Estic d’acort en el papa Francesc I en que furtar documents es un delit i en que no l’ha d’apartar de les reformes que vol realisar l’aparicio de l’ultima relacio –¿O hauria de dir penultima?– de conductes indignes d’aquells que han donat i donen lliçons de moral i etica. Estos eixemplars ‘pecadors’ sempre nos poden recomanar, per a resoldre el conflicte i salvar la seua consciencia, el refra ‘fes lo que yo dic, pero no lo que yo faç’.

          Han segut dos llibres (publicats el passat dia 5-11-15, en Italia): “Via Crucis”, de Gianluigi Nuzzi, i “Avarizia”, d’Emiliano Fittipaldi, els que, com se sol dir, han posat negre sobre blanc els desoris, la riquea desbordada i el llamentable –valga l’eufemisme– us dels diners i de les finances d’El Vatica. 

          Segons s’ha sabut, l’informacio facilitada procedix d’una comissio creada pel pontifex, en juliol de 2013, per a posar orde en ‘sa casa’ –que sense ninguna classe d’eufemismes se sembla molt a ‘una casa de putes’–. El supost filtrador, perque tenía acces a tota la documentacio, el retor espanyol Lucio Ángel Vallejo, fon detengut el passat 31 d’octubre.

          Les dos obres porten moltissimes ‘perles’: hi havia beatificacions i santificacions a mig millo per cap; de les almoines que els fidels donaren durant els anys 2013-2014, nomes dos de cada deu euros es destinaren a la finalitat prevista; hi ha cardenals que tenen pisos i cases de superlux en Roma; l’Estat, com a tal, inverti en la petroliera Exxon o en la quimica Dow Chemical; una diocesis d’Eslovenia participava economicament en una televisio porno; part dels diners de l’hospital infantil “Bambin Gesù” es detragueren per a remodelar l’atic, de nomes 300 m², del cardenal Tarcisio Bertone (ell ha assegurat que pagà el mig millo de la seua bojaca, ABC, 5-11-15), i com que no tindra vot de pobrea per ser sacerdot diocesa… –aclarim que hi ha vivendes de 700 m²–; es calcula que l’Iglesia te uns 5.000 edificis mots dels quals es deixen de forma gratuïta o en lloguers irrisoris que no apleguen a un euro al mes; ¡Cóm no! No paguen IBI… gracies als generosos acorts en Italia.

          No encaixa esta opulencia immobiliaria eclesial en tirar de sa casa (en la que viu la familia de son fill) a una yaya de 83 anys en Burjassot. Est es el quart intent. La propietat es d’una fundacio vinculada a l’Arquebisbat de Valencia (Lev-EMV, 12-11-15).

Descansem un poc… prengam aire i continuem.

S’ha d’afegir que si tecnicament El Vatica ya no es un paraïs fiscal (en març de 2015 firmà un acort d’intercanvi d’informacio fiscal en Italia), de facto es un espai privilegiat per als negocis perque no hi ha imposts, i ha segut refugi de diners de la mafia i ha servit per a fer contrabando de divises. Hi ha qui diu que encara queden contes bancaris opacs. Una atra denuncia dels llibres que comente es el negoci de la revenda. L’Estat te unes 6.000 persones que disponen d’una targeta per a comprar en els establiments del reduit territori, pero se sap que n’hi ha repartides unes 40.000 que, naturalment, servixen per a adquirir diversos productes (gasolina, electrodomestics, tabac, roba, perfumeria…) a un molt bon preu i tornar-les a vendre fora, en un suculent guany.

¿Que faltava alguna cosa mes? Si. Les acusacions de terbols comportaments sexuals que continuament estan revolant sobre l’institucio i els seus components. Encara està rodant per ahi el cas de “los romanones” (en Granada) quan ya n’ha eixit un atre. El periodiste José Manuel Vidal  ha publicat un presunt escandol d’esclavitut sexual i laboral d’un missioner (Religión Digital, 3-11-15). La publicacio s’ha fet en la venia del pare sant (a qui li mostrà el dossier en una visita a Roma, 15-9-15). El religios pati els abusos entre 1998 i 2003, en Estats Units i en Kenia, en la Comunitat Missionera de sant Pau Apostol (obviament, els responsables o no contesten o no tenen constancia de la denuncia). Per a que es veja el ‘calvari’, el sacerdot que ha defes i acompanyat a la suposta victima recorregue al nunci en Espanya, Renzo Fratini, en 2012; continuà per la Congregacio de la Doctrina de la Fe, la Congregacio del Clero i acabà en el Pontifici Consell per als Laics (en 2014). ¿Qué obtingue? Silencis i bones paraules. ¡Quína conlloga! * Fins que el papa Francesc atengue la peticio.

He mencionat est ultim cas, perque de lo poc que se salvava de les critiques a l’institucio era l’ajuda que oferien als pobres i necessitats en eixos mons distints al primer… I ni ahi.

Es pot pensar que estic perpetrant un ‘atac’ desmesurat a l’Iglesia catolica. Aixina sería si lo que he escrit no ho hagueren publicat uns atres en documents i comprovants.

Llegint tot aço, cobra major credibilitat l’hipotesis –que ya se rumorejà– de que Benet XVI renuncià (perque els papes no poden dimitir) acovardat per la faena que li quedava per davant, pels obstaculs que trobava en el cami i per la filtracio de la seua documentacio privada.

Pero si es pega una ullada per la nostra contornada proxima i lluntana, la cosa es per a quedar-se gelat.

* ‘conlloga’ significa normalment ‘grup d’amistat, de coneguts’, el sentiment mateix d’unio; pero tambe te una certa connotacio negativa, depenent del to, i equival a ‘gentola’.

Imagens: Le Soir accuel; Ara Balears.cat

                                                           Antoni Fontelles