¿Capital d'Espanya? Suïssa / J. Masia

14/4/2016

                Daron Acemoglu i Jim Robinson, en el magnific llibre "Por qué fracasan los países", definiren l'elit extractiva com "un sistema de captura de rendes que permet, sense crear riquea nova, substraure rendes de la majoria de la poblacio en benefici propi". ¿Mes clar? 

               Patim una classe diversa, pero homogenea en els seus interessos, Borbons, families reals, politics, empresaris, rics, futbolistes, etc., que furten diners i se'ls emboljaquen ¿Per qué hauriem de pensar que faran desapareixer el seu "paraïs", tant en la versio llegal i immoral de l'elusio fiscal, com en l'illegal i immoral d'evasio fiscal? Pot ser molt llegal declarar una empresa en les Illes del Canal, pero es una practica discriminatoria perque nomes els rics poden fer-ho, i deslleal en les societat en les que viuen, perque l'objectiu es estalviar diners a costa de la sanitat, l'educacio, la seguretat, etc. ¿Quàn se fique malalt un ric l'enviarém a Panama? 

               L'empresari que realisa una donacio a un partit no es per amor o filantropia, es per l'expectativa de guany. ¿Quàn voran els juges cegos i interessats la relacio entre donacions i concursos publics guanyats? Lo que han fet fins ara es archivar les denuncies. La "polla insaciable" –aixina s'autodenominava Enrique Ortiz– ya ha confessat que ell pagava les campanyes del PP a canvi de tindre el 70 % del sol urbanisable d'Alacant, i tindre practicament tots els contractes publics. ¡Vixca es el capitalisme... d'amics!

                Les elits extractives son les que creen les bambolles financeres, les que patrocinen als partits, les que no volen que s'acaben els caus fiscals, les que precarisen el treball. Son les que degraden els drets humans i socials, les que espien, les que permeten morir de fam a les persones, les que atenten contra la seua salut. Son les creadores d'escasea. Les que furten els diners i en acabant diuen que no hi ha. Les que destruixen el mig ambient i favorixen la competencia deslleal. Son el fem del mon. Verem al president Rodríguez Zapatero –fent llabor comercial– desplaçar-se a Panama per a que les empreses espanyoles treballaren en l'ampliacio del canal d'este territori a canvi de traure'l de la llista negra –el PP tampoc reculà esta decisio–. El ministre de Justicia, Rafael Catalá, afirma que "no me pareix que Panamá siga un paraïs fiscal". Li podem dir, eres mes inutil que la "g" de gnom. ¿Quí fa el casting per a politic? 

               La germana de Joan Carles I, Pilar de Borbón, donà d'alta "Delantera financiera", la societat pantalla, en 1974, quan el rei fon coronat i tancà la paradeta el dia que abdicà, ¡Che, quína coincidencia! ¿Per qué costa tant als mijos de comunicacio comentar o plantejar l'hipotesis de que poguera ser la presunta testaferro del monarca emerit? 

               L'estupida devocio pels rics o reis, com si foren superhomens, es basa en la creencia en la seua sabidura, sanc blava o dret divi, quan l'unica cosa que saben fer es espoliar. Honoré de Balzac afirmà que darrere de cada fortuna hi havia un crim, i Carlos Lesmes, el president del Tribunal Suprem, afirmà que les lleis estaven fetes per als "robagallinas". Blanc i en botella. Alguns palmers haurien de ser mes prudents per a evitar que se'ls vegen les vergonyes quan aposten pels grans emprenedors com els de Gowex, Mario Conde o el miraculos Rodrigo Rato, al remat demostren en la seua devocio lo pobrets d'espirit que son.  

               Els imposts servixen per a garantisar una sanitat o una educacio de qualitat, o per a tindre bones carreteres, o unes forces de seguretat a l'altura dels requeriments del nostres temps. ¡Ya m'agradaria a mi pagar mes del 50 % en el IRPF!  

               El Consorci Internacional de Periodistes d'Investigacio (ICIJ en angles) està publicant les noves desfetes i crims dels rics, els nous papers de Panama es mes de lo mateix, una infima part, ni la punta de l'iceberc. Centrem exactament la transcendencia: es nomes un despaig d'advocats de un cau fiscal, multipliquen despachos i caus fiscal, si son capaços. La provabilitat estadistica nos dira que practicament tots els rics els usen. No hi ha una atre cami que canviar la politica fiscal tributaria, ho torne a repetir, els mes rics i les grans empreses han de pagar mes, necessariament. ¿Qué fan PP i PSOE en periodo preelectoral? Baixar els imposts als rics –vegen sino l'historic del IRPF–, lo mateix que proponen els de l'Ibex 35, Cuidadanos, o la dreta local.   

               Lo racional sería votar nomes als que proponen una reforma fiscal i llegal, als que potencien el quefer i l'alcanç d'investigacio dels inspectors de facenda i reforcen la justicia. ¿Quí ha saquejat per damunt de les seues possibilitats?

