mai, perque –aixo es diu– volem reobrir les ferides de la guerra. Ya. Aixo sera.

            Dic que ya teniem colocats als nous valors que encarnen la corona –separats gendres i germanes no massa recomanables–, els moderns, els mes preparats, els garants de l’unitat d’Espanya, i va i esclata l’operacio Lezo. Ha segut contra l’orde del fiscal en cap d’anticorrupcio que intentà parar aparentment aparentment aparentment –no siga cosa que m’encausen– alguns escorcolls en els que han caigut, entre uns atres, l’expresident de la Comunitat de Madrit, Ignacio González i, en una segona fase (21-4-17), l’amiguet dels reis.

            ¿Quí es este senyor? Es un empresari, conseller de la companyia OHL i gendre de Juan Miguel Villar Mir (ocupà diversos carrecs en la dictadura franquista i fon ministre de Facenda en el primer govern de Joan Carles I, presidit per Carlos Arias Navarro). La detencio està relacionada en l’investigacio general sobre el “Canal de Isabel II” (l’empresa publica madrilenya mes important) i està acusat per haver pagat presuntament comissions per valor de 1.4 millons d’euros a Ignacio González per l’adjudicacio del fallit proyecte del tren a Navalcarnero (pagament que es feu des de Suïssa). Les inicials del seu nom han aparegut en unes notes de l’exgerent del PP de Madrit, Beltrán Gutiérrez, ma dreta d’Esperanza Aguirre. Mes, este senyor es amic de l’infancia del rei Felip VI des del colege i de la reina Letizia perque anaven junts a classe de yoga. I per si faltava alguna cosa, tambe està encausat en la “Púnica”.

            S’enten un poc millor el perqué el fiscal en cap d’anticorrupcio Manuel Moix havia intentat parar presuntament una part dels registres. Per sort l’opinio dels dos fiscals del cas i de la Junta de Fiscals –quasi per unanimitat– fon continuar en l’operacio i aixina es feu (19-4-17). I casualitat de casualitats hi ha una gravacio telefonica interceptada judicialment entre Ignacio González i Eduardo Zaplana sobre la conveniencia de canviar el fiscal en cap i diuen del que pensen colocar que es un “tío serio y bueno”. ¡I tan bo!

            S’havia de parar la cosa perque, com pel fil es trau el capdell, estirant estirant no anava a ser nomes González… han eixit unes atres ratetes del cau com López, que ya posà en el disparador als reis per les targetes black, i per l’imprudencia –com a minim, ¿o es falta de vergonya?– de la reina Letizia en aquells mensages ¿indignes? per a qualsevol persona que en tinga una miconiua. ¿Ho entenen, no?

            I es que hi ha mes gent implicada, el director de La Razón Francisco Marhuenda, el president Mauricio Casals i el conseller delegat de l’editora del diari Edmundo Sobrino. I este, quí es; puix l’exdelegat d’una filial del “Canal de Isabel II” en Colombia. Ya ixque en els papers de Panama i entre uns atres negocis comprà en 2013 una empresa brasilera (“Emissão Engenharia e Construções”) per mig d’una societat instrumental d’Uruguai. Pagaren 21 millons d’euros i a l’any següent en valia 5 (¿¡!?). Me recorda els ‘negocis’ que feya RTVV en la compra i revenda dels drets de futbol del Valencia i del Vilarreal a unes atres televisions.

            Sent minimament objectius –al meu entendre–, l’inquina generalisada i el rebuig visceral contra Podemos no es perque Pablo Iglesias bese en la boca a Xavier Domènech en el Congres, o perque porten camisoles i les pengen en la cambra com si fora un estenedor, o perque usen un llenguage… del diccionari de la RAE, o perque li diguen algunes veritats a l’estadiste de Felipe González; sino perque trauen a la llum la ‘casta’ i nomenen lo innomenat, perque passegen un ‘tramabus’ que bateja lo ocult i desenfocat que es la connivencia de les mes altes esferes (empresariat, realea, mijos de comunicacio, partits politics, significats personages publics, justicia…) en la regulacio del repartiment del poder, en la conservacio del bipartidisme que consagrà la seua benvolguda Transicio, pero que no es la meua ni la de molta gent. Per aço, perque, independent d’unes atres coses i de que actuen mes o menys ‘populistament’ (no menys que uns atres que es tenen per seriosos), els done soport, per a que trenquen les cordes i per a que promoguen un canvi de regles (un canvi social de tipo 2, segons el denominà el sicolec Paul Watzlawick) i es veja que hi ha vida en acabant del ‘brexit’.

            Voldria haver sabut explicar que este nou cas ‘aïllat’ de corrupcio del PP no es tal –com tampoc ho han segut els atres casos ‘aïllats’–, sino que es un topic –lloc comu– que servix per a ocultar la sistematicitat dels fets-delits, de la trama. I no nos quedem en l’anecdota de si Esperanza Aguirre ha de dimitir o continuar. Este debat es parlar per no callar i quedar-se en lo accidental. Lo essencial son les conexions i les vinculacions que hi ha en la penombra i que molts poders factics pretenen que continuen ahi. No se en qué quedarà tot (està clar que al PP no l’afectarà electoralment) pero s’ha de reconeixer la valentia d’alguns juges i fiscals.

P. d. 1. Ya parli de les relacions entre la reina i el ‘pardalet López’ en l’articul ‘Reals opinions reals’, publicat aci el 22-3-16.

P. d. 2. Suponc que proximament es vorà la causa, el motiu o la finalitat del recanvi (destitucio) dels dos fiscals anticorrupcio que investigaven el cas del 3 % a on està implicada l’antiga Convergència i Unió. Una orde del senyor Manuel Moix. ¡Ui! ¡ui! ¡ui!

Imagens: granuribe50.blogspot.com.es; ecestaticos.com

Antoni Fontelles