Ciencia i seudociencia (II) / per J. Masia

24/2/2020

            Estem en una societat que valora molt lo politicament correcte, hedonista, perque no vol confrontacio ni la dissidencia i es troba apagada per l’estres, el treball precari, el pago d'hipoteques, etc. Cap professor li ha ensenyat mai que l’historia de la ciencia es l’historia de la divergencia i que no havia d’engolir-s'ho tot, perque les alternatives naixen quan t'han ensenyat a dubtar. La majoria de les persones fugen com gat de l’aigua de qualsevol confrontacio perque ser minoria te un cost molt alt. Una derivada important es el lloc social que ocupen els que estan fora del sistema, els que estan a la lluna de Valencia, a soles reben atacs, dificultat per a publicar, desprestigi personal i no tot lo mon està dispost a carregar en conseqüencies tan desagradables.

            Els mijos de comunicacio son amplificadors de les controversies mes avorrides que existixen, les politiques, i ho son perque no argumenten, activen pensaments rapits i emocionals que provoquen crispacio i movilisacio. De fet, es una constant que el partit A li diu al partit B que ha fet X i aço està molt mal, el partit B li recorda al A que fa anys i mig fea lo mateix que critíca. Aixina conclouen les polemiques: els mijos de comunicacio-desinformacio polarisats defenent lo indefenible, en lloc de revisar la qualitat dels arguments per a donar o llevar raons, es veu que aço es sacrilegi.

            Morin ens contà en un diari que: “Les formes de l’estupidea o de l’imbecilitat canvien. Es una historia discontinua. Pense que es poden estudiar les arrels de l’estupidea en una visio llimitada en la que el pensador fa una proyeccio de si mateixa. U creu vore les coses i veu en realitat sols lo que els ha proyectat en elles. No es prou en lluitar contra el cretinisme que ve de la TV, sino tambe contra l’alta cretinisacio dels intelectuals que estan segurs de les seues idees sense pensar que lo els pareix evident hui pot ser estupit un sigle mes tart, sense pensar que desprecien les coses que no coneixen perque viuen en un mon aïllat [...] La democracia no elimina la conflictivitat sino que la regula protegint a les minories: Per aço es lo contrari del totalitarisme. Pero si no hi ha prou diversitat ni vitalitat de les idees, agonisa” (La Vanguardia, 16-5-1995).

            S’ha donat sempre una image de consens, d’unitat absoluta i de convergencia en el pancatalanisme, enlluernats per la seua normativisacio i normalisacio llingüistica i cóm no pel seu nacionalisme imperialiste que provoca que vegen en Catalunya l’unica opcio nacional. Aço està molt ben representat quan Joan Fuster acodi a un 9 d’octubre al cap i casal i descobri a quatre gats, entre ells a Josep Mª Bayarri cridant ¡Fora espanyols!, escrigue que es donà conte que no podia existir un nacionalisme valencià i que este fon u dels principals motius per a apostar i escampar el pancatalanisme en Valencia, pero no era l’unica opcio. 

            Els que estan en desacort en el pancatalanisme son acusats de franquistes, com els casos del llingüiste Antoni Mª Alcover i de l’hereu de Fuster, el sociollingüiste Lluïs V. Aracil, els dos d’una pancatalanitat indubtable, immaculada; lo que els ocorria era que no estaven en sintonia en l'ideari complet i denunciaren les mentires. Per no voler formar part de la marea unifomisadora foren retirats de la circulacio a base de difamar-los, estrategia que tan be coneixem els valencianistes. Pero aço no es ciencia es propaganda.

            Hi ha varies qüestions que no em deixen dormir: ¿quí governava en Espanya quan trague Joan Fuster els llibres mes polemics en 1962? En la decada dels 50 vingueren professors catalans a Valencia a catalanisar-nos com Joan Reglà, Miquel Tarradell o Miquel Dolç. En aquella epoca estava ben present la dictadura ¿no? ¿Per qué ara en democracia en les facultats de filologia catalana o historia no n'hi cap valencianiste? La conclusio es que la censura franquista fon benevolent o practicaren la connivencia –en un llibre que prepare la demostrare–. Una atra conclusio es que la dictadura fon mes tolerant que estos democrates que controlen els orguens de poder de les universitats valencianes, convertides en un bunker barraqueta endogamic i que tan be representa el pensament unic.

            Imagens: Pixabay-Arek Socha i 024-657-834

J.Masia