Com abans, resar en horari escolar /Antoni Fontelles

15/3/2015

Gracies al ministre d’Educacio José Ignacio Wert i la seua reforma educativa, la LOMCE, aprovada en novembre de 2014 pel Partido Popular tornem a tindre catequesis en les aules. Els programes de l’assignatura de religio per a primaria i ESO (d’obligada oferta) i bachillerat (oferta opcional dels centres), es publicaren en el BOE recentment (24-2-15) i substituixen als de la LOE de 2007. Aclarixc que estos contenguts son elaborats directament per la Conferencia Episcopal, basant-se en els acorts entre estats, i son tramitats pel ministeri.

          Me recorda quan era chiquet. Resavem a l’entrada i a l’eixida de classe, a migdia anavem a l’iglesia i el retor venía un dia a la semana a l’escola. Ademes de l’assignatura de religio catolica (denominada Historia Sagrada), un dia a la semana copiavem i dibuixavem sobre un passage dels evangelis. Deures que, en l’Espanya nacionalcatolica, es completaven en les “consignes” -orientacions politiques que reproduiem semanalment- i les cançons patriotiques que depreniem (com el Cara el sol, Prietas la filas, Isabel y Fernando, Oriamendi…). En aquells anys es ficava nota i contava en els estudis, com ara.

          No tornen les cançons i la mateixa ideologia, pero torna el catolicisme ranci en una confusio interessada entre docencia-coneiximent de les religions i catequesis (instruccio en catolicisme). En els nous curriculums s’han eliminat les referencies a unes atres confessions (judaisme, islamisme, budisme) i a qüestions complexes i controvertides com l’abort o l’eutanasia.

          Per eixemple, en primaria, els chiquets han de ser capaços de memorisar i reproduir (eufemisme de: resar) “formules senzilles de peticio i agraïment” (eufemisme de: oracions); en tercer, l’alumne ha de “recollir i posar en comu en els seus companyons oracions que la comunitat cristiana utilisa quotidianament” (un atre eufemisme de: resar en classe). Com que en el temari s’introduix la teoria creacionista, me pregunte cóm s’evalua que el discent “Reconeix en admiracio i s’esforça en comprendre l’orige divi del cosmos” i que no procedix del caos o de la ventura. En este moment no me ve al cap cap qüestio o pregunta per mig de la qual puga advertir i constatar el mestre “l’esforç en comprendre” o “el reconeixer en admiracio”… no ho se.

Crec que estem traspassant la garantia constitucional del dret basic a l’educacio (la sanitat, la vivenda, la seguritat…) per un dret “accidental” com pot ser “educacio catolica” (“que l’escola siga concertada, tinga 50 aules i servici d’autobus”, “viure en un pis de 200 metros quadrats” o “tindre un policia en el carrer”). La proteccio de les creences no es materialisa en l’implantacio d’una classe de religio sino en que cadascu puga practicar-les sense problemes ni impediments en la vida personal i publica, pero no en l’aula. I val per a totes les religions. Molt provablement els mateixos que defenen esta confessionalitat catolica de l’escola no voran tan be que es tracte igual als jueus, als musulmans o als budistes.

          Crec que la jerarquia catolica espanyola tracta de recuperar un poder i influencia social que l’iglesia-institucio ha anat perdent des de finals del franquisme i conforme ha avançat el canvi generacional. Esta intencio contrasta en els gests de l’actual papa, pero es mes consonant en conductes com la de l’expresident de la Conferencia Episcopal, Antonio María Rouco que s’ha traslladat (febrer 2015) a viure a un atic de 370 metros quadrats en el centre de Madrit i a on s’han invertit mig millo d’euros en la reforma. ¿De veres creu l’arquebisbe de Madrit Carlos Osoro que s’està “interpretant mal” tot est assunt? (infoLibre, 4-3-15), ¿cóm s’explica aço als escolars quan en casa passen justet o sobreviuen en jornals de miseria? Es dificil.

 Image: www.izaping.com

                                                                                 Antoni Fontelles