No soc un expert ni en aço ni en moltes atres coses i ignore cóm es pot acabar en el terrorisme internacional (divendres, 13-11-15; 129 morts i 350 ferits en Paris), pero es ben cert que hi ha organisacions i persones molt qualificades que alguna cosa saben i coneixen alguns remeis que es podrien aplicar. Se que es quasi impossible acabar en els fanatics –n’hi ha de totes les classes i condicions i en tots els ambits–, per aço s’ha d’inculcar als menuts determinats valors, com la llibertat o la tolerancia, ya que son fonamentals en l’ordenacio de la nostra conducta. 

          Ya nos ho dia fa unes semanes l’arquebisbe de Valencia Antonio Cañizares, que tots els refugiats “no son trigo limpio”. Ho ha repetit fa uns dies la dirigent del Front Nacional Marine Le Pen, que s’ha confirmat que entre els immigrants n’hi ha yihadistes (podem ficar controls, pero ¿Porten alguna marca especial?).  

¡Quín ull tenen! Dels huit terroristes n’hi ha u que supostament es siria, i respecte al passaport trobat, encara que està registrat el 10 d’octubre en l’illa grega de Leros, les autoritats franceses no asseguren que siga verdader, donat que es prou comu adquirir una ‘nova nacionalitat’ en el cami per a ‘garantisar-se’ una millor atencio en els països receptors. Costa entre mil i quatre mil euros.  

          I aci, de pas que s’acosten les eleccions, ¿Qué fem? Reforçar el pacte antiyihadiste firmat en febrer entre PP i PSOE, al qual han anunciat que se sumaran Ciutadans i UPyD. Els quatre –i algun dirigent mes com el ‘desgastat’ expresident José Luis Rodríguez Zapatero– han aprofitat per a disparar carregues de profunditat contra Podemos perque no s’uniran ya que no compartixen els valors del pacte. Els ha caigut damunt tota l’artilleria de la demagogia com la que afirma que l’objectiu dels terroristes es dividir als democrates (Rafael Hernando, portaveu del PP en el Congres).  

          I clar, a mi me venen al cap les comparances i alguna pregunta. ¿Qué han fet els liders mundials del G-20 en la reunio de Turquia? Els ho dic: condenar el terrorisme, proclamar que continuaran units (¿En qué?) i anunciar que posaran en marcha accions per a acabar en el finançament de la violencia extremista (La Voz de Galicia, 17-11-15). 

          A la peticio d’unio i accio del president frances François Hollande, el nostre valeros i decidit president Mariano Rajoy esquivà aclarir si anavem a colaborar o ajudar militarment… ¿Estavem units contra el terrorisme, no? (¿Recorden lo ‘covarts’ que forem quan ‘fogirem’ d’Iraq?). 

          Vaja, que tot quedarà en bones paraules perque, anem a dir-ho clarament, no es vol acabar en el terrorisme organisat. Es un bon negoci economic i sicosocial (servix per a guanyar diners i controlar a la gent). 

          L’autodenominat Estat Islamic se nodrix economicament de: imposts i confiscacions en els territoris que ocupa; els rescats dels occidentals que captura; les donacions anonimes de simpatisants de tot el mon; les aportacions, tambe anonimes, de determinades families multimillonaries i fundacions proximes ideologicament –sunites, com el regim d’Arabia Saudita i unes atres petromonarquies– (el president rus Vladimir Putin ha manifestat que hi ha uns 40 països que financen als terroristes i alguns d’ells pertanyen al G-20; Europa Press, 16-11-15), i per ultim, la venda de petroleu a un preu mes barat que el ‘oficial’ i que, segons la revista Forbes, els proporcionaria uns 2.000 millons d’euros anuals (¡A lo millor voste o yo estem carregant combustible comprat als extremistes islamics!). 

          Continue dubtant molt de la voluntat internacional d’acabar en este problema, perque s’estima que tenen un eixercit entre 10.000 i 30.000 soldats, ¿Algu me pot explicar per qué es complicat eliminar un contingent d’este tamany quan no estan amagats en les inaccessibles montanyes d’Afganistan? 

          La mentira es veu quan el dijous passat (12-11-15) Estats Units acabà en la vida d’u dels mes sanguinaris assessins, en l’atac d’un dron en la ciutat d'Al Raqa, Siria, considerada la capital de l’EI. ¿El descobriren eixe dia? 

          La falta de consistencia de les declaracions es manifesta quan a l’endema de l’atentat de les Torres Bessones, en Nova York, tropes nortamericanes bombardejaren objectius militars dels talibans en Afganistan. ¿La vespra, algu els facilità un mapa en els llocs concrets? 

          La ‘senzillea’ de les intervencions apareix quan a l’endema dels atentats de Paris, França atacà bases i campaments dels yihadistes en Siria. Suponc que el dia anterior ya coneixien l’ubicacio ¿No? 

La poca coherencia s’expressa quan Estats Units ha informat que el dumenge passat, 15-11-15, les seues forces aerees destruiren 115 camions d’un comboi de 300, en Siria. Els vehiculs transportaven petroleu extret dels pous que controlen… Estic estupefacte. Passats no se quànts mesos que porten intervenint ¿No havien vist encara els combois? ¿Cóm s’oculten les columnes de 20, 50 o 100 camions? Clar que, a lo millor, anaven carregats en els regals d’alguna boda… 

Tota esta hipocresia internacional es materialisa en que ya hem oblidat a Libia (en dos parlaments que s’ignoren i un territori a on els islamistes van fent cami, perque nosatres derrocarem al president –que ya no era amic– i els hem deixat el camp expedit), o Egipte (ara ya tranquil perque torna a hi haure un regim militar… no era aço lo que demanava la gent al principi). I cóm estem ajudant als democrates de Tunisia, l’unic estat a on ha cristalisat la ‘primavera arap’. I la pregunta del millo, quàn voldra resoldre Estats Units el conflicte entre Israel i Palestina per a que deixe de ser –l’humillant situacio dels palestins– una font d’agravis i un ‘espill’ que resumixca el tracte que, simplificant, donem els ‘occidentals’ als ‘musulmans’. 

¿Quí eixirà damnificat? En primer lloc les democracies occidentals que restringixen llibertats en favor de la seguritat (com feu George W. Bush en EEUU en la “Patriot Act” i com vol fer François Hollande en França… argumentant que no hi ha llibertat sense seguritat o que hem de cedir un poc en les nostres llibertats per a estar mes segurs). En segon lloc, els immigrants que viuen en el nostre poble o ciutat i que son d’un atre ‘color’ de pell, perque s’instala el dubte permanent i sistematic en les nostres poregoses consciencies. I per ultim, els pobres refugiats sirians, eritreus o pakistanesos que fugen de la guerra, de la fam i de la miseria, perque ya no podrem vore’ls com a uns desposseits, sino com a uns enemics i potencials criminals. 

Unio, solidaritat i comprensio del dolor, tota, pero hem d’estar alerta i utilisar una cosa que es diu rao o inteligencia per a discriminar quàn, els que manen, nos estan donant roïn per bo o gat per llebre.

Imagens: Milenio.com / Viralistas.com

                                                                     Antoni Fontelles