Tenim dret a indignar-nos quan Rita Barberá, alcaldesa de Valencia, la capital de la Comunitat, fa una destrossa en l’idioma valencià en la crida (22-2-15), o quan l’accidental presidenta del Congres dels Diputats, Celia Villalobos, està jugant en una tauleta mentres el cap del govern, Mariano Rajoy, canta les virtuts del seu equip i de l’Espanya que està deixant… que no se quí la reconeixera.

Lo de Rita Barberá es cridaner, com a minim, perque havent naixcut aci i vivint tota la vida aci i tenint l’edat que te… podria haver-se ensenyat a parlar en valencià. Pero es una exigencia que no li han exigit -m’agrada esta redundancia- ni els seus votants ni els simpatisants, ni tampoc la ciutadania en general. Home, si, algu de l’extrema esquerra, eixos rojos, l’han criticada, pero no res, ni bou ni vaca. Es possible que l’excusa donada -es quedà en blanc- siga real pero no me la crec, i no dubtaria si no fora perque se i sabem d’algunes de les seues aficions que li podrien haver ocasionat el lapsus menti. No justifica les “barbaritats” dites -barbarismes- l’escrit del regidor Miquel Domínguez (LEVANTE-EMV, 26-2-15) quan explica que el sistema SALT de la Generalitat traduix “el calorcito del verano” per “el caloret de l’estiu”… poden dir missa tant Domínguez com el SALT… en llengua valenciana actual ‘calor’ i ‘caloreta’ son femenins (encara que hi haja documentacio antiga i valenciana de ‘calor’ masculi).

          Lo important, per a mi, es que no ha tengut mai voluntat d’afegir a la seua incontestable valenciania el detallet de parlar i usar l’idioma en que escric. Lo important era haver defes fa ya uns quants anys eixa “senya d’identitat” quan el seu PP i el PSOE crearen l’ent normatiu valencià i d’obligat compliment (AVLl). Lo important es cóm deixaran la ciutat en el nou PGOU insistint, ¿incomprensiblement?, en mes destruccio de la poca horta que queda en favor de mes fanecades per a la construccio -¡i no baixen del burro!-, o l’emblematica Fira Valencia que es com un walking dead -que la partiran, la vendran i els beneficis per als de sempre i els deutes, tambe per als de sempre-… fins el sector textil valencià -en la colaboracio de l’institucio- se n’ha anat a Madrit a montar el certamen “exclusiu” Home Textiles Premium, per a setembre d’enguany. Fara dos o tres anys com a molt (2012-2013), ¿no estavem parlant d’ampliar el Palau de Congressos de Foster i destinar 24 millons d’euros? ¡Chica, chica; quína gent treballa en l’obra! Lo important es aclarir el bollit del Palau de les Arts i de les gestions de publicitat per a “completar” el jornal de la destituida intendenta. Lo important es descobrir per qué li interessa a Francis Ford Coppola comprar els estudis ¿ruïnosos? de la Ciutat de la Llum i que a nosatres nos han costat un renyo…

          La distraccio de la presidenta momentanea del Congres dels Diputats Celia Villalobos pot ser un sintoma del desinteres que tenen els populars pel seu lider, o que ya se sabia la lliço per repetida i sentida, o que no es creïa lo que estava dient el seu cap de files. Que estiguera jugant al Frozen Free Fall ¿i qué? La prensa, en especial emfasis la de dreta, ha reclamat com a poc un castic eixemplar per a la transgressora. Alguns contertulis, de dreta, han exigit de forma immisericorde que la tiren immediatament, com cridava Miguel Ángel Rodríguez en Las mañanas de A3 (24-2-15), pero ell mateix argumentava acte seguit que era per a evitar donar municio als populistes, als de Podemos (ara reconvertits tambe en pancatalanistes, de PPCC, suponc que per ignorancia… encara que ad estes altures, no crec), i perque -ho dic yo- Villalobos no cau massa be des de que es declarà favorable a l’abort. Lo important en este cas es que els diputats, la majoria, se’n van quan intervenen els partits minoritaris, ¿que no els paguen per quedar-se i atendre lo que defenen uns atres representants populars? Lo important es aclarir l’entramat de l’agencia publica de Madrit ICM i els pagaments de dietes realisats per Indra -una empresa privada- a un grup de nou juges, cinc fiscals i alguns funcionaris per la supervisio i millora del programa informatic de la justicia en aquella comunitat. I les relacions entre algu dels “cobrants” i les sentencies favorables a Indra dictades en diversos litigis. I les vinculacions laborals entre ICM i els regidors del PP denunciants de l’exregidora de IU de Rivas Tania Sánchez. I el paper del president del TSJM, Francisco Vieira, u dels perceptors d’emoluments i decisor de l’admissio a tramit de la querella contra Sánchez… Recorde la gran polemica i les critiques que se li feren (encara que no dimiti) a la presidenta del Tribunal Constitucional Maria Emilia Casas, en 2007, per assessorar telefonicament a una particular sobre la custodia de la filla i que promoguera un litigi per a aplegar al Constitucional en amparament.

          Hi ha moltes coses que son “importants” per a mi, pero provablement, algunes, moltes o totes les que he posat no necessariament ho son per als llectors…

                                                                                 Antoni Fontelles