                En el caramull, seguixen implantant un marc de referencia parlant nomes de gast –com recomana la secta neolliberal– i aixina justificar els retalls. ¡¿Pero i els ingressos, o no formen part de l'equacio?! Per la mateixa regla, es curios analisar cóm llocs opacs i que fomenten activitats criminals reben el nom de "paraïs" que te una connotacio positiva quan no inofensiva. Nicholas Shaxson propon un nom mes correcte o ajustat a la realitat: cau fiscal. El marc elimina la paraula, lo que no ix no existix, o tergiversa la pragmatica, retorç la veritat. Per contra, una de les claus del pensament es maximisar les alternatives, les perspectives.  

               Si a molts rics –per eixemple Rodrigo Rato o Miguel Blesa– d'este païs la declaracio de la renda els ix a tornar ¿Quí paga? Voste.  

               Si les grans empreses d'este païs com a molt paguen un 6 % ¿Quí paga? La PYME.  

               Es millor tindre a millers de PYMEs pagant el 20 % d'impost de societats que a 100 gran empreses pagant el 6 % i evadint lo que no se sap ¿Ho entenen? Per qué, puix perque mes del 80 % del total d'imposts provenen de les classes mija i baixa ¡Beneides siguen! I als atres quan facen chantage els haurem d'enviar a alguna illa, perque son menys importants de lo que nos han fet creure tota la vida. Recorden al G20 anunciant acabar en els caus fiscals perque foren els que crearen la crisis de 2008. Ya poden riure's. 

               Ho he explicat en moltes ocasions, el lliberalisme es la destruccio de la classe treballadora i mija en pro dels mes rics. Si som el 99 % i els rics el 1% ¿Cóm els deixem que nos furten l'aire?  

               Hem d'activar la capacitat critica i la rao per a fer front al mon que nos envolta, per a poder canviar-lo. Vullgam o no les reformes profundes de la politica fiscal nomes provenen de partits d'esquerres –el PSOE es tan d'esquerres com yo soc retor–. I diran els valencianistes que els partits d'esquerres son catalanistes, i yo els contestaria que no mes que els de dretes. En Accio hem fet una aposta "Lo important son les persones". 

               El neolliberalisme es una ideologia de dominacio i de destruccio. Un apunt, el capitalisme existia abans que el neolliberalisme. La vinculacio per associacio de les dos idees com si foren una, es una manipulacio.  

               Si voste es de la classe treballadora o mija, no ho dubte, son els nostres enemics. La dreta neolliberal ha abandonat fa molt de temps el dificil treball de pensar. Cada vegada que parlen es per a fer propaganda, escampar prejuïns i boçar falacies com el que beu aigua. Se pot ser de dretes, pero no necessariament imbecil ¿O si? ¿Algun brillant politolec o economiste s'atrevirà a explicar-me cóm separar ara la dreta del neolliberalisme? Que comencen desunint la terra i la mar. 

               ¿Per cert, la CNMC (Comissio Nacional dels Mercats i la Competencia), el Banc d'Espanya i l'inspeccio de facenda, han d'arribar sempre els ultims? ¿Per inutils o perque miren cap a un atre costat? M'imagine que dins del context de la politica fiscal popular "amnistiadora" es preguntaran: "si hay que ir se va, ir pa na... es tonteria", ¿No?  

               Que a ningu se li ocorrega comparar l'IVA que te deixa de cobrar el llanterner o un desgraciat en lo que les nacions i el rics furten. Un poquet de mesura i honestitat intelectual. El trellat, la sensatea, la prudencia nos diran que encara que parlem de lo mateix: els diners, no es igual portar en la boljaca 100 € que 100.000 €. De fet, si preferix l'ultima quantitat es que no son lo mateix. 

               Els rics amaguen, en un calcul optimiste, el PIB de Japo i EEUU junts. Sent moderats, un terç del PIB mundial. Inclus els que s'oponien als caus fiscals, com Barack Obama, feu una amnistia fiscal en ridiculs resultats –com la que feu el PP o abans el PSOE–. Als politics se'ls passen per la pedra ¡En una facilitat! I es que les comissions i les portes giratories els esperen.  

               Una reforma fiscal per a que pague qui mes te es ineludible per a mantindre el sistema de benestar o haurem de viure pijor per a que uns atres vixquen millor. Els partits de dretes es impossible que la facen perque va contra els seus principis (el Consens de Washington). 

               Henry Ford afirmava que "Pensar es el treball mes dificil que existix. Pot ser siga esta la rao per la que hi haja tan poques persones que el practiquen".  

               ¿Qué fem?

Imagens: ElPAIS, elit extractiva; sicav-paraiso-fiscal-made-in-spain; 
                elroto-paraisos-fiscales

J. Masia