Les persones i els grups, com les plantes o els animals tendim a adaptar-nos, de forma conscient o inconscient, voluntariament o obligats, a l’ambient en el qual despleguem la nostra activitat. No estic descobrint les ameriques, ya ho se.

Es rellevant la mencio perque d’aço deriva lo que es coneix com a ‘celules dorments’ (grups o ‘llops solitaris’) o dormicio (en els regnes animal i vegetal). En els dos casos, els organismes entren en una fase de latencia perque l’activitat es reduix en resposta a les adverses condicions exteriors (be predictivament –quan el canvi va a produir-se–, be conseqüentment –quan l’ambient ha canviat ya–). I quan la situacio es favorable la persona, animal o planta es reactiva.

Aço que predique d’una forma general, tambe es dona en l’ecosistema del valencianisme. Hi ha una mostra ‘calenteta, calenteta’. La familia Martínez Roda: l’actual decà de la RACV, si, el senyor Federico Martínez Roda i son germa Fernando Martínez Roda. Els dos han estat ahi durant molts anys. Eren una ‘llavor’ que, com el gram i la canyota, en quant olen l’humitat i la calor… es disparen.

Com diria Ana Pastor, la presentadora de La Sexta (si, ‘la teve dels rojos’)… ¡Malaida hemeroteca! (¡I perque no li puc dedicar tot el temps!). Fernando, membre del PP, fa decades ya era partidari de les Normes del 32.

Dic lo que dic perque en 1996, ¡Che, que fa 20 anys!, era responsable de personal de la Diputacio de Valencia, en temps de Manuel Tarancón. Ell i el president de l’Area de Cultura, Antonio Lis, foren designats per a ocupar els dos llocs que li corresponien a la corporacio provincial en la Real Academia de Cultura Valenciana i ya des del primer moment ho deixaren clar i ras “defenderemos el valenciano normativo que utiliza la diputación, la conselleria y la Generalitat” (Levante-EMV, 4-1-96, p. 24). Lis negà que entraren en l’institucio per a fer valdre els criteris llingüistics del PP (que ya en aquell temps eren els que eren: els dels PSOE… al que secularment hem qualificat de ‘catalaniste’). Pero lo ben cert es que les ‘sugerencies’ eren prou anteriors com informà el mateix periodic els dies 24 i 27 d’octubre de 1995. Es mes, eixes places estaven vacants des de feya anys i no es cobrien, pero al PP li entrà, de repent, la necessitat d’apoyar a la RACV.

El propi Lis declarà que li agradaria que “Lizondo y Casp aceptasen esas normas [les del 32; les fabristes, segons Manuel Sanchis]”. Esta era l’intencio del propi Tarancón (i ho se per experiencia personal) i l’objectiu de Fernando, que pretenia aplegar a un punt d’equilibri –entre “los integristas de uno y otro lado”; com sempre, la boveria de que en el mig està la virtut– que eren les Normes del 32. Respecte a la llengua afirmava que “comparten un tronco común con sus variantes”. Puix si, i en l’aragones, i en l’asturia, i en el provençal, i en el llemosi…

Fernando reconeixia que el nomenament era per a “intentar normalizar el tema lingüístico para que deje de enfrentar a los valencianos”. I afegire yo la rao no dita, per a que deixara de ser un arma politica contra el ‘valencianisme’ del PP que tant defenia Las Provincias i la seua directora María Consuelo Reyna, i aixina desunflar a Unio Valenciana.

¿Recordeu que els ‘valencianets’ (com els diu J. Masià) s’han esgarrat la roba perque tres ‘politics catalanistes’ han inclinat la balança en votar a favor de l’enteniment i les negociacions en la AVLl? Ai. En aquell moment, els representants politics anaven a lo mateix, pero la resposta no fon tan critica. Ya, es que aquells venien del ‘camp amic’ (de la dreta).

¿Quína fon la resposta a les declaracions? El mateix dia, el decà Xavier Casp assegurava que “Yo no hablo de pacto lingüístico, no sé lo que es pactar” (¡Quí t’ha vist i qui te veu, mateta de fenoll!). I ya, com a repulsa extrema, digue que Lis “no es filólogo” i “estos señores [per Lis i Martínez] no deben hablar de lengua” (Levante-EMV, 5-1-96). 

Passen dos decades dels primers intents. Federico, que entrà com a academic en 2006, s’adaptà a l’ambient i mostrà la cara amable. Durant anys aparegue com a un ‘gran valencianiste’, encara que era provablement un disfras. Pero la genetica ix. En 2016 va i es despenja en que el ‘conflicte llingüistic’ s’ha d’acabar i nos hem d’acostar a l’Academia Valenciana de la Llengua que, de la nit al mati, es la solucio. Es com si els saharauins s’hagueren d’entregar a Marroc i els palestins hagueren d’abandonar els seus territoris als israelians… per a acabar en els conflictes. Perque, com repetix la demagogia barata, he de dir, alt i clar, que no hi ha cosa mes ‘roïna’ que un conflicte… que atrau sobre les societats que els tenen les set –o les deu– plagues d’Egipte.

La familia estava activa en 1996 i entrà en estivacio (perque les condicions eren ‘molt calides o seques’), i en 2016 reviscolà, suponc que responent a un ‘context favorable’. I que cadascu entenga-traduixca lo que vullga per eixes noves condicions ambientals.

 Imagens: Damian Torres, lasprovincias.es
                           A.C., archiu ACNV

                                                                               Antoni Fontelles