La nit mes curta –la de sant Joan– per a molts valencians ha segut la mes llarga per a uns atres, especialment, per als defensors d’un statu quo europeu que beneficia principalment als poderosos. El Sol ha tornat a eixir. La Terra continúa girant i fa calor.

          Al remat ha eixit ‘brexit’ i no ‘bremain’. El percentage i el numero de vots a favor han segut curts, pero suficients per a que el Regne Unit haja dit clar que se’n va de l’Unio Europea. El primer ministre, David Cameron, ha anunciat que dimitirà en octubre i ha defes als seus ciutadans dient que “no es una decisio que s’haja pres a la llaugera” i que el païs podra sobreviure fora de l’UE (¡Qué ‘perillos’ es que hi haja un precedent significatiu i un model!). El Regne Unit te ara importants reptes interns i quí sap si es ‘recrearà’; pero no dubte que repercutirà en unes atres parts del continent.

Es cert que hi ha notables divisions en el vot. El si ha segut majoritari en zones urbanes (front a les rurals), entre jovens (front als majors) i en determinades regions com Escocia –que vol tornar a fer una consulta sobre l’independencia–, Irlanda del Nort i Gibraltar –alegria per tota l’alqueria… per als patriotes espanyols– (front a Anglaterra i Gales).

Si, seran unes jornades de ‘caos total’ i de ‘dies negres’… pero en menys d’una semana, les bosses tornaran a pujar i la situacio s’anira calmant. Que els diners i les bosses no tenen memoria. Esta agitacio es producte dels especuladors que estan fent grandissims negocis (un particular explicava que havia guanyat 15.000 euros en uns segons, ¿s’imaginen lo que estan guanyant alguns atres?).

En les televisions, les tertulies matinals del 24 de juny bollien, pero me quede en la frase-metafora de Susana Griso (Antena 3): “vuelven a ser una isla”. ¡Suada s’ha quedat la periodista! Per si no ho sabia, ya ho eren i no participaven de la majoria de les politiques comunes, mai han estat comodos en esta ‘casa’ i quasi sempre han actuat com a ‘cavall de Troya’ dels EEUU. El govern conservador ha fracasat a pesar de chantagejar als socis i de les concessions que li feren i que a uns atres estats els han negat. Aclarixc: fon en aquell moment quan obriren la caixa de Pandora per a tots els ultradretans, racistes i eurofops.

Obviament, el president espanyol en funcions Mariano Rajoy ha reclamat calma i tranquilitat. En Antena 3, u del seus galfins, Pablo Casado, dia que no es podia votar en l’estomec, fea una crida contra els perills de l’inestabilitat i assegurava que “los referendos entrañan un riesgo”. Puix si, i expressen la voluntat dels electors, li afegiria yo.

En un sentit similar, el dirigent socialiste i candidat Pedro ‘el Guapo’ Sánchez criticava el fet perque “es la convocatoria de un referéndum de una derecha irresponsable” (Antena 3). Ya. ¿Preguntar als ciutadans es ara ‘irresponsable’? Puc deduir quín es el seu model: la gallina de dalt caga a la de baix.

El portaveu del PP en el Parlament Europeu, Esteban González, donava tambe el seu diagnostic i afirmava que ha segut una victoria del populisme i del nacionalisme.

No negare que hi ha un important component tant de populisme (per l’argumentari) com de nacionalisme (contrari a la cessio de soberania) i que pareix que el detonant ha segut la “crisis migratoria”. Pero tambe es cert que la “corrent euroesceptica” està travessant tota l’Unio de dalt a baix i d’esquerra a dreta, i la majoria de partits i dirigents politics (hi ha notables excepcions) no ho han vist, i si ho han vist no han donat resposta, perque estan a lo seu.

En alguna atra ocasio, m’he pronunciat contra ‘esta’ Unio Europea. Determinats partits –no de dretes, xenofops o racistes– que el establishment ha etiquetat com a populistes son la resposta de millons de persones que preferixen una Europa mes solidaria, mes justa, mes social, mes humanitaria, mes model de progrés, mes equilibrada, mes volcada en els ciutadans, i menys un clup a on el poder absolut el tenen els diners, a on no hi ha forma d’acabar en els paraïsos fiscals, a on tenen preferencia els lobis de les multinacionals i els seus interessos, a on es fan pactes secrets i lleis que favorixen als mes rics, a on no hi ha mes solucions economiques que les ideologiques neolliberals, a on en compensacio a reduir-cedir soberania ‘nacional’ no hi ha una correlativa ampliacio-assuncio de la capacitat llegislativa i de poder del Parlament Europeu (que es quasi quasi una figura decorativa)… No ho han entes, no perque no puguen, es perque no volen.

Humillaren a Grecia (per a que no fora visible un model diferent a les politiques de l’austeritat) i la posaren en venda i no han pogut resoldre la crisis. A Espanya l’han feta passar pel forat (en 2015 el numero de milloraris s’incrementà en 15000, mes que en ningun atre païs de la nostra zona) i ha aumentat la desigualtat i la precarietat laboral (i nos esperen mes retalls). En Italia, en les recents eleccions locals, els ‘populistes’ del Moviment 5 Estreles han obtengut les alcaldies de Roma o Tori i s’han consolidat en la majoria de municipis a on es feyen les votades. No volen vore-ho.

La situacio actual sera molt complexa. Cert. Que trobarém declaracions de ‘he pres nota’. Si. Pero el problema es que el merder d’auge de l’extrema dreta i la dreta xenofoba o racista en Europa no te una unica causa i no ha sorgit de la nit al mati. Estava covant-se, com els refredats, i nomes fan com que l’ataquen quan es manifesta.

Les noves forces politiques espanyoles tenen molts defectes, com tot lo huma, pero tinc clar que no son responsables de la desafeccio cap a l’Unio Europea. Este ‘exit’ se l’han d’atribuir tant el PP com el PSOE (que provablement eixiran beneficiats d’este ‘desori’ en els comicis de dumenge) i es seus correligionaris de l’Unio.

¡Quànts pensadors, economistes i politics els han advertit als que manen de veres de que venía el llop! No s’ho creïen fins que no l’han tengut damunt. I aixina i tot… no faran res.

                                                                     Antoni Fontelles