He defes, perque pareix que aixina es segons la sociologia, que la vida no es un espai ‘aconflictual’ sino tot lo contrari; les disputes, les baralles, les rinyes, les discussions, els enfrontaments, les diferencies… son i es troben en l’essencia de la nostra societat. No hi ha, crec, organisacions humanes de ‘pau i felicitat’ absolutes. Lo que hem de procurar es que estes divergencies –naturals– dificulten de forma absoluta la vida de les persones i dels pobles.

         L’ultima i mes actual discrepancia en la Comunitat Valenciana son els espectaculs taurins de bous embolats i vaques. Sabut es que hi ha partits i agrupacions civiques que estan en contra d’estes practiques. Tambe es sabut que estos actes tenen una gran difusio i tradicio en la nostra terra.

         Per a acostar-nos a l’assunt es bo disseccionar teoricament les distintes parts i aspectes, si be en la realitat està tot interrelacionat.

         1. Constatem que en la nostra nacio la palma dels espectaculs en animals se l’emporten els festejos en bous i vaques, solts, en la mar, en corda o embolats. N’hi ha uns atres de menor extensio territorial pero no de menor ‘valor’ com l’entrada de bous i cavalls de Sogorp, o les corregudes de joyes (cavalls) (El Puig, Valencia, Oliva…), o els concursos de tir i rossegament que encara es fan en poblacions valencianes.

         2. La tradicio no es un argument ni ‘indiscutible’ ni ‘determinant’ a favor, perque primer s’ha d’explicitar quànta tradicio fa falta, i segon, hi ha tradicions ben antigues, migevals i anteriors, i que son totalment rebujables. Per aço, la condicio de que hi haja tradicio per a autorisar els festejos es… una ‘chorrada’. Es com si no es poguera disparar una ‘mascletà’ perque no hi ha ‘costum’, o no es poguera fer una festa en l’aire (espectacul de varietes) perque mai s’han programat, o no es poguera organisar un mercat migeval perque en eixe poble abans mai n’han montat. Es dir, segons este principi no es pot fer res nou perque… no s’ha fet abans, no te ‘tradicio’.

         3. No es un argument en contra la quantitat de ferits i morts que provoca cada temporada i que sol ser esgrimit en la critica (p. e. A. Beltrán, en Levante-EMV, 22-8-15, diu “Se mire por donde se mire, el de estos festejos, con sus muertos, corneados y descoyuntados, es cada verano un panorama atroz”), ya que l’extensio del ‘principi de dany o mortalitat’ provocaria que es prohibira el bany en la mar o en les piscines (17 ofegats en la Comunitat Valenciana fins el 15-8-15), deport en general (morts subites), circular en coche (1131 morts en 2014), o volar en avio. En tots estos casos el risc es inherent a l’activitat. De totes les maneres, no es dificil trobar ocupacions que ocasionalment tambe tenen conseqüencies indesijables.

         4. Aci hi ha places de bous de certa antiguetat com Xativa (1909, hi ha constancia de toreig en 1509), Valencia (1850-1860), Vinaros (1870), o Bocairent (la mes antiga, excavada en la roca, i que data de 1843), que avalen una centenaria tradicio de corregudes, pero no son un fenomen comparable als bous i vaques de carrer.

         5. S’ha de remarcar una diferencia fonamental entre les dos activitats taurines. En les corregudes, l’objectiu d’eixir el bou a la plaça es ser mort (ocasionalment se’l pot indultar), previ un proces ‘martirial’ (com passa tambe en el “toro de la vega” de Tordesillas), dels quals està exent la nostra antiga costum.

         6. Està clar, i es innegable, que els bous i les vaques, com a animals, no existixen per a la finalitat que se’ls dona en estes practiques, ni en moltes atres.

         7. Acceptant que en tots els casos es fa patir als animals –i est es l’argument mes solit en sa contra– (com planteja M. Josep Picó, Lev-EMV, 7-8-15), estarem minimament d’acort en que la tortura i el sofriment als quals se’ls somet en cada una de les modalitats es tambe essencialment diferent, en quantitat i en qualitat. Aci, els ‘rodadors’ actuen sens enganys i nomes es valen de la propia habilitat i destrea.

         8. Hi ha un intent difus, a lo manco es lo que yo percep, d’unir ‘interessos’ taurins i fer un front comu entre els defensors de les corregudes i els defensors dels bous de carrer. Estos ultims farien be en ‘triar les companyies’ i marcar territori i diferencies, perque els animalistes estan contra tota accio que danye la fauna, pero, atencio, no tots els antitaurins son ‘antibous embolats’ i es veu en els partits politics (tecnicament, no son grups coextensius).

         9. Les corregudes de bous crec que no tenen solucio, vullc dir, no els veig ninguna justificacio en l’actualitat (no val la pena contraargumentar lo de que ‘es un art’, o aquella burrada de que ‘el bou no sent dolor’). La solta de bous i vaques es pot millorar molt i s’ha millorat l’actitut cap als animals (encara que hi ha una part de ‘maltractament inevitable’ pel fet de traure’ls). Per aço l’introduccio d’un veterinari que certifique l’estat dels bovits es necessari ya que encara es veuen (he vist) conductes incompatibles en la ‘festa’ per part dels organisadors. Han desaparegut els punchons i les canyes normalment les porten i les gasten els propis ganaders.

         10. Dur a l’extrem –que no dic que siga ni roïn ni indesijable– l’eliminacio de l’us indegut o el maltractament d’animals es molt dificil i problematic. ¿Circs? (algunes ciutats no permetran l’instalacio i ya n’hi ha que no utilisen feres), ¿Parany? (està prohibit per l’Unio Europea), ¿Cacera i peixca? (ara son considerades activitats deportives ¿S’haurien de suprimir?), ¿Tests? (en la majoria de casos els productes quimics ya no es contrasten en animals), ¿Zoologics? (estan qüestionats, pero en ocasions servixen per a protegir i salvar especies), ¿Deports com la colombicultura, tir i rossegament o hipica? (tinc prou clar que en cap dels casos estan els animals en son ambient, pero en el segon se’ls fa traslladar enormes pesos obligant-los a un innecessari sobreesforç), ¿Mascotes i animals de companyia? (pel mateix principi aludit mes amunt, encara que se’ls denomine ‘domestics’ l’orige es ‘salvage’ ¿Cóm justificar tindre un pardalet en una gabia?), ¿Aliments? (que siga una opcio personal o grupal no vol dir que es puga ‘impondre’ al restant una dieta vegana; a mes, encara que es una rao secundaria, matar animals per a menjar està en l’orige de la supervivencia de l’especie humana)… Un dubte: si al final no tenen mes ‘depredadors’ que els de la ‘cadena alimentaria propia’ ¿Qué farem en la superpoblacio de la fauna?

         Com es veu es un problema prou complex.

N. b. El titul de l’articul es la resposta humoristica quan algu pregunta en festes ¿Hui que fan? ‘Bous, vaques i gallines en sabates’.

Antoni Fontelles

Imagens: Flickr-Silvia (bous a la mar, Xabia), Flickr-PACMA (manifestacio antitaurina